Economia 24/03/2021

Els catalans amb rendes mitjanes paguen l'IRPF més elevat de tot l'Estat

Catalunya, entre les CCAA amb impostos més elevats de successions i patrimoni

3 min
Demà comença la campanya de la declaració de la renda.

MadridMentre que algunes comunitats autònomes governades pel PP -com Madrid i Andalusia- es vanten d'abaixar impostos, Catalunya té una de les pressions fiscals més elevades de l'Estat. Un estudi publicat aquest dimecres pel Consell General d'Economistes d'Espanya revela que Catalunya està entre les comunitats autònomes amb més impostos i menys exempcions. L'exemple més clar, tot i que no és l'únic, és l'IRPF. A l'hora de fer la declaració de la renda, un contribuent català amb una renda de 30.000 euros anuals solter, sense fills, de menys de 65 anys i sense cap circumstància que doni dret a deduccions, pagaria 5.103 euros d'IRPF, la quota més alta de totes les CCAA. Un contribuent de Madrid o del País Basc pagaria entre 308 i 310 euros menys.

Els catalans amb rendes mitjanes -d'entre 20.000 i 30.000 euros- són els contribuents que paguen més IRPF de tot l'Estat, mentre que per a rendes superiors, a partir de 45.000 euros, els que hauran de pagar més són els de Navarra i el País Valencià. De fet, els valencians tenen el tipus màxim d'IRPF més elevat sumant el tram estatal i l'autonòmic: un 54%, davant el 45,5% de Madrid, el més baix. Els que hauran d'abonar menys impostos quan fan la declaració de la renda són, de nou, els madrilenys, segons l'estudi comparatiu elaborat pels assessors fiscals del Consell d'Economistes (REAF). El sou mitjà a l'Estat se situa al voltant dels 24.000 euros anuals, i aquesta xifra està en el tram on els catalans són els que paguen més en IRPF.

L'informe compara altres tipus d'impostos i posa xifres concretes a la disparitat fiscal entre CCAA.

Impostos propis i ingressos tributaris

Hi ha enormes diferències en matèria fiscal entre comunitats autònomes. Per fer-se una idea de la disparitat només cal observar ingressos per habitant en impostos propis. Segons dades del 2019, Madrid ingressa un euro per habitant amb els impostos autonòmics, que són pràcticament inexistents, mentre que les Illes Balears recapten 189 euros per habitant i les Canàries, 231 euros. Catalunya ingressa 85 euros per habitant. En canvi, en ingressos tributaris (que inclou els trams autonòmics d'impostos estatals), Madrid és la segona comunitat que més diners recapta per habitant (3.414 euros), només per darrere de les Illes Balears (3.739). Catalunya se situa en tercer lloc (3.218 euros).

Impost de patrimoni

L'impost sobre el patrimoni és un dels més polèmics, sobretot perquè Madrid opta per bonificar-lo al 100%. Per a un patrimoni de 800.000 euros (sense tenir en compte els 300.000 d'habitatge habitual, que queden exempts), un contribuent de Catalunya haurà de pagar 770 euros, la quarta xifra més alta. A l'Aragó, el contribuent abonarà 1.164 euros. Per a patrimonis més elevats, Catalunya deixa d'estar entre les comunitats on més es paga, però les diferències s'eixamplen.

Impost de successions

L'impost que es paga quan es rep una herència és un dels més dispars entre CCAA. Per posar un exemple, una persona soltera que hereta béns del seu progenitor per valor de 800.000 euros, dels quals 200.000 corresponen a un habitatge, si viu a Andalusia, Cantàbria o Galícia no haurà de pagar ni un euro. Si viu a Madrid, haurà de pagar 1.586 euros, i si viu a Catalunya, 44.569 euros. A Astúries, la mateixa persona pagaria 103.135 euros. Les diferències són abismals.

En l'impost de donacions passa una cosa similar. Hi ha grans diferències: una persona que rebi d'un dels seus progenitors 800.000 euros en efectiu, a Cantàbria no hauria de pagar cap impost i a Madrid només abonaria 2.000 euros. En canvi, a Catalunya hauria d'abonar 56.000 euros. Castella i Lleó i Extremadura són les dues comunitats amb un impost de donacions més elevat: un fill que rebi la mateixa quantitat de diners haurà de pagar més de 200.000 euros.

Harmonització fiscal

El govern espanyol prepara una harmonització fiscal dels impostos que recapten les comunitats autònomes, principalment els de successions i patrimoni. Madrid, amb la presidenta Díaz Ayuso al capdavant, hi està radicalment en contra. La Comunitat -beneficiada impositivament per l'efecte capitalitat- sempre ha fet bandera de la baixa fiscalitat, fins al punt que el candidat del PSOE a la presidència, Ángel Gabilondo, s'ha desmarcat a poques setmanes de les eleccions del 4-M de l'harmonització que farà l'executiu de Pedro Sánchez.

stats