Què pot fer Brussel·les en la crisi de l'habitatge?

BarcelonaAra que Brussel·les es planteja modificar les regles fiscals per deixar la despesa en defensa fora dels càlculs del dèficit, ressona una altra reivindicació. Podria fer el mateix en un àmbit amb necessitats urgents de finançament arreu de la Unió Europea (UE) com ho és l'habitatge? La Comissió Europea no va flexibilitzar els seus topalls sagrats del 3% de dèficit per als estats membres ni durant la crisi econòmica del 2008, que va posar en risc l'eurozona. L'única excepció fins ara va ser la pandèmia, quan aquests es van congelar i es va donar via lliure als governs per gastar el que fos necessari per a la recuperació econòmica. L'armament serà la pròxima anomalia en les estrictes normes de Brussel·les, però no hi ha plans ni perspectives perquè l'habitatge s'hi afegeixi. Aleshores, de quina altra manera vol solucionar la Comissió Europea una emergència de l'habitatge que travessa el Vell Continent i sobre la qual no té les competències necessàries?

Per primera vegada, el nou executiu comunitari comptarà aquesta legislatura amb un comissari d'Habitatge (i Energia), el danès Dan Jorgensen, que penja de la vicepresidència de l'espanyola Teresa Ribera. L'1 de febrer ja es va posar en marxa un grup de treball específic per desenvolupar i implementar un pla europeu d'habitatge assequible i altres polítiques per "redreçar les causes estructurals de la crisi de l'habitatge". Aquests esforços, però, encara estan en una fase inicial de consulta, en què s'escoltaran els problemes que pateixen els estats membres i les seves regions i quines solucions —més o menys efectives— s'han aplicat fins ara. Fonts comunitàries admeten que no s'espera que el pla s'aprovi abans de l'any vinent.

Aquestes mateixes veus avancen que estan estudiant si es podria revisar la normativa sobre les ajudes d'estat per permetre que els estats membres puguin invertir més en habitatge assequible, és a dir, que es puguin subvencionar les empreses que construeixen promocions de pisos socials. El mateix Jorgensen ho va confirmar aquesta setmana durant la seva intervenció en la primera reunió del comitè especial sobre la crisi de l'habitatge, que també ha creat el Parlament Europeu.

Això, però, no és el que reclamen les principals afectades. Algunes de les grans ciutats de la UE —com Barcelona, París, Atenes o Amsterdam— van demanar a finals de febrer a les institucions comunitàries la flexibilització de les normes fiscals i que les inversions en matèria d'habitatge no es computin a l'hora de calcular el dèficit dels estats membres. També van instar Brussel·les a ampliar el pressupost que destina a aquest àmbit i que els municipis tinguin "accés directe" als fons europeus per poder-los dedicar a la construcció de pisos "socials i assequibles".

El paper del BEI

Mentre no hi ha plans per aplicar aquesta excepció, la Comissió també vol dissenyar una estratègia europea per a la construcció de parc públic. Aquesta inclouria mesures sobre com reduir-ne els costos, millorar les habilitats dels treballadors del sector i combinar-ho tot plegat amb la sostenibilitat. "Vaig ser membre d'aquesta casa durant gairebé 10 anys, del 2004 al 2013, i no recordo tenir cap discussió sobre habitatge. Probablement, si les haguéssim tingut fa vint anys, potser no estaríem en aquesta situació avui", va dir el comissari Jorgensen al Parlament Europeu aquesta setmana. També va apuntar que el 2023 al voltant del 10% de la població europea va destinar el 40% o més dels seus ingressos disponibles en l'habitatge i altres despeses relacionades.

Però l'aspecte en què Brussel·les pot incidir més per resoldre aquesta emergència és el finançament de les noves inversions en habitatge assequible. Per a això vol treballar amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI), presidit per l'exvicepresidenta espanyola Nadia Calviño, i altres institucions financeres internacionals i nacionals per mobilitzar més fons en aquesta direcció. L'estiu passat el BEI ja va concedir un préstec de 490 milions d'euros a la Generalitat per finançar la construcció de més de 4.300 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer a Catalunya. Aquest dijous passat va fer el mateix amb l'Ajuntament de Barcelona, a qui ha prestat 175 milions per a habitatge, però també per a qüestions climàtiques.

"La UE ja està mobilitzant finançament substancial", va assegurar Jorgensen aquesta setmana en un fòrum organitzat pel BEI a Luxemburg. A més, va recordar que el Mecanisme de Recuperació i Resiliència ha destinat més de 22.000 milions d'euros en habitatge social arreu del territori europeu i que prop de 85.000 milions d'euros aniran a reformes d'eficiència energètica i la construcció d'edificis adaptats a aquests nous criteris. "També buscarem fonts de finançament dins dels fons de la UE. Per exemple, tirarem endavant una proposta per permetre als estats membres injectar liquiditat en el mercat de l'habitatge i duplicar la política de cohesió prevista per a inversions en habitatge assequible", insisteixen fonts de l'executiu comunitari.

Sobre altres qüestions vinculades amb la crisi de l'habitatge com el fenomen dels lloguers de temporada, la Comissió Europea no es mulla gaire i assegura que n'estudiarà les conseqüències i que implementarà un marc normatiu "robust".