Dos candidats per salvar Nissan

La coreana LG i la francesa Schneider, entre les opcions per ocupar la planta de la Zona Franca

Els detalls sobre els projectes que podrien salvar les plantes de Nissan comencen a sortir a la llum. Dos fabricants de bateries elèctriques serien els primers candidats per reindustrialitzar els terrenys de la companyia a la Zona Franca. Segons va avançar divendres TV3, la sud-coreana LG ja ha presentat una de les propostes més avançades per substituir la multinacional nipona. I encara hi ha una alternativa, la francesa Schneider.

Europa perd el tren de les bateries

El pla seria instal·lar-hi una fàbrica de bateries que permetria salvar entre 1.500 i 2.000 treballadors, segons les fonts citades per la televisió catalana. Això permetria incorporar bona part dels empleats inclosos en l’expedient de regulació d’ocupació, almenys tots els menors de 50 anys que seran acomiadats a finals de l’any vinent. El projecte estaria estretament lligat a Seat, que busca un subministrador com a fabricant de cotxes elèctrics. Fa unes setmanes la firma anunciava una inversió de 5.000 milions fins al 2025 a Martorell per fer cotxes elèctrics.

Hores abans d’aquesta notícia el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, assegurava que un altre fabricant de bateries està interessat en ocupar el lloc de Nissan. En una entrevista a l’ACN, va detallar que es tractaria d’una inversió de fins a 3.700 milions d’euros i suposaria la creació de 3.000 llocs de feina directes i 18.000 d’indirectes. Sánchez Llibre, però, no va donar el nom de l’empresa per protegir els acords de confidencialitat (tot i que algunes fonts van confirmar que seria Schneider) i va insistir que aquesta es vol instal·lar “sí o sí” a Catalunya. Les converses surten de la mesa de l’automoció que va impulsar la patronal, en què participen el 96% de les empreses del sector, per trobar un substitut quan Nissan marxi a finals del 2021.

Futur per a l’automòbil català

Encara que finalment no sigui aquest projecte el que ocupi el seu espai, per a Sánchez Llibre és crític que a Catalunya s’instal·li un fabricant d’aquesta mena. Si no, va afirmar a la mateixa entrevista, “d’aquí a 10 anys pot desaparèixer el sector de l’automòbil”. Almenys tot sembla apuntar que el vehicle elèctric serà una de les claus de la sortida de la crisi específica que viu el sector de l’automoció. La ja exconsellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Àngels Chacón, va celebrar la notícia a Twitter i va assegurar que “el temps i la feina persistent acaben donant fruits”.

Les ofertes per reindustrialitzar Nissan són els resultats de negociacions a diverses bandes en què han participat tant la Generalitat com el ministeri d’Indústria espanyol. De fet, la intenció de Sánchez Llibre és portar una mica més lluny la bona sintonia entre els governs català i espanyol amb la qüestió de Nissan i escenificar un principi d’acord entre tots dos relacionat amb la inversió en infraestructures.

Segons el president de Foment del Treball, el 30 d’abril hi havia previst un acte cancel·lat per la pandèmia, que ara se celebrarà el 30 de setembre i en què el ministre de Transports, José Luis Ábalos, i el conseller de Territori, Damià Calvet, estaven disposats a “posar el comptador a zero” i acabar amb el “maltractament que ha patit Catalunya en aquest àmbit”. “Crec que encara ho tenim a l’abast de la mà”, va afirmar Sánchez Llibre.

Acord per allargar l’adeu i protestes dels subcontractats

Després d’un reunió maratoniana, Nissan i els treballadors van tancar a principis d’agost un acord per posar data al tancament de les plantes de Montcada i Reixac, Sant Andreu de la Barca i la Zona Franca: el desembre del 2021 i no d’aquest any, com s’havia plantejat en un principi. Les administracions catalana i espanyola, els sindicats i la mateixa direcció del fabricant van pactar també aleshores constituir una comissió per trobar un projecte industrial que ompli el buit de Nissan quan marxi. El tancament de les fàbriques inquieta els més de 2.000 treballadors que estan afectats per l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) de la companyia, però també els que en depenen indirectament. Treballadors subcontractats d’Acciona van protestar perquè se’ls donés el mateix tractament que a la resta.