Farmàcia
Economia 15/08/2021

De la salut animal a la vacuna catalana contra el covid

Hipra, empresa especialitzada en vacunació veterinària, fa el salt cap a la salut humana

3 min
Treballadors d'Hipra en un laboratori de la companyia.

BarcelonaDues vacunes contra el covid-19, una de les quals ja en fase clínica, és el balanç d’un any i mig de pandèmia d’Hipra, una de les empreses líders mundials en vacunació veterinària que ha aprofitat la pandèmia per fer el salt a les vacunes per a humans. “La direcció de la companyia sempre ho va tenir al cap”, explica Toni Maneu, director de la divisió de salut humana d’Hipra. La companyia, afegeix Maneu, ja té una “àmplia experiència” en vacunació per a animals, recorda, per la qual cosa no començava de zero a l’hora de passar a les vacunes per a persones, ja que els primers estadis de l’elaboració són quasi idèntics. És quan s’arriba “a la fase final clínica” que “l’entorn del mercat és diferent”.

Ara bé, va ser la pandèmia el que va acabar d’animar Hipra a destinar una inversió destacable a vacunes humanes. La idea del grup és anar més enllà del covid, però de moment tots els efectius de la divisió de salut humana estan dedicats a aquest projecte. “Tenim idees, però ara aquest és un tema urgent”, puntualitza Maneu.

Hipra era originàriament una farmacèutica amb seu a Madrid, però la va adquirir parcialment el veterinari i químic català Joan Nogareda el 1971 i en va traslladar la seu a Amer (la Selva). Vint anys més tard, la família Nogareda va obtenir el control de tota la companyia, segons el llibre Capitans d’indústria, de Francesc Canosa. L'empresa, que té un cavall al logotip des dels seus inicis, deu el nom als cognoms dels dos veterinaris militars que la van fundar: Hidalgo i Prado.

Actualment, dos dels fills de Joan Nogareda, en David i la Maria del Mar, en són president i directora general, respectivament, mentre que un tercer germà, l'Arnau, també forma part del consell d’administració. Segons fonts del sector, la família Nogareda ha sigut molt activa en la fundació empresarial sobiranista Femcat i actualment el president d’Hipra, David Nogareda, és vocal del patronat.

Dos projectes de vacuna

L’empresa té oberts dos projectes de vacuna. El més avançat, que acaba d'obtenir el permís l’Agència Espanyola de Medicaments per iniciar els assajos clínics, és amb la plataforma de proteïna recombinant, que s’utilitza en vacunes com les de la grip o el papil·loma, però que encara no s’ha utilitzat contra el covid. L'empresa, que manté la seu a Amer, va rebre la visita del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de l'aleshores consellera de Salut, Alba Vergés, al mes d'abril, que van donar el seu suport financer al projecte de vaccí.

Dues farmacèutiques més, la nord-americana Novavax i la francesa Sanofi, també estan desenvolupant vacunes amb aquest sistema, que és el que dona més confiança als responsables d’Hipra de cara a la seguretat i tolerabilitat. A més, un vaccí d’aquest tipus permet un emmagatzematge entre els 2 i els 8 graus, molt més manejable logísticament, i permetria al grup un millor “escalat industrial” en la producció.

Si els assajos clínics funcionen, Hipra espera que la vacuna estigui disponible al segon trimestre del 2022, més tard del que preveia inicialment, ja que va decidir basar el vaccí en les variants britànica i sud-africana del virus després d’haver començat amb la variant de Wuhan, la primera que es va detectar. L’any vinent calcula distribuir 400 milions de dosis, una xifra que, segons l’empresa, es triplicaria fins als 1.200 milions el 2023. L’empresa té contacte regular amb la Comissió Europea, que centralitza la compra de vacunes a la UE.

A més, Hipra col·labora amb l’Hospital Clínic de Barcelona per desenvolupar una segona vacuna contra el coronavirus, en aquest cas amb la plataforma d’ARN missatger. “És un projecte molt estratègic per a futures vacunes animals i humanes i tractaments”, diu Maneu.

En l'aspecte empresarial, Hipra és una companyia d’èxit. “Portem entre deu i quinze anys amb creixements de dos dígits”, recorda el directiu. Concretament, l’any passat el grup selvatà va assolir una facturació de 319,1 milions d’euros, més d’un 15% per sobre dels 277 milions registrats el 2019, abans de la pandèmia. Així mateix, els beneficis també van pujar dels 40 milions de fa dos anys als 48,6 milions de l’any passat, segons els comptes anuals del grup presentats al registre mercantil. Això situa la companyia amb un elevadíssim marge de benefici respecte de les vendes del 15,2%.

Tant per cultura empresarial com per obligació del sector en què opera, el grup dedica aproximadament un 10% de la facturació a projectes de R+D. A més, té previst invertir 472 milions d’euros fins al 2026 en unes noves instal·lacions a Aiguaviva, al Gironès.

stats