OBSERVATORI

La geopolítica del cafè

Un, dos, tres o més cafès al dia. De tot tipus i amb totes les combinacions possibles. Entre els que tenen més de 18 anys és més normal prendre cafè que no prendre’n, i ens estranyem molt quan algú ens diu que no en pren. El cafè, un producte originari d’Etiòpia, va ser introduït per mercaders venecians i, en un inici, va arribar a estar prohibit. Una llegenda explica que va ser un pastor d’Etiòpia qui va descobrir-ne l’efecte tonificant en les seves cabres després que ingerissin la planta del cafè.

En veure-ho el pastor va portar els fruits a un monestir, on els monjos van preparar una beguda que els va permetre estar desperts durant els oficis nocturns. Tot i que l’origen és africà, la producció sempre ha estat més concentrada a l’Amèrica del Sud, i quan es va començar a comercialitzar era dels principals productes que participaven en el que es coneix com el comerç triangular, basat en productes manufacturats a Europa que es venien a l’Àfrica a canvi d’esclaus. Aquests esclaus eren portats a les colònies d’Amèrica, on produïen matèries primeres que a la vegada s’exportaven a Europa.

Per preparar el cafè majoritàriament s’utilitzen dues varietats: Coffea arabica i Coffea canephora. La primera representa el 75% de la producció mundial i es cultiva majoritàriament a Amèrica. Necessita un clima humit i fresc, i per això es cultiva en zones muntanyoses. Produeix un cafè fi i aromàtic. El canephora, també conegut com a robusta, s’adapta a climes més àrids i es produeix en molts països de l’Àfrica i a l’Índia. Produeix un cafè molt més àcid, que normalment és el que trobem al cafè soluble o instantani. La recol·lecció encara es fa manualment, tret del Brasil, on s’utilitza maquinària. Després de recollir els grans del cafè cal assecar-los, torrar-los i triturar-los. Entre els països que n’exporten més trobem el Brasil, el Vietnam i Colòmbia, i entre els que n’importen més hi ha els de la Unió Europea, els Estats Units i el Japó.

Te o cafè?

I ara suposo que us ve al cap aquesta pregunta: ¿què es beu més, al món, cafè o te? Doncs, tot i que es produeixen gairebé el doble de tones de grans de cafè que de te -segons la FAO-, tan sols es necessiten dos grams de te per preparar-se’n una tassa, en comparació dels 10 grams que fan falta per fer-se’n una de cafè. És a dir, al món es beuen tres tasses de te per cada una de cafè. Això s’explica molt fàcilment: a l’Àsia, on viu el 60% de la població mundial, prefereixen de llarg beure te. Tot i així, hi ha importants cadenes de cafeteries, com la italiana Massimo Zanetti i l’americana Starbucks, que hi estan invertint molt i amb èxit. A aquesta última li va tan bé a la Xina que hi obre una botiga cada quinze hores.

És ben clar: els occidentals gastem molts diners en cafè, però consumir-ne repercuteix en la nostra productivitat laboral. Ho he estat buscant, però no he trobat quines serien les conseqüències de no tenir cafè. Tot fa pensar que serien bastant negatives.

Més continguts de