Macroeconomia
Economia 15/03/2022

L'Airef creu que la guerra i la inflació reduiran l'impuls dels fons europeus el 2022

L'organisme sosté que el govern espanyol té marge per aprovar mesures fiscals, com ara un rebaixa dels carburants

3 min
La presidenta de l'Airef, Cristina Herrero, en una imatge d'arxiu.

MADRIDLa guerra a Ucraïna ha fet saltar pels aires les previsions econòmiques de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) per al 2022. Ho ha avançat la presidenta de l'organisme, Cristina Herrero, que ha assumit que "no es compleixen" els escenaris a través dels quals l'Airef havia calculat que el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència podia arribar a tenir un impacte de 2,5 punts sobre el PIB, en paral·lel a les estimacions que havia fet el govern espanyol. "Comptàvem amb un context internacional favorable, uns tipus d'interès baixos i una inflació més reduïda. Són condicions que ara no es donen", ha dit Herrero aquest dimarts. I ha reiterat que "es revisarà a la baixa l'impacte positiu del pla".

La presidenta de l'Airef no ha volgut concretar amb una xifra com serà la revisió. De fet, l'organisme preveu presentar noves previsions macroeconòmiques la primera setmana d'abril i ja ha anticipat que seran a la baixa. En aquest sentit, el govern espanyol ha assumit que la invasió russa d'Ucraïna "alentirà el creixement" econòmic d'Espanya aquest any. De moment, poques persones s'atreveixen a quantificar-ho. El centre d'estudis de CaixaBank ha estimat que serà "un punt inferior al que es preveia abans del conflicte". CaixaBank Research va situar el creixement del PIB espanyol en un 5,5% aquest 2022 (lluny del 7% del govern espanyol) i, per tant, ara podria caure fins al 4,5%. Al seu torn, la Cambra de Comerç d'Espanya ha retallat en 1,2 punts els pronòstics de creixement de l'economia espanyola, també del 5,5% al 4,3%, per l'impacte de la guerra i els preus energètics.

Aquest 2022 s'esperava que l'impacte del mannà europeu fos molt important, ha reconegut Herrero. Els motius principals eren dos. D'una banda, el retard en l'execució dels fons l'any 2022. Hi havia diners que estaven pressupostats l'any passat, però que encara no s'havien licitat (segons l'últim càlcul del govern espanyol, uns 2.600 milions d'euros ) i, per tant, inflaven la remesa d'aquest any. El segon motiu era l'arribada del desemborsament més important d'entre tots els previstos fins al 2026: 12.000 milions d'euros aquest mes de juny. La preocupació de l'Airef no està en l'arribada dels diners, vinculats a l'assoliment de diferents fites compromeses amb Brussel·les, sinó en la capacitat d'execució del govern espanyol fruit de l'impacte de la guerra i l'alça dels preus en el context econòmic actual. Aquí, l'organisme ha tornat a criticar la falta d'informació del govern espanyol i la dificultat d'avaluar l'impacte del pla.

La inflació dispara l'IVA

Pel que fa a l'escenari fiscal, l'Airef sí que veu marge perquè el govern espanyol aprovi mesures fiscals per fer front a les conseqüències de la guerra, en especial a l'alça dels preus energètics. Ja el 2021 va tancar amb una recaptació històrica de més de 223.000 milions , fruit de la represa de l'activitat econòmica, i les estimacions de l'Airef són que la recaptació no sigui, de nou, un problema. Ara bé, aquest cop l'explicació d'una possible bona recaptació no és la tornada a la "normalitat", sinó que l'Airef situa la inflació al centre i apunta que només dels ingressos sobre l'impost sobre el valor afegit (IVA) l'Estat podria sumar uns 3.500 milions addicionals al llarg d'aquest 2022.

"La inflació està afectant els béns que tenen una elevada inelasticitat de la demanda, com els productes energètics: el gas, el petroli o l'electricitat", ha dit Herrero. Els béns inelàstics són els considerats de primera necessitat i, per tant, malgrat l'alça dels preus, la demanda no cau proporcionalment. Així, les paraules d'Herrero avalarien una de les portes que ha obert el govern espanyol: la de tocar els impostos dels carburants , uns productes que amb la guerra s'han disparat a màxims històrics.

L'executiu té diferents opcions, però la reducció fins al tipus mínim (fixat per Brussel·les) de l'impost especial sobre els hidrocarburs –gasolina i gasoil– és la més factible. El govern de Sánchez té marge per reduir fins a un 2,8% l'impost sobre la gasolina amb plom, un 10,4% en la gasolina sense plom i un 1,6% el del gasoil. Una altra opció és tocar l'IVA que s'aplica a aquests carburants i que actualment se situa al 21%. Ara bé, aquí entra en joc el que digui Brussel·les perquè és qui obliga el gasoil o la gasolina dins la llista de productes als quals cal aplicar el tipus màxim d'IVA que tingui el país. Segons els pressupostos de l'Estat d'aquest 2022 (elaborats abans de la inflació actual), l'executiu preveia recaptar fins a 12.418 milions d'euros només de l'impost especial d'hidrocarburs aquest any.

Amb tot, s'espera que les mesures sobre les carburants no siguin les úniques que tiri endavant Sánchez. El govern espanyol ja està movent fils per acordar un "gran pacte" amb comunitats autònomes, agents socials i també els partits al Congrés per respondre a les conseqüències de la guerra . Així, es preveuen noves mesures en matèria energètica, més enllà de les fiscals, prorrogades fins a l'estiu, i nous estímuls fiscals i de protecció social a les famílies més vulnerables que l'executiu vol aprovar el 29 de març, després del Consell Europeu dels dies 24 i 25.

Ajudes per fer front a la sequera i aprovació del PERTE naval

El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat el vistiplau a un paquet de mesures de suport al sector del camp per poder fer front a la situació de sequera que es viu a gran part de l'Estat. Les mesures són de caràcter fiscal, laboral, financer i hidràulic, entre les quals destaca la rebaixa del 20% de l'IRPF als agricultors; la suspensió d'algunes de les quotes a la Seguretat Social i el desplegament d'una línia de crèdits ICO o l'exempció de l'IVA rústic en aquelles explotacions on la productivitat hagi caigut un 30%.

En matèria hidràulica, el govern espanyol fixarà un preu de l'aigua dessalada per aquest 2022, un recurs clau per pal·liar la falta de recursos hídrics convencionals. Les mesures, amb un impacte estimat de 450 milions d'euros segons el govern espanyol, han de permetre que el camp –agricultors i ramaders– pugui recuperar la rendibilitat després de sis mesos de sequera prolongada.

Amb tot, l'executiu també ha aprovat el PERTE naval, que comptarà amb una inversió de 1.460 milions d'euros, 310 dels quals seran del sector públic. Segons la ministra d'Indústria, Reyes Maroto, el PERTE permetrà crear fins a 3.100 llocs de treball a la indústria naval espanyola.

stats