IMMOBILIARI

Les hipoteques per comprar pisos es disparen a Catalunya

Els crèdits creixen un 24% el quart trimestre del 2018, el doble que la mitjana de l’Estat

La discussió al Suprem l’any passat sobre qui havia de pagar els impostos i les despeses hipotecàries va desvirtuar l’estadística mensual sobre els crèdits per comprar habitatges. Però un cop resolta la incertesa, amb les dades de tot l’any, el creixement dels crèdits hipotecaris per a la compra d’habitatge a Catalunya es va disparar, sobretot el quart trimestre del 2018.

Durant l’any passat a Catalunya es van signar 40.949 crèdits hipotecaris per a la compra d’habitatge, una xifra només superada per la comunitat de Madrid, amb 54.097 i Andalusia amb 49.691, segons les dades del Consell General del Notariat. Però a Catalunya el creixement va ser superior, del 19,3%, mentre que Andalusia va ser del 17,8% i a Madrid del 9,2%. Al conjunt de l’Estat, el nombre d’hipoteques per comprar pisos va créixer un 14%.

Però si les dades es refereixen només al quart trimestre del 2018, el nombre d’hipoteques a Catalunya és va disparar molt per sobre que a les altres comunitats i que la mitjana espanyola. El quart trimestre, a Catalunya es van signar 10.814 crèdits hipotecaris per a l’adquisició d’habitatge, un 24,2% més que el mateix trimestre de l’any anterior, un ritme que passa del doble de la mitjana espanyola, on el nombre d’hipoteques va créixer un 11,7%, i quadruplica l’augment de la comunitat de Madrid, on l’increment es va quedar en només un 6%.

El creixement del quart trimestre de les hipoteques a Catalunya no va ser només en nombre, sinó també en quantia. La hipoteca mitjana a Catalunya el quart trimestre per comprar un habitatge es va situar en 163.875 euros, un 7,2% superior al mateix trimestre de l’any anterior. La mitjana espanyola dels crèdits hipotecaris per comprar un habitatge era molt inferior, de 139.977 euros, i a més el creixement va ser més baix, del 3%. Només dues comunitats, Madrid i les Balears, tenen uns crèdits hipotecaris amb una quantia mitjana superior a la de Catalunya, amb 196.345 euros i 189.914 euros, respectivament, però amb creixements molt inferiors, del 0,8%a Madrid i del 4% a les Illes Balears.

En el cas de Catalunya destaca especialment el creixement del nombre d’hipoteques molt per sobre de l’increment de les compres d’habitatge. Així, mentre que el quart trimestre les hipoteques van augmentar un 24,2% a Catalunya, la compra d’habitatges només va créixer un 9,4%. En el conjunt del 2018, les hipoteques van augmentar un 19,3%, i la compra d’habitatges només un 4,4%.

Segons José García Montalvo, catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra, el creixement més elevat de les hipoteques que de les compres podria obeir a un canvi en el pagament de les operacions. Segons aquest expert, els primers anys de la sortida de la crisi era a l’inrevés: creixia molt més la compra d’habitatge que les hipoteques. “Això passava perquè es comprava molt més al comptat” quan els preus dels pisos encara era baix i, a més, els bancs encara no obrien l’aixeta del crèdit. “Moltes persones que tenien uns estalvis i els bancs els oferien rendibilitats molt baixes optaven per comprar pisos pagant sense hipotecar-se”, explica García Montalvo. I ara, conclou, la proporció ha canviat.

Increment de preus

Segons les dades dels notaris, malgrat el creixement del crèdit hipotecari, la compravenda d’habitatges a Catalunya va créixer molt menys que la mitjana espanyola. A Catalunya el 2018 es van vendre 89.820 habitatges, un 4,4% més que l’any anterior, mentre que al conjunt de l’Estat van ser 584.660, un 9% més. Però mentre que al conjunt de l’Estat la venda d’habitatges es va frenar el quart trimestre i només va créixer un 5,3%, a Catalunya precisament es va accelerar la venda de pisos, amb un augment del 9,4%.

Quant als preus, segons els notaris, el metre quadrat a Catalunya es va situar en 1.704 euros, amb un creixement anual del 2,9%, mentre que a Espanya de mitjana es va situar en 1.408 euros, amb un increment del 2,6%. No obstant, les Illes Balears (2.254 euros), el País Basc (2.223 euros) i Madrid (2.169 euros) tenien preus superiors als de Catalunya.