El govern espanyol obre el camí de la derogació de la reforma laboral

L'executiu també aprovarà una llei específica que protegeixi als repartidors

El consell de ministres ha donat llum verda a les línies mestres del nou curs polític en matèria legislativa, algunes d'elles amb incidència directe sobre la reforma laboral del PP. Aquestes es recullen en un pla normatiu que la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, ha anunciat en roda de premsa després del consell de ministres d'aquest dimarts. El pla recull 171 propostes, entre les quals la modificació de la reforma laboral. "Són modificacions de caràcter general per potenciar la qualitat dels llocs de treball", ha explicat Calvo. La vicepresidenta ha apuntat a la "necessitat de sortir de la crisi d'una forma diferent a com es va fer en l'última crisi" en matèria laboral.

La reforma laboral és un dels punts més calents dins el govern de coalició. Tot i que la derogació de la normativa que el PP va tirar endavant l'any 2012 és un dels acords de l'executiu de Pedro Sánchez, la crisi econòmica, fruit de la pandèmia, ha posat en dubte si l'executiu avançaria o no en el camí per canviar com a mínim alguns dels aspectes més controvertits d'aquesta normativa. Després de mesos de debat, el Pla normatiu presentat aquest dimarts obre la porta a poder començar a corregir alguns dels aspectes de la reforma laboral.

Pròrroga automàtica dels convenis

Es recupera el que es coneix com a ultraactivitat. La reforma laboral del PP va instaurar que si s'arribava al moment en què el conveni col·lectiu d'una empresa perdia vigència i l'empresa i els sindicats no arribaven a un pacte per firmar-ne un altre, l'acord quedava obsolet i automàticament al cap d'un any l'empresa podia aplicar el conveni del sector. La intenció de l'executiu és que l'aplicació d'aquest mecanisme torni a ser excepcional.

Mantenir sou i jornada

Un dels altres punts conflictius és el mecanisme de " descuelgue". Amb aquesta modificació, el PP va fer possible que l'empresa pogués deixar d'aplicar el que s'havia pactat amb els sindicats en relació amb el sou o la jornada. Això també va acabar debilitant els convenis col·lectius negociats.

Posar sostre a la subcontractació

Els canvis normatius del 2012 també van permetre a les empreses externalitzar de manera àmplia serveis i funcions, cosa que va comportar un augment de la subcontractació i en conseqüència retallades en drets dels treballadors i dels sous. El pla normatiu que planteja el govern recolliria com a punt urgent un sostre a l'externalització, una situació que han denunciat repetidament les cambreres de pis o kellys.

Calvo també ha anunciat la introducció d'una nova norma que reguli la protecció laboral de les persones que presten serveis per mitjans tecnològics, és a dir, dels repartidors que treballen en plataformes digitals. Totes elles són mesures urgents, ja conegudes, que el nou pla normatiu del govern espanyol recull amb la intenció d'aprovar-les abans d'acabar l'any. Amb tot, la reforma laboral continua suposant un estira-i-arronsa dins el govern de coalició. L'últim moment de tensió es va viure l'1 de juliol passat quan el PSOE va obligar a repetir una votació al Congrés després de validar una esmena d'EH Bildu que implicava "derogar la reforma laboral i substituir-la per una nova legislació garantista i justa amb els drets laboral". La llum verda a l'esmena, així, va durar una hora.

La reforma laboral desferma una crisi interna a la Moncloa

Els dos fronts dins el govern espanyol sobre els canvis legislatius al voltant de la norma del PP són ben coneguts. D'una banda, l'encapçalat per la ministra d'Economia, Nadia Calviño, del PSOE,  que al maig qualificava "d'absurd i contraproduent" el debat al voltant de la derogació de la reforma laboral. I, de l'altra, un ministeri de Treball, dirigit per Yolanda Díaz, d'Unides Podem, que ha assegurat unes quantes vegades que l'acord del govern de coalició de modificar la llei del PP "tira endavant". Amb tot, Calvo ha insistit que en el marc del "diàleg social, tant amb empresaris com amb sindicats" caldrà acabar amb un dels "mals endèmics" del país en matèria laboral.