Brussel·les urgeix Espanya a augmentar l'oferta d'habitatge: "Falten 600.000 pisos"

Brussel·les"L'economia espanyola, en general, va bé", resumeix una font de la Comissió Europea. Espanya continua creixent per sobre de la mitjana europea i té sota control la inflació. I, malgrat que supera per dues dècimes el límit del dèficit del 3% el 2024 i el situa en el 3,2%, Brussel·les no li obre un expedient disciplinari perquè considera que és un desviament temporal i que es deu a les inversions imprevistes que ha hagut d'afrontar per la DANA. Tanmateix, hi ha un aspecte que preocupa especialment a l'executiu comunitari: la crisi d'accés de l'habitatge, que pateix especialment Barcelona, i en general, Catalunya.

En aquest punt, Brussel·les és clara. "L'economia espanyola afronta un dèficit d'habitatge d'aproximadament unes 600.000 unitats", diu l'informe de recomanacions de polítiques econòmiques publicat aquest dimecres per l'executiu comunitari. En concret, ressalta la manca d'habitatge social i li retreu que només representi l'1,5% del global a l'Estat, un percentatge que està "bastant per sota" del que registra de mitjana la Unió Europea.

Amb l'objectiu que es construeixi més habitatge, Brussel·les també recomana a Espanya "alliberar sòl públic" i "incrementar el finançament per a l'habitatge assequible i social", cosa que considera que "impulsaria la disponibilitat de cases". En aquest sentit, l'executiu comunitari pressiona Espanya perquè aprovi la reforma del sòl que té "pendent" perquè considera que "aportaria estabilitat reguladora i eliminaria els colls d'ampolla administratius". "És essencial revertir aquests factors", insisteix la Comissió Europea.

Brussel·les fa els ulls grossos

El màxim de dèficit que permet la UE és un d'un 3% del producte interior brut (PIB) i Espanya, el 2024, finalment l'ha superat per dues dècimes. Tot i això, Brussel·les ha fet els ulls grossos i, tal com estava previst, no li ha obert expedient disciplinari. Així doncs, considera el desviament justificat per les despeses inesperades per la DANA i pel pla de rearmament de l'Estat, ja que si no, s'hauria situat en el 2,8% i hauria complert amb les regles fiscals comunitàries.

D'aquesta manera, Brussel·les assegura que l'Estat en "general" està complint amb la senda fiscal pactada a set anys vista i que, per exemple, l'increment de despesa pública d'enguany es veurà compensat amb la de l'any passat. En concret, el 2025, l'executiu comunitari estima que la despesa pública neta creixerà en un 4,2%, cinc dècimes més del màxim acordat, però l'any passat assegura que es va situar molt per sota del 5,3% pactat.

A més, les previsions econòmiques de la Comissió Europea calculen que el dèficit públic d'Espanya es reduirà en quatre dècimes enguany, fins a arribar al 2,8%, i el 2026 preveu que es quedi en el 2,5%. És a dir, mig punt per sota del màxim permès per les regles fiscals de la Unió Europea.

D'altra banda, Brussel·les insta Espanya a rebaixar la càrrega impositiva sobre el treball i a incrementar la que té el consum o les propietats immobiliàries. En la mateixa línia, proposa incrementar els impostos contra la contaminació i assegura que l'increment de taxes en aquest sentit és el camí que ha de seguir l'Estat per "impulsar el creixement econòmic, la creació de llocs de feina, la cohesió i la transició verda i digital".

El retard amb el fons de recuperació

La Comissió Europea també ha posat pressa a Espanya perquè acceleri el pla estatal dels fons de recuperació per la covid, ja que queda poc més d'un any perquè s'acabi el termini per rebre'ls. "El temps s'acaba, i per això demanem esforços en la implementació dels plans. No hi ha temps per perdre", ha dit en roda de premsa el comissari d'Economia, Valdis Dombrovskis.

A hores d'ara, Espanya ha rebut 48.000 milions d'euros del total dels 80.000 milions de fons disponibles en forma de subvencions que li pertoquen i, malgrat que es preveuen dos desemborsaments cada any, l'últim pagament efectuat a l'Estat va ser el juliol del 2024. Des d'aleshores, Espanya no es beneficia dels fons de recuperació per la covid. A més, per rebre el cinquè reemborsament, que el va demanar el desembre i ascendeix 8.000 milions en forma de subvencions, ha d'aprovar l'impost al dièsel que el govern espanyol no aconsegueix tirar endavant en el Congrés.