Gregori Galofré-Vilà: “Si es torna a aplicar austeritat a Europa, és possible que l’extrema dreta rebroti”

BarcelonaGregori Galofré-Vilà és historiador econòmic de la Universitat Pública de Navarra i la Universitat Pompeu Fabra. Juntament amb altres autors, publicarà aviat al Journal of Economic History un estudi que vincula l’auge electoral del partit nazi, a principis dels anys 30, amb les zones més colpejades per les polítiques d’austeritat. L’article, però, té ressons en l’actualitat.

Com arriba Alemanya a la dècada dels 30, quan sorgeix el nazisme?

A Alemanya hi ha un sentiment antisemita i una certa xenofòbia des de l’Edat Mitjana. En el camp econòmic, està devastada per haver quedat en el bàndol perdedor de la Primera Guerra Mundial. Li toca pagar les despeses del conflicte, a més de tornar a alçar-se econòmicament. En aquell moment, Keynes, llavors un jove economista anglès, ja advertia que combinar les dues despeses era una bestiesa. La solució va ser la hiperinflació: imprimir bitllets. Però això va destrossar l’economia; el diner va perdre sentit. Després es va començar a estabilitzar la situació, però la Gran Depressió del 1929 fa que tot torni a caure. Alemanya estava en una situació molt dèbil i els bancs es van enfonsar.

Com els va afectar el Crac del 29? ¿L’economia ja estava globalitzada?

Ho estava des de principis del segle XX. Un dels efectes de la Gran Depressió, de fet, va ser el tancament dels mercats internacionals. Això va portar problemes, perquè Alemanya sempre ha necessitat les exportacions per créixer. L’atur es va triplicar en un parell d’anys i això va crear tensions i dificultats que es van traslladar ràpidament a la política.

I el canceller Brüning va apostar per una política d’austeritat.

Era una persona molt ortodoxa. Per a ell, calia tirar endavant com fos. El seu pla era mostrar al món que Alemanya estava patint, esperant que li perdonessin la reparació dels deutes de la Primera Guerra Mundial o almenys que l’ajornessin. El que documentem a l’article és que va anar massa lluny. Va seguir implementant l’austeritat fins i tot després que el 1932 se li condonés el deute.

Quines mesures va implementar? Per què van ser exagerades?

Es va retallar un 20% el sou als funcionaris i van acomiadar les dones que treballaven per al govern. Els programes socials es van reduir perquè no incloguessin cap menor de 21 anys i va retallar el sistema de seguretat social. Hem vist que, on hi havia més austeritat, va créixer la mortalitat per infeccions com la grip. Tots els afectats per la crisi sentien cants de sirena dels nazis, amb una retòrica molt generalista, que prometien una nova era per acabar amb la República de Weimar.

A l’article es pregunten què hauria passat si no s’hagués apostat per una austeritat tan severa.

Mai se sabrà, aquests tipus d’exercicis són complicats. Però pensem que anys més tard, el 1933, quan Hitler ja era canceller i els nazis ho tenien tot a favor a les eleccions, van obtenir el 44% dels vots, un percentatge elevat però insuficient. Van necessitar els vots d’un altre partit. Si els partits del centre s’haguessin organitzat, la història hauria sigut diferent. El nostre argument és que si no s’haguessin fet les polítiques d’austeritat, els socialdemòcrates i el centre haurien pogut guanyar.

Què prometia Hitler en matèria econòmica?

El seu programa era molt genèric. Beneficis per a la gent gran, per als camperols, construir una autopista... Va utilitzar les mateixes promeses del 1928 al 1933, en un període en què va passar del 3% del vot al 44%.

Conclouen que les mesures d’austeritat poden provocar conseqüències imprevisibles. Per què?

Està demostrat que les persones amb rendes més baixes van votar a favor del Brexit o de Donald Trump. És molt probable que si l’austeritat va massa lluny radicalitzi l’electorat i el votant que ho passa malament busqui una alternativa. També pot passar el contrari, que una gran crisi provoqui polítiques expansionistes: pocs anys després del Crac del 29, Roosevelt va iniciar el New Deal, i Keynes va publicar la Teoria general. De fet, Keynes va reunir-se amb Brüning per dir-li que la seva política no funcionaria.

¿Podem atribuir l’èxit de Vox en barris de l’extraradi de Madrid a aquesta mateixa teoria?

Més enllà de factors com el rebuig a la immigració, quan la gent se sent marginada el sorgiment d’una opció política que sembla que farà alguna cosa nova pot ser un element important. El problema és que no n’aprenem, de la història. Amb el covid s’ha optat per les transferències europees als estats, però ja veurem com acaba. Si es torna a aplicar austeritat a Europa, és possible que l’extrema dreta torni a rebrotar. Hi ha un article que relaciona les polítiques d’austeritat de la crisi del 2008 amb el sorgiment d’Alternativa per a Alemanya, que és la continuació del nazisme, en certa manera.

¿L’estudi és un crit d’alerta?

El vam començar el 2017, quan el covid no era a l’agenda, però ens dona més arguments per vigilar. Les coses no són aquí per sempre i poden canviar.