Com reclamar la devolució de les clàusules terra?

Dilluns entra en vigor el decret llei i els bancs tindran un mes per posar en marxa la via extrajudicial 

Després de dos endarreriments, el govern espanyol ha aprovat aquest divendres definitivament el mecanisme que ha de permetre que els usuaris afectats per les clàusules terra cobrin els diners que van pagar de més per unes clàusules declarades abusives tant pel Tribunal Suprem com pel Tribunal Superior de Justícia Europeu. El mecanisme extrajudicial entrarà en vigor dilluns, 23 de gener, data a partir de la qual els bancs tindran un mes per prendre totes les mesures necessàries per posar a disposició dels clients un departament de reclamacions i informar-los que aquesta via ja està disponible. Aquests són els passos a seguir per reclamar la devolució:

1. L'entitat ha de fer el primer pas, però té l'última paraula

Els bancs han de comunicar a tots els clients que tinguin clàusules terra que la via extrajudicial està disponible. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha explicat aquest divendres que hauran de publicitar l'opció a través d'internet i de les seves sucursals i que tenen un mes per tenir-ho tot a punt. Tot i això, el decret no concreta de quina manera si ha de posar en contacte i, per tant, pot limitar-se només a publicitar-ho a la web i a les oficines. No hi haurà trucada telefònica o carta individual, cosa que perjudica especialment a col·lectius com ara la gent gran. 

Després és el client qui ha de fer la reclamació i el banc ha de respondre amb una oferta d'import per retornar o, si considera que no és pertinent retornar els diners perquè, per exemple, creu que aquella clàusula no és opaca, explicar al client per quines raons no li ofereix la possibilitat d'acord. En aquest cas al client no li queda més remei que recórrer a la via judicial. 

2. En tres mesos i, preferiblement, en efectiu

Si es dóna el cas de l'acord, el banc té tres mesos per retornar els diners en efectiu o, com a alternativa, pactar un altre mecanisme de devolució, com ara l' amortització d'una hipoteca viva. En aquest cas De Guindos ha insistit que "el consumidor ha de deixar constància "de pròpia mà" que coneix plenament les condicions acordades amb el banc de l'alternativa". Mentre tot aquest procés estigui en vigor ni banc ni usuari poden obrir un procés judicial en paral·lel. Fonts del ministeri d'Economia han aclarit que els bancs poden estar més interessats a buscar alternatives a l'efectiu perquè en aquests casos no han de provisionar les despeses. 

3. Qui paga el judici?

D'altra banda, el ministre d'Economia ha tornat a aclarir qui ha de pagar els costos de judici si s'acaba optant per aquesta via. El banc només pagarà si perd el judici després de no arribar a l'acord. Per tant, si el consumidor rebutja l'oferta del banc i els tribunals resolen que l'entitat li ha de retornar una quantitat superior a l'oferida abans, serà l'entitat qui pagui. Ara bé, si el consumidor no vol optar per la via extrajudicial sinó que opta directament pels tribunals serà l'usuari qui n'assumeixi els costos. 

4. Sense recàrrecs a Hisenda

Un altre dels punts polèmics és la tributació dels diners retornats. De Guindos ha explicat que, a més de ser un procés gratuït, amb descomptes aranzelaris, es busca la "neutralitat fiscal". Així doncs, la devolució de l'efectiu no s'inclourà a la base imposable de l'IRPF ni tampoc els interessos que es puguin pactar. Tot i això, si el consumidor es va deduir l'import sí que s'haurà de tributar. A banda, fonts del ministeri d'Hisenda citades per Efe expliquen que qui rebi la devolució abans de juny d'aquest any haurà de presentar l'autoliquidació aquest mes. En canvi els que ho facin a partir de juliol hauran de regularitzar la situació abans de juny del 2018.  

5. Qui ho supervisa?

Un òrgan que es crearà per controlar el procés i amb representants d'associacions de consumidors, advocats i altres organismes oficials. Tot i això, l'entitat no tindrà capacitat sancionadora, només de supervisió.