Indústria
Economia  /  Indústria 20/11/2022

Els avals del PERTE elèctric: un nou malson per a la reindustrialització de Nissan

El govern espanyol ha ampliat la presentació de les garanties financeres fins al 28 de novembre

3 min
La fabrica de Nissan a la zona franca

MADRIDFins al 28 de novembre, és a dir, set dies. Aquest és el termini que tenen els projectes que han sortit beneficiats en la primera convocatòria del PERTE del vehicle elèctric per presentar els avals davant el govern espanyol. Sense aquests avals –que han de cobrir el 90% de les ajudes que rebran–, els diners no es desemborsarien i els projectes podrien arribar a decaure.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La data, però, no és ferma del tot, perquè el govern de Pedro Sánchez i, en particular, el ministeri d'Indústria ja l'han posposat un cop. En un principi, les empreses que rebran una part dels 880 milions d'euros d'aquesta primera convocatòria –totes han acceptat la resolució definitiva– havien de presentar aquestes garanties financeres el 16 de novembre.

Les alarmes, però, van saltar quan es va saber que el hub d'electromobilitat (D-Hub) impulsat per les catalanes QEV Technologies i BTech per a la reindustrialització de l'antiga fàbrica de Nissan a la Zona Franca no tenia un aval vàlid per cobrir els 108 milions d'euros que se li han assignat. D'aquest total, el 95,4% corresponen a subvencions (103 milions), mentre que 4,9 milions són préstecs al 0% d'interès. En un inici, es va proposar com a avalador amb 40 milions d'euros l'Institut Català de Finances (ICF), òrgan que depèn de la Generalitat. L'opció, però, es va rebutjar, com va avançar La Vanguardia i han confirmat a l'ARA les parts afectades, i la solució per la qual es va apostar va ser l'ampliació del calendari.

L'ICF no és una entitat bancària –de fet, des del 2021 protagonitza un estira-i-arronsa amb el Banc d'Espanya per obtenir una fitxa bancària – i, per tant, la seva garantia no concorda amb la normativa del PERTE, expliquen des del ministeri d'Indústria i reconeixen, també, des de l'empresa. "És un òrgan públic i els avals han de ser privats", reiteren fonts del ministeri, que recorden que els projectes beneficiats saben "des de fa mesos" com havien de ser aquestes garanties. La sensació, apunten fonts coneixedores de la negociació, és que l'empresa s'ha adormit.

Arran de la negativa a l'aval, el hub, però també la Generalitat, s'han arremangat per trobar una solució. Malgrat que per ara regna la incertesa, des del projecte es mostren optimistes. "S'està fent tot el possible", apunten a l'ARA fonts del hub d'electromobilitat, que comenten que una part de l'aval (el 40%) ja el tenen cobert a través de la banca privada. Falta, doncs, cobrir la resta. Una de les solucions que s'estaria temptejant és la d'un "contraaval", expliquen les mateixes fonts. Aquesta opció, que també s'està estudiant per part de la Generalitat i, en particular, de la conselleria d'Economia, implica avalar a través de l'ICF l'aval privat que pugui donar una entitat bancària.

Des de la conselleria d'Economia recorden que ells no avalen el 100%, sinó la meitat. "Acompanyem", apunten fonts del departament a l'ARA. La incògnita, però, és si això ho permet la legislació del PERTE, que Brussel·les mira amb lupa. De fet, si ja es va rebutjar l'opció de l'ICF com a avalador és perquè, segons Indústria, la Comissió Europea ho podria considerar una ajuda pública d'Estat. És aquí on hi ha la preocupació principal de la Generalitat: que aquest pla B tampoc sigui suficient. Fonts d'Indústria, però, apunten que "no hi hauria cap problema".

Pocs actius a Espanya

Però per què els està costant tant a QEV Technologies i BTech trobar avaladors? Diferents fonts coneixedores del projecte consultades per l'ARA assenyalen com a causa els escassos actius de les empreses i el seu poc pes a Espanya. A més, la companyia factura tot just 15 milions d'euros, cosa que allunya les entitats bancàries. En canvi, la situació és ben diferent entre els dos principals beneficiaris del PERTE elèctric. Volkswagen i Seat (igual que Mercedes), són dues grans multinacionals amb prou pes perquè els grans bancs assumeixin el risc.

En definitiva, ni el PERTE ni la reindustrialització de Nissan han estat un camí de roses. El D-Hub pretén fabricar una furgoneta elèctrica a l'antiga fàbrica de Nissan i fer reviure la marca Ebro. A les instal·lacions, però, també s'hi ha instal·lat Silence, mentre que Goodman, el soci inversor del hub, té una part dels terrenys que utilitzarà per a activitats logístiques.

stats