Automoció
Economia 08/05/2022

La maledicció de la reindustrialització de Nissan

La retirada de Great Wall Motor, l’exclusió d’una fàbrica i la lentitud del concurs públic alenteixen el pla

3 min
La fabrica de Nissan a la zona franca

BarcelonaFinals de maig del 2020. La població estava confinada a causa de la pandèmia quan Nissan anunciava el que tothom es temia però ningú volia sentir: el tancament de les seves tres plantes a Catalunya. Tres mesos més tard concretava quan ho faria: el 31 de desembre del 2021. Gairebé un any i mig per començar a teixir un pla de reindustrialització de les tres factories i del qual s’encarregarien el ministeri d’Indústria, la Generalitat, els sindicats i la mateixa Nissan.

El termini, segons diverses fonts pròximes a les negociacions, semblava suficient per buscar una solució. La realitat, però, és que s’ha convertit en una cursa d’obstacles i just dos anys després de l’anunci del tancament, les fàbriques encara esperen els nous inquilins, com els empleats que s’han quedat sense feina esperen l’anunci que ja tenen un nou lloc de treball.

Després d’una pluja inicial d’empreses que van mostrar el seu interès, algunes amb més mesura que d’altres, a finals del setembre passat, tal com avançava l’ARA , la xinesa Great Wall Motor se situava com la gran favorita. Volia Barcelona per desembarcar a Europa, amb un pla per fabricar 150.000 vehicles l’any i el compromís d’absorbir tota la plantilla de Nissan, que es quedava a l’atur. Però només un mes i mig més tard, la mateixa multinacional s'autodescartava. El motiu que esgrimia era que volia duplicar la producció de 150.000 a 300.000 vehicles l’any i la planta de la Zona Franca es quedava petita, tot i les milionàries ajudes que les administracions li posaven sobre la taula perquè s’instal·lés a Barcelona.

El no de la xinesa obligava la taula de reindustrialització a activar el pla B i trossejar la planta de la Zona Franca per encabir-hi un hub d’electromobilitat liderat per QEV Technologies i BTech i un centre logístic. El mateix hub també es quedava amb la planta de Sant Andreu de la Barca, mentre que el fabricant de vehicles elèctrics, Silence, anava cap a la de Montcada i Reixac.

Canvis de plans

Però només un mes després, a mitjans de gener, sorgia un nou problema. Els propietaris de la planta de Sant Andreu de la Barca van anunciar que volien sortir del projecte de reindustrialització de Nissan i buscar pel seu compte un nou inquilí per a la planta. Aquest moviment provocava, de nou, un altre canvi de peces. La taula el va resoldre decidint que el hub seguís a la Zona Franca i ocupés també Montcada i Reixac. La decisió no va agradar a Silence, que sempre havia reclamat la fàbrica vallesana. Finalment, però, després de diversos estira-i-arronses es va arribar a una nova fumata blanca proposant a l’empresa de vehicles elèctrics que també s’instal·lés a la Zona Franca, juntament amb el hub i el centre logístic.

Quadrades totes les peces, en els dos últims mesos la taula de negociació “ha estat en punt mort” (l'última reunió abans d'aquest divendres es va celebrar el 14 de març), asseguren diverses fonts properes a les negociacions. El motiu en aquest cas és que el Consorci de la Zona Franca, propietari dels terrenys on s’han d’ubicar els substituts de Nissan, vol que es faci un concurs públic d’on surti un únic guanyador que gestioni el lloguer dels terrenys que ocuparan tots els nous inquilins, més la part que es queda de Nissan. Aquest guanyador, segons les fonts, serà alguna de les empreses logístiques interessades entre les quals hi ha Goodman i JLL, i que haurà de complir fil per randa amb els metres quadrats que s'han de destinar a industrialització (els que ocuparan el hub, Silence i la petita part que manté Nissan) amb les condicions que s’han pactat a la mesa i els que s’ocuparan en logística. “S’està perdent molt temps amb l’elaboració de les bases d’aquest concurs”, asseguren les fonts.

Tant de temps que un dels inquilins, Silence, ja va llençar un ultimàtum a principis de la setmana passada assegurant que o es desencallava la situació o marxaven de Catalunya. L’empresa té pressa per començar a fabricar els primers vehicles elèctrics, que ara estan en fase de proves. De fet, la seva intenció era treure’ls al mercat al juny. 

Però el cert és que a la reunió de divendres de la taula tampoc es van presentar les bases definitives del concurs, sinó només unes de genèriques. "El compromís va ser que les definitives estaran a punt en la pròxima reunió prevista d'aquí dues setmanes [divendres 20 de maig]", expliquen fonts properes a les negociacions. Aquest nou endarreriment allarga encara més tot el procés, que en el millor dels casos no es tancarà fins a finals de juliol, ja que s'haurà d'esperar a resoldre el concurs. Això sí: per evitar que Silence marxi, Nissan va proposar a la reunió llogar-li una parcel·la perquè pugui començar la seva activitat. De fet, la companyia catalana es reunirà aquest dimarts amb representants de la taula per tancar el lloguer. El procés de reindustrialització, doncs, segueix maleït.

Les xifres claus de la negociació

1.200

Són el nombre d’extreballadors de Nissan que s’han quedat a l’atur i esperen ser recol·locats amb el pla de reindustrialització

517.000

Són els metres quadrats que deixa Nissan a la Zona Franca i que depenen del consorci que porta el mateix nom

stats