FINANCES
Economia 14/06/2015

Francisco González ho torna a fer

La destitució de Cano és qüestionada al BBVA i s’atribueix a un intent del president de blindar-se

Albert Martín Vidal
4 min
LES VÍCTIMES D’UN BANQUER PODERÓS
 Fa tres lustres que Francisco González està al capdavant del segon banc d’Espanya i en aquest temps  s’ha desfet dels seus més estrets col·laboradors. S’hi va fer fort amb la caiguda d’Ybarra (01),  es va consolidar amb Goirigolzarri (02) i ara ha reemplaçat Ángel Cano (03).

Barcelona“El problema que veig és que aquí hi ha una cosa que mai no canvia”. Amb aquestes paraules es lamenta una veu autoritzada del BBVA a l’hora de comentar la inesperada destitució d’Ángel Cano com a conseller delegat del segon banc d’Espanya. El seu discurs anava adreçat a Francisco González, president i home que ha governat amb mà de ferro el banc durant tres lustres.

Cano, que estava en el càrrec des del 2009, va ser fulminat escassos dies després de fer la presentació de resultats del primer trimestre. Ningú s’ho esperava. El mateix número dos del banc va saber que perdria la feina (amb una generosa pensió de 26 milions d’euros) 24 hores abans que la notícia arribés als mitjans de comunicació. “No són maneres”, indiquen al sector. Però no va ser l’escassa diplomàcia el que va alterar els ànims dels treballadors de la casa. Va ser el fet.

“Cano era molt bo, molt, i el seu equip era un equip boníssim, boníssim”, afirmen aquestes fonts. L’explicació que va donar el banc per substituir el seu primer executiu, nascut el 1961, era que volien apostar per la banca digital. I, de fet, el seu substitut, Carlos Torres, cinc anys més jove, encaixa perfectament en l’encàrrec: va passar, entre d’altres, per la consultora McKinsey i per Endesa, però des de finals dels 90, quan va fundar Tuhipoteca.com, és tot un pioner de la banca 2.0.

Si bé és cert que tots els bancs espanyols estan apostant, en temps de rendibilitats minses, pels seus negocis digitals per mirar de fer front a amenaces emergents com PayPal, Kantox, Bitcoin i la banca a l’ombra, l’explicació no convenç tothom. “Aquesta és ara la gran excusa”, diu un important executiu de la ciutat. “Però a González, com a alguns d’aquests directius de l’Íbex-35, ja els coneixem -afegeix-. Són gent que sobretot volen assegurar el seu poder”, conclou.

Hi ha tan malestar que fins i tot s’ha qüestionat la validesa del successor de Cano -“No té resultats provats”- i del mateix president: “El més rendible que té el banc és Mèxic, que va ser comprat abans que ell arribés al càrrec”.

Aquesta mena de decisions, quan es tracta de González, són especialment qüestionades per la senzilla raó que és reincident. “És la tercera vegada que González pren decisions d’aquest tipus per protegir el seu futur”, diu un directiu del sector.

Un passat convuls

El cert és que la trajectòria de Francisco González al segon banc espanyol no ha estat marcada per la placidesa. La seva llegenda es va començar a forjar a finals del 2001. La fusió del BBV (presidit per Emilio Ybarra) i Argentaria (liderat per González) l’any 1999 havia donat pas a una intrincada fórmula per la qual durant tres anys manaria el banquer basc per donar després pas a un trienni en què el president seria González. Quan s’acostava el moment del traspàs, Ybarra, segons les informacions de l’època, hauria confessat a González que l’entitat basca tenia comptes opacs al paradís fiscal de Jersey. “Quan ho va saber, a González li va faltar temps per córrer a denunciar-ho i desempallegar-se així d’Ybarra”, recorden fonts financeres.

El terratrèmol va ser sonat: el jutge Garzón va escorcollar la seu del banc, BBV Privanza va haver de tancar i Ybarra va fer un pas enrere. En tot plegat no hi va faltar un cert component polític: el president del govern, José María Aznar, se sentia maltractat per Telecinco, aleshores propietat d’Ybarra, i va estar encantat de veure com el segon grup bancari del país passava a estar controlat per González -molt pròxim a l’expresident d’Endesa i estrella econòmica dels populars en el seu dia, Manuel Pizarro- i deixava així de ser una entitat eminentment biscaïna.

La jugada li va sortir bé a González, que va aconseguir el poder de l’entitat i va comptar amb el suport d’un brillant executiu, José Ignacio Goirigolzarri, com a conseller delegat. Poc es podia imaginar Goiri que només vuit anys després ell seria el fulminat. El motiu? La negativa de González a jubilar-se quan li tocava. I el cert és que el destituït era el clar candidat a substituir el president. A més, la decisió de González s’ha vist qüestionada amb el temps: Goirigolzarri va acabar arribant a una Bankia al límit de la fallida i l’ha convertit en un dels bancs espanyols amb millors perspectives. I al sector se’l considera un dels grans banquers del país.

Un consell controlat

Un exdirectiu del BBVA remarca que González ha pres les seves decisions al servei d’un consell d’administració i resta importància al factor personal en la destitució de Cano. Queda clar que el seu poder al consell, com passa en el cas dels Botín al Santander, és molt superior al percentatge d’accions que té. “Com van rebre la decisió els mercats?”, es pregunta. Amb indiferència: tot i una baixada inicial de més del 2%, les accions del BBVA segueixen en la mateixa tònica. Potser és que els mercats ja assumeixen que, tractant-se de González, les coses són així.

stats