FUGA D’EMPRESES

80 de les 100 grans empreses catalanes van mantenir la seu

Els grups que van canviar de domicili representen el 42% de la facturació de les 100 grans firmes

Concessionari de Seat / F. MELCION

Trobar trasllats de seus socials d’empreses fora de Catalunya durant els anys previs a l’1-O és complicat. Durant el lustre anterior a la celebració del referèndum tan sols destaquen el canvi de seu d’Arbora & Ausonia el 2012 i el traspàs de la filial espanyola de Schlecker el 2013 a Madrid. Els dos moviments, a més, responien a canvis en l’accionariat després de ser comprades per Procter & Gamble i el grup Dia, respectivament.

Però la situació va canviar radicalment després de l’1 d’Octubre. Catalunya va assistir a una veritable allau, amb milers d’empreses que feien aquest pas. I les grans companyies que van optar per moure la seva seu social fora del territori català ja no es podien comptar amb els dits d’una sola mà. Tampoc de dues. Segons ha pogut comprovar aquest diari, 20 de les 100 empreses amb més facturació a Catalunya l’any 2016 segons el rànquing d’ Expansión van traslladar-se a altres punts del territori espanyol.

No obstant això, la rellevància per a l’economia catalana d’aquestes 20 firmes és proporcionalment més gran que la resta. Juntes representen el 42% dels ingressos agrupats dins la llista. “La xifra absoluta no és tan important com la facturació; el més preocupant és que marxin les més grans”, apunta Xavier Cuadras, professor del departament d’economia i empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). De fet, el gruix més important de les empreses que van acordar el trasllat són a la part alta de la llista: de les quinze primeres, vuit van fer-lo efectiu.

A excepció de Cellnex i Colonial (aquesta última no apareix al rànquing), la resta de cotitzades encapçalen la llista. Els grups de l’Íbex-35 “depenen molt de la incertesa jurídica i els mercats volen estabilitat”, comenta Josep Lladós, professor d’economia i empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La resta de la història ja la coneix tothom: Naturgy (abans Gas Natural), CaixaBank, el Banc Sabadell, Abertis, Cellnex i Colonial van deixar de formar part de l’anomenat selectiu català, on ara només hi ha la farmacèutica Grifols.

Així va fer l’Estat la guerra econòmica contra Catalunya

El sector financer frega el ple

El comportament dels diferents sectors empresarials després de l’1-O va ser bastant heterogeni, i el financer va ser el que més fugues va registrar proporcionalment. De les sis empreses que el formen, l’única que va resistir l’èxode va ser l’asseguradora FIATC. Consultada per l’ARA, aquesta companyia ha preferit no fer declaracions sobre aquest tema. Un cas equiparable és el del sector energètic, on els grups Naturgy, Nexus Energia i Cepsa van seguir els mateixos passos que els bancs i les asseguradores. Davant de situacions d’inestabilitat, aquesta mena de corporacions “volen estar a prop de les autoritats reguladores”, apunta Lladós. “Al cap i a la fi, estar al costat del poder polític et protegeix”, argumenta l’expert.

D’altra banda, el sector de l’alimentació i distribució no va registrar ni un sol trasllat, gairebé com la indústria químico-farmacèutica: dins aquesta categoria, l’única empresa que va nedar a contracorrent dels seus competidors va ser el grup Indukern.

L’Estat va treure milers de milions de dipòsits dels bancs catalans el 2-O

Les estrangeres es queden

Entre les empreses que van dir adeu al territori català també destaca la poca presència de companyies de propietat estrangera en comparació amb les que són de propietat estatal. “Les empreses estrangeres són conscients que abandonar Catalunya té un cost, perquè saben que marxar comporta la pèrdua de moltes oportunitats que no son fàcils de reproduir en altres llocs”, opina Lladós.

Un any després de la fuga d’empreses, el balanç és clarament perjudicial per a Catalunya, però els experts redueixen l’impacte d’aquesta operació sortida. “El que dictarà sentència serà l’evolució del creixement econòmic”, apunten. Segons les dades de l’Idescat, el PIB català creix ara mateix quatre dècimes més que el PIB espanyol.

Més continguts de