Mercat laboral
Economia 13/02/2022

Els ingressos reals, l'obstacle de la negociació de les cotitzacions dels autònoms

El ministeri d'Inclusió i Seguretat Social treballa en la definició d'un concepte nou que, per ara, no convenç les organitzacions

4 min
Un treballador autònom durant el confinament.

Madrid"¿De què parlem quan ens referim als ingressos reals dels treballadors autònoms?", comenta mig rient una font de l'Agència Tributària a l'ARA, que anticipa així un dels principals obstacles de l'actual negociació entre el ministeri d'Inclusió i Seguretat Social i les organitzacions d'autònoms sobre el futur sistema de cotitzacions per trams en funció dels guanys. De fet, les reunions, que van arrencar l'any passat i han agafat embranzida aquest gener, no passen per un dels seus millors moments, reconeixen diferents fonts del diàleg social consultades per aquest diari.

Amb el canvi de sistema, el que busca el govern espanyol és que els tres milions d'autònoms a qui pot arribar a afectar la reforma paguin una tarifa d'acord amb els guanys o, en el llenguatge que s'està utilitzant en el marc de la negociació, d'acord amb els "ingressos reals". Una proposta, però, que no és nova del tot perquè l'any 2018 ja es va fer un primer intent en aquest sentit.

Anem a pams. El que planteja l'executiu amb la reforma és dividir els treballadors autònoms en 13 trams en funció dels guanys i determinar així si han de pagar una quota més baixa o més alta. Per això, determinar què són els ingressos reals és imprescindible. D'aquesta manera, es deixaria enrere l'elecció actual que té el treballador de pagar més o menys, però sempre a partir de 294 euros al mes (sense tenir en compte el primer any de tarifa plana) independentment dels guanys. Amb la proposta del ministeri, l'autònom podrà escollir el tram en què se situaria d'acord amb les seves previsions de guanys i podria canviar fins a 9 cops de tram al llarg d'un exercici. Serà més tard, a través de la declaració de la renda, quan Hisenda determinarà si el contribuent ha de pagar una mica més o, per contra, se li han de retornar diners, com succeeix actualment amb la declaració de l'IRPF d'un treballador assalariat. "El que no pot ser és que una persona que té uns ingressos de 700 euros pagui el mateix que una persona que en guanya 4.000", exemplifiquen fonts del ministeri de la Seguretat Social, un argument al qual se sumen també les organitzacions del sector.

Fins aquí tot sembla molt senzill. Ara bé, el concepte d'ingressos reals com a tal no existeix dins la normativa tributària. Fins ara, aquests ingressos reals s'han transformat en el que l'Agència Tributària anomena "rendiment net" i que bàsicament és el resultat de tenir en compte tots els ingressos menys les despeses fiscalment deduïbles. El moll de l'os de la qüestió és quines despeses es descompten, reconeixen les diferents parts implicades en la negociació, ja que en funció del que el treballador autònom pot i decideix deduir-se, els guanys finals varien molt. ¿Es podran descomptar la gasolina d'un trajecte en cotxe, l'electricitat de la llar o el wifi?, són algunes de les preguntes que ara planen sobre la negociació.

Fonts implicades en les converses expliquen a l'ARA que just s'estan discutint les despeses que finalment s'inclouran a la reforma —i, per tant, en el disseny del concepte d'ingressos reals— i que els treballadors autònoms es podran deduir. Assumeixen que s'estan generant molts dubtes —de fet, les organitzacions fa dies que demanen claredat al ministeri— i que les associacions del sector se situen en punts molt allunyats del del govern espanyol.

Què en diuen les organitzacions? A l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA) —vinculada a la CEOE— sostenen que si no queden estipulades quines despeses són deduïbles "és difícil tenir unes taules amb trams coherents". "Un fotògraf que té un estudi es dedueix la llum del local, però en canvi, un altre que es dedica a fer fotos de casaments o celebracions no es pot desgravar l'electricitat perquè forma part de les despeses de la llar", posa com a exemple Lorenzo Amor, president d'ATA, que per això defensa que caldria tenir en compte la capacitat de deducció d'un autònom, però no els ingressos reals. "És discriminatori", sosté. A més, des d'ATA consideren que la proposta de vincular les quotes amb els ingressos reals "és merament recaptatòria". Segons ATA, "es confon un autònom amb un assalariat, quan un autònom no tindrà mai els mateixos drets". Això, però, és precisament el que busca el ministeri amb aquest canvi.

A l'altre costat se situen les organitzacions progressistes Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA) i Unió d'Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (UATAE), que sí que defensen que cal tenir en compte els guanys nets reals i, a més a més, que es tinguin en compte com a despesa deduïble la quota d'autònoms i les manutencions. Un plantejament, però, que a hores d'ara no està damunt la taula del ministeri de Seguretat Social.

Fonts de l'Agència Tributària expliquen a l'ARA que encara hi ha un altre desajust: el dels autònoms societaris (uns 200.000 a tot Espanya). "Nosaltres [l'Agència Tributària] sabem els diners que es declaren, però no qui declara. A efectes de tributació no tenim l'etiqueta d'autònoms", expliquen des de l'organisme públic. Això provoca un desequilibri amb les dades del ministeri de Seguretat Social. El fet és que els autònoms societaris, com a norma general, declaren a través de l'impost de societats i no com a declarants particulars. "Són milers de persones que queden a cavall entre les dues coses", apunten les mateixes fonts.

Un sistema fallit

L'únic punt en què hi ha consens entre el govern i les associacions del sector és que "l'actual sistema és injust". Una gran part dels autònoms tenen unes pensions més pobres que la mitjana dels treballadors. Una anomalia que des del ministeri de Seguretat Social associen al fet que durant anys el 85% d'aquests professionals han escollit pagar la quota mínima. Des d'aquest ministeri expliquen que aquest col·lectiu és el que té un percentatge més gran de complement a mínims, una ajuda que es dona als pensionistes que no arriben a la pensió mínima.

D'altra banda, els agents socials demanen que es traslladi la negociació a l'esfera política "perquè no es repeteixi l'espectacle de la reforma laboral", diu Lorenzo Amor. L'executiu encara té fins a l'estiu d'aquest 2022 per aprovar una reforma compromesa amb Brussel·les al Pla de Recuperació dels fons europeus i que entraria en vigor l'any 2023.

stats