Estat i Govern admeten davant els empresaris el retard de Catalunya en renovables

BarcelonaLa crisi energètica agreujada per la guerra a Ucraïna ha planat en les primeres intervencions de la 37a Reunió Cercle d'Economia aquest dimecres a Barcelona. La situació actual obliga a accelerar la transició energètica, i així ho ha remarcat la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, que ha assegurat que Espanya té un paper fonamental en el futur energètic d'Europa, especialment com a productora de renovables. Però davant els empresaris del Cercle no ha dubtat a assegurar que el percentatge d'eòlica i fotovoltaica instal·lat a Catalunya "és molt petit".

Un retard en el desplegament de les energies renovables que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reconegut obertament, alhora que s'ha compromès a accelerar la transició energètica. "Partim d'una posició que ens ha deixat enrere i convé millorar-ho", ha reconegut el president, que ha dit que en els darrers 10 anys no s'han fet els avenços que Catalunya necessitava en aquesta matèria. Per això ha apostat per recuperar el temps perdut, i ha fixat com a objectiu que abans del 2030 s'instal·lin a Catalunya 12.000 megawatts (MW) renovables addicionals als que hi ha actualment i 62.000 abans del 2050. "És un camí ambiciós però realista per situar-nos d'aquí a deu anys amb un sistema elèctric totalment descarbonitzat", ha indicat. 

Catalunya té més de la meitat de la seva generació elèctrica en els tres reactors nuclears en marxa que està previst apagar abans del 2034. Per això, amb l'escassetat de renovables, s'ha tramès a Aragonès la pregunta sobre si caldrà allargar la vida de les centrals atòmiques. "No ens hem de trobar en aquesta disjuntiva", ha dit el president. "Com que jo no vull allargar la vida útil de les nuclears, hem d'accelerar la implantació d'energies renovables", ha reblat.

Però a la jornada no només s'ha parlat de renovables, sinó també de la situació actual amb l'encariment de l'energia i les tensions en el subministrament. La ministra Teresa Ribera ha assegurat que s'estan polint amb Portugal i Brussel·les els detalls tècnics que calen per poder aprovar la proposta de posar un límit al preu del gas (al voltant d'uns 50 euros el MWh) per abaratir el rebut elèctric. Una solució que havia d'aprovar l'executiu espanyol dimarts però que va ajornar per polir aquests detalls.

Ribera ha defensat la mesura com una solució per frenar l'escalada del preu de la llum que afecta tant les famílies com les indústries. I s'ha defensat de les crítiques de les elèctriques recordant que el límit del gas rebaixarà la retribució a les renovables i la hidràulica, en una quantitat que algunes fonts del sector situen en uns 6.000 milions d'euros. Segons la ministra, es tracta "d'una reducció dels beneficis, no en una venda a pèrdua" que en la seva opinió "ha de ser clau per a facilitar l'accés a l'energia".

Que Europa pagui el MidCat

En un moment en què Europa intenta trencar la seva dependència del gas de Rússia, Ribera ha defensat el MidCat, el projecte de gasoducte entre Catalunya i França, que va quedar aturat a Hostalric. Segons Ribera, Espanya pot ser l'entrada a Europa de gas, ja que té el 30% de la capacitat de regasificació de la UE. Però si el MidCat ha de servir per portar gas que arribi a Espanya cap a la UE, no pot ser una infraestructura que paguin només els espanyols, ha dit.

La ministra ha assegurat que Europa entén ara que s'ha d'accelerar aquesta infraestructura. "Però si assegurem el subministrament de tercers, que ho financin aquests tercers", ha reblat. A més, la ministra ha demanat que la infraestructura es prepari per al futur, que pugui servir quan deixi de portar gas per portar biogàs o hidrogen.

La ministra no ha coincidit a l'estrada amb els representants de les energètiques que han participat en la jornada del Cercle: el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz; el president d'Enagás, Antoni Llardén, i el conseller delegat d'Endesa, José Bogas. Un debat en què s'han posat d'acord sobre la necessitat de fer la transició energètica, però no sobre com fer-la. També han reconegut que tindrà un cost i que ha de ser socialment justa.

Però també han apuntat que té riscos, per exemple de desindustrialització, perquè molta producció i ocupació pot anar a països que no estiguin conscienciats sobre la reducció d'emissions, fet que pot portar els productes europeus a tenir "preus insostenibles", segons Llardén. També han estat d'acord en la necessitat que Europa posi una taxa als productes produïts en tercers països amb emissions de CO2. I mentre Bogas ha defensat una electrificació de l'economia, Imaz ha demanat "posar seny" en la transició "amb més tecnologia i menys ideologia".