INDÚSTRIA

La inversió en R+D frena la caiguda

Madrid, Catalunya, el País Basc, el País Valencià i Andalusia aporten el 85% de tota la despesa de l’Estat

La crisi ha passat una important factura a la inversió en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I), tot i que les últimes dades apunten a una lleu recuperació o, com a mínim, una desacceleració de la caiguda. Aquesta és la principal conclusió d’un informe elaborat per l’escola de negocis EAE basat en dades de l’Eurostat i l’INE, les oficines d’estadística europea i estatal. Per fer-se’n una idea: al conjunt de l’Estat l’any 2008 hi havia 215.676 persones dedicades a R+D+I, i l’any 2013 només eren 203.302, fet que suposa una caiguda del 5,7%. I el nombre d’investigadors el 2008 era de 130.986, i el 2013 va baixar a 123.225, gairebé un 6% menys.

En el cas de Catalunya la caiguda va ser més moderada, d’un 4,3% en persones dedicades a R+D+I, i de quasi el 3,4% en nombre d’investigadors. Tot i això, l’esforç fet entre els anys 2000 i 2008 fa que en conjunt del període 2000-2013 el creixement encara sigui positiu.

El problema és que la R+D+I és una cursa de fons, i una parada com la que s’ha produït els últims anys fa que es perdi una gran part del que s’havia avançat, segons diu el director de l’informe, l’investigador i professor Juan Aitor Lago Moneo. “Moltes empreses que van deixar de fer R+D+I per culpa de la crisi si ara volen reprendre els projectes el que van fer ja no els serveix gairebé de res”, indica.

Lago Moneo creu que l’autèntic repunt d’aquesta inversió es produirà l’any 2016: el segon semestre d’aquest any les empreses començaran a aprovar els seus plans, però per començar a aplicar-los l’any que ve. Això sí, sempre a l’expectativa de dos aspectes clau: la consolidació de la recuperació econòmica i el que pugui passar en les pròximes eleccions generals.

Lago Moneo també diu que les empreses que han mantingut la seva despesa en R+D+I tot i la crisi són les que no en poden prescindir, com és el cas del sector farmacèutic. Altres sectors, com el de l’automoció, van començar a recuperar la inversió -sobretot en desenvolupament de nous models- abans de la sortida de la crisi, i ara això es reflecteix en la millora de les vendes.

Per sota de la UE

L’estudi indica que l’any 2013, l’últim amb dades disponibles, la inversió en R+D+I a l’Estat va ser de 13.000 milions d’euros, un 3% menys que l’any anterior i un 11% menys que l’any 2008. Una mica més de la meitat d’aquesta inversió (53%) la van fer les empreses, mentre que l’ensenyament superior en va fer el 28% i les administracions públiques el 19%.

La despesa per habitant en R+D+I va situar-se en 279 euros, un 2,3% menys que un any abans, tot i moderar el descens dels exercicis anteriors. I en percentatge del PIB es va dedicar a R+D+I un 1,24%, molt per sota de la mitjana europea, que és un 2,02% (vegeu el quadre adjunt).

Les dades couen especialment quan es comparen amb els estats punters d’Europa. Suècia, Dinamarca i Noruega destinen a R+D+I entre 1.000 i gairebé 1.500 euros per habitant. I respecte al percentatge del PIB encapçalen la classificació Finlàndia, Suècia i Dinamarca, amb un 3,32%, un 3,21% i un 2,92%, respectivament. A la cua hi ha Romania, Xipre i Letònia, amb percentatges inferiors al 0,6%.

En el conjunt d’Espanya, el País Basc destaca com a comunitat que més recursos destina a R+D+I, amb el 2,09% del PIB. En aquest rànquing, Catalunya se situa en el grup capdavanter, amb un 1,5% del PIB. En inversió total, el primer lloc l’ocupa Madrid, amb 4.500 milions, seguida de Catalunya amb 3.100 milions, el País Basc amb 1.542 milions, el País Valencià amb 1.200 milions i Andalusia amb 874 milions. De fet, entre les cinc comunitats aporten el 85% de tota la inversió espanyola.

Lago Moneo ho té clar. La inversió en R+D+I, tot i el pes que tenen les administracions públiques i els centres d’ensenyament superior, va lligada sobretot al teixit empresarial i industrial. Per això, segons diu, es concentra tanta inversió en aquestes cinc comunitats. Una concentració que, a més, beneficia sobretot el País Basc, Navarra i Catalunya perquè són les comunitats de l’Estat més industrialitzades, ja que els serveis no aporten tanta despesa en R+D+I.

Una altra conclusió que es pot extreure de l’informe és que la major part de la inversió que fan les empreses en recerca i desenvolupament està finançada amb crèdits bancaris i no amb recursos propis. Per això, segons conclou l’informe, la gran caiguda dels recursos destinats a aquestes activitats coincideix amb el moment en què els bancs van tancar l’aixeta del crèdit.

A anys llum del nord en incentius fiscals

L’investigador Juan Aitor Lago Moneo creu que un dels problemes que té la inversió en R+D+I a l’Estat és que els incentius fiscals són “a anys llum” dels que tenen els països capdavanters, com Alemanya i els estats del nord d’Europa. Però aquest problema, segons diu, s’agreuja per la falta d’estabilitat, ja que cada govern quan arriba al poder canvia la norma. Passa com amb l’ensenyament, que la llei va canviant segons qui governa. I cal estabilitat perquè els projectes són normalment a llarg termini.