El pla de Grifols per aturar la tempesta borsària

BarcelonaEl dijous, 10 de novembre, al vespre. L’oficina estadística nord-americana fa pública la dada d’inflació del mes d’octubre, que se situa en el 7,7%. Queda dues dècimes per sota del que esperaven els inversors i cinc dècimes per sota del 8,2% del setembre. La caiguda dispara l’optimisme i fins i tot fa pensar que pot servir per suavitzar o posar fi a les pujades de tipus de la Fed. La notícia fa pujar les borses de tot el món. A Barcelona és especialment ben rebuda per una de les grans empreses catalanes. Aquest 7,7% sembla posar fi a la crisi de credibilitat als mercats que ha patit Grifols durant mesos. 

El gegant dels hemoderivats, que abans de l’esclat de la pandèmia havia arribat a tenir les accions a 34 euros, les tenia aquest octubre a 8,13 euros. Durant aquest descens, a l’empresa admeten haver comès errors i assenyalen en particular una gestió “molt millorable” de l’inventari de plasma amb què fan els seus productes, un aspecte clau perquè des de la recollida fins al producte l'empresa necessita onze mesos i durant la pandèmia es va dificultar molt i va encarir el procés. 

Malgrat tot, l’empresa no ha deixat de guanyar diners i tancava el tercer trimestre amb un benefici abans d’impostos, interessos, amortitzacions i altres (ebitda) de 927 milions d’euros, cosa que la situa en la línia de poder tancar l’any amb un benefici brut de 1.200 milions. Aquesta realitat del negoci ha contrastat amb el càstig a borsa. L'explicació cal trobar-la en el fet que Grifols té un deute de 9.000 milions per l’agressiva política de compres que ha seguit els darrers anys i que la va portar a comprar també Biotest per 1.400 milions en plena pandèmia. 

L’endeutament que té és considerat elevat i per això quan van començar a sonar tambors de pujades de tipus d’interès, que encareixen el deute, la borsa la va penalitzar. La decisió de Grifols de congelar el pagament de dividend va endurir la caiguda de cotització. I els algoritmes que governen el món de la inversió són clars: si els tipus pugen i una empresa està molt endeutada, cal vendre. Aquesta lògica va ignorar dades com el fet que Grifols no té el primer venciment fins al 2025 i que la majoria del deute, un 65%, el té a tipus fix. És aquesta realitat la que Grifols ha estat afrontant durant mesos i és per això que la millora recent de la inflació ha canviat la tendència.

Durant aquest viacrucis borsari, a principis d’octubre la companyia familiar va prendre la decisió històrica de situar Steven F. Meyer com a president executiu de la companyia, per sobre dels dos coconsellers delegats de la família: Raimon Grífols Roura i Víctor Grífols Deu. Aquest relleu no va marcar un punt d’inflexió en el preu de l'acció, però darrerament sí que hi ha hagut una millora. Aquest divendres, els títols de Grifols eren a 9,73 euros i la tendència a l’alça era evident. Una font del mercat somriu davant aquesta brusca millora: “L’empresa no ha canviat; ha canviat l’entorn”. 

Plans a curt termini

Els analistes consultats per l’ARA preveuen que el futur a curt termini de la companyia viurà dues fites importants. D’una banda, segons les previsions del sector, la farmacèutica portarà a terme una retallada de plantilla en la línia del que ha passat els darrers anys. Cal recordar que Grifols va arribar a tenir el 2019 més de 24.000 treballadors, però a la fi del 2021 en tenia menys de 23.000. Cal recordar que Grifols sempre s’ha quedat la totalitat del personal en les compres que ha fet, cosa poc habitual al món corporatiu. Aquest ajust, que es dona per fet, afectaria el grup a tot el món. 

L’altre gran element que ha planat sobre la companyia dels Grífols és una eventual venda d’alguna filial per alleugerir la seva posició financera. Però tot fa pensar que no serà el camí triat per una empresa que s’ha resignat els darrers mesos a veure com els seus negocis per separat tenen un valor més alt que el que li atorga la borsa. Així, els analistes consultats per aquest diari preveuen que Grifols permetrà l'entrada a un soci en algun dels seus negocis al món, sense que això comporti perdre’n el control o desprendre-se’n. Cal recordar que Grifols té una part molt important del seu mercat als Estats Units i que una de les joies del seu negoci és a la Xina, on treballa amb un soci local.