L’incert aterratge de Goldman Sachs a Espanya
El banc nord-americà estudia obrir amb banca minorista
BarcelonaNotícia del 9 de juliol del 2018: Goldman Sachs, el prestigiós banc d’inversió nord-americà, vaticina que el mercat bancari espanyol seguirà veient fusions fins al punt que els actuals 12 bancs grans i petits es convertiran en només cinc grans actors l’any 2022. En el mateix estudi, avisava que a Espanya sobren un 15% d’oficines. Notícia d’aquesta setmana: Goldman Sachs obté la inscripció en el registre d’entitats de crèdit del Banc d’Espanya. Aquest fet confirma que l’entitat de Wall Street ultima la seva entrada en el negoci de banca minorista a l’Estat.
Què ha passat perquè en només tres mesos Goldman Sachs hagi fet un aparent canvi d’opinió tan significatiu? La resposta cal trobar-la en Marcus, una diversificació del negoci del banc d’inversions en el terreny de la banca minorista que opera als Estats Units des del 2016 i que ha aterrat aquest mes de setembre al Regne Unit. Aquesta entitat opera per internet i oferia als estalviadors britànics un 1,5% d’interès pels seus comptes d’estalvi. Tot i que no s’han fet públiques les dades, Des McDaid, director general, va afirmar que el ritme de nous clients era “impressionant”.
Fonts del banc nord-americà citades per Expansión eren prudents respecte a l’aterratge de l’entitat al mercat espanyol. Una veu apuntava que l’obertura podia trigar encara dos o tres anys; una altra deia que el llançament a Espanya “no es descarta”, tot i que primer caldria veure l’evolució al Regne Unit i a Alemanya, on preveu obrir aviat.
Un fracàs recurrent
Per al banc d’inversió aquesta divisió suposa una diversificació de negoci. El banc va guanyar 4.200 milions de dòlars (3.690 milions d’euros) l’any passat, amb una millora interanual del 20%, i aquest any manté la bona dinàmica.
Però el cert és que la història recent dels bancs estrangers que han obert el negoci de banca minorista a Espanya fa pensar que l’operació que planeja Goldman Sachs comporta un alt risc.
La combinació de la crisi (amb greus problemes relacionats amb la morositat al sector immobiliari) i els tipus d’interès en mínims històrics ha castigat durament la banca a Espanya en els últims anys, i especialment les entitats petites, entre les quals es compten les estrangeres.
Com a conseqüència d’això, el britànic Lloyds va tirar la tovallola en el seu dia (el 2013 el Sabadell el va comprar per 84 milions d’euros), Citibank ho va fer el 2014 (el Popular se’l va quedar per més de 300 milions d’euros) i Barclays va seguir el seu camí i va ser adquirit el 2015 per CaixaBank a canvi de 820 milions. A aquestes tres defuncions s’hi podria sumar Deutsche Bank, que va arribar a buscar comprador de manera activa. La falta d’ofertes i la millora del benefici (va guanyar 10 milions el 2017) ha fet que aquesta opció s’hagi anat esvaint amb el pas dels mesos.
Un altre factor que assenyalen fonts del sector per explicar la dificultat d’entrar en un mercat tan ple de competidors (i amb tantes oficines a peu de carrer) com és l’espanyol és el perfil d’usuari que tenen els bancs estrangers. “Els millors clients ja estan agafats, i els que arriben nous acaben fent hipoteques a persones que poden caure més fàcilment en la morositat”, explica una veu financera que demana l’anonimat.
Amb tot plegat, l’aterratge de Goldman Sachs és incert.
