Viure de lloguer ja no és una etapa transitòria, sinó permanent, segons un estudi

BarcelonaLa població que viu de lloguer és la més afectada per la crisi de l'habitatge. Aquest col·lectiu és el que està més exposat a una situació d'inseguretat residencial, precarietat econòmica i desigualtat patrimonial, en comparació amb els altres règims de tinença, com els propietaris amb hipoteca o els que directament tenen l'habitatge pagat. Un estudi presentat aquest dimecres conclou que aquest problema que afronten els inquilins no és una cosa d'un país concret, ni una conseqüència de la falta d'oferta.

L'altra gran conclusió de l'informe, elaborat per l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) a partir d'enquestes a quatre grans ciutats (Buenos Aires, Barcelona, Madrid i Lisboa) és que viure de lloguer ja no és una etapa transitòria, sinó permanent. "El creixement de la població inquilina és un fenomen global", conclou. Mentre a Buenos Aires el percentatge de llogaters s'ha triplicat des del 2001, a Lisboa els inquilins van créixer el 2021 per primera vegada des de la dècada del 1960. Barcelona i Madrid també presenten un augment accelerat des del 2007.

Aquest creixement es pot explicar per diversos factors: l'augment gradual de l'oferta, l'encariment del preu de l'habitatge i la dificultat per estalviar prou diners per pagar l'entrada d'una hipoteca. En aquest sentit, IDRA destaca que el règim de lloguer ja no és una qüestió d'edat. "En totes les ciutats la major part de la població inquilina està composta per adults d'entre 30 i 64 anys", recull l'informe, que també incideix en el caràcter temporal dels contractes, a diferència del que passava abans de la dècada del 1970.

"A mesura que creix el nombre de persones que viuen de lloguer, també ho fa la transferència de lloguers cap a una minoria social que concentra una part cada vegada més gran dels immobles. Lluny de ser una etapa transitòria, el lloguer emergeix com un règim de tinença permanent, desprotegit i generador de desigualtat urbana", recull l'informe. La situació de molts llogaters enquestats coincideix en diversos aspectes: la majoria no esperen heretar ni comprar un habitatge, entre un 30% i un 40% de les llars llogateres destinen més de la meitat dels seus ingressos al lloguer, molts no saben qui és el seu propietari ni quantes propietats té, entre d'altres. Això, segons l'estudi, fa que la seva situació sigui més complicada que la d'altres règims de tinença, que han caigut en proporció a anys enrere.

L’estudi combina metodologies probabilístiques i no probabilístiques. A Barcelona, Madrid i Lisboa es fa servir mostreig per quotes, una tècnica habitual quan no existeix un registre d’inquilins i el fenomen és difícil de captar amb mostreig aleatori. Això permet aproximar perfils socials i tendències, però no ofereix marge d’error estadístic. A Buenos Aires sí que és probabilístic, cosa que permet fer una inferència representativa a l’àrea metropolitana de la capital de l'Argentina.