Alerta dels assessors fiscals: el dúmping genera mobilitat dels ciutadans per pagar menys impostos

Una enquesta revela que demanen simplificar l'IRPF i l'IVA per evitar el frau

El dúmping fiscal que practica la Comunitat de Madrid genera crits d'alarma fins i tot dels assessors fiscals. Els encarregats de buscar les oportunitats del model fiscal espanyol per fer que els seus clients paguin els mínims impostos possibles, adverteixen que l'organització territorial de l'Estat fa inevitable la competència entre autonomies, però que cal evitar-la quan es torna "nociva" i afavoreix la "mobilitat per motius fiscals". Això és el que ha passat, segons alerten diverses veus, amb Madrid, on el govern regional ha anunciat una baixada de l'IRPF que se suma a les bonificacions en successions o patrimoni, en una comunitat que ja acull la seu fiscal de moltes empreses. En una enquesta difosa pel Consell General d'Economistes i l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) de la UB, els assessors també demanen repensar l'IRPF i l'IVA per evitar el frau fiscal. 

La crisi del covid no aplana el dúmping fiscal de Madrid

El procés de "descentralització fiscal" que s'està produint a Espanya, segons l'expressió utilitzada per un dels autors de l'enquesta, José María Durán, director de l'IEB, "té conseqüències", tot i que, segons diu, és inevitable per la mateixa arquitectura de l'Estat. La majoria dels assessors fiscals que van respondre a l'enquesta creuen que les hisendes dels governs autonòmics "no necessàriament entenen millor la situació dels seus contribuents" que l'administració estatal. Això ha portat el responsable fiscal del Consell General d'Economistes, Agustín Fernández, a recomanar en roda de premsa "modular les diferències de tributació entre les diferents comunitats autònomes perquè poden ocasionar moviments de residència fiscal".

Aquesta concepció ve derivada de la creença, estesa en un 83% dels assessors fiscals enquestats, que les baixades d'impostos generen creixement econòmic. De manera paral·lela, un 87% consideren que les rebaixes impositives són les que provoquen la mobilitat dels ciutadans, ja sigui real o fictícia. Ara bé, per seguir amb qüestions ideològiques, els assessors es mostren dividits sobre la progressivitat fiscal: l'enquesta pregunta si l'IRPF funcionaria millor i recaptaria més si hi hagués els mateixos tipus impositius per a una única base. El 51% creuen que no i el 44% que sí. Segons els autors de l'estudi, "no queda clara" la conclusió, en termes estadístics.

El model fiscal afavoreix l'evasió d'impostos

El segon gran tema que plana sobre l'enquesta és el frau fiscal. Els assessors consideren que hi ha certes baules febles de la cadena per on els contribuents poden deixar de complir les seves obligacions amb una certa facilitat. Per exemple, l'IRPF. El 77% creuen que el sistema de mòduls dels autònoms facilita l'evasió, i el 78% asseguren que els empresaris que tributen a títol individual per mòduls paguen menys del que els correspon. Pel que fa a l'IVA, un 80% creuen que l'augment dels tipus i l'actual normativa d'adquisicions intracomunitàries també incentiven a evadir l'impost. Per acabar, les diferències entre el que es paga per l'impost de societats i per l'IRPF (que arriben al 25%) també són un reclam, segons els assessors, perquè determinats particulars creïn societats pantalla per evitar pagar l'IRPF. En aquest sentit, els autors de l'estudi creuen que hi ha mala peça al teler: la competència internacional fa complicat apujar l'impost de societats, i la progressivitat de l'IRPF provoca aquestes diferències entre impostos, perquè qui sol tenir aquestes pràctiques té rendes altes.

L'enquesta dibuixa un panorama molt crític dels assessors fiscals, que són, al cap i a la fi, els màxims experts en l'aplicació pràctica del model fiscal espanyol. Fins el 85% consideren que el sistema és pitjor que fa cinc anys, perquè ha augmentat la complexitat i la càrrega fiscal. Un dels temes que generen més consens entre els enquestats és la poca efectivitat d'impostos com el de patrimoni i el de successions. De mitjana, el 85% creuen que no compleixen els objectius que justifiquen la seva aplicació. Un percentatge més baix, el 68%, consideren que les deduccions per R+D+i a l'impost de societats no aconsegueixen que les empreses acabin invertint més en aquest terreny.