La justícia anul·la la intervenció de Cellex i Mir Puig perquè els investigats no van tenir marge per defensar-se

BarcelonaL'Audiència de Barcelona ha anul·lat la intervenció judicial de les fundacions científiques Cellex i Mir Puig que a l'abril va ordenar el jutjat que investiga presumptes irregularitats en la gestió del patrimoni del químic Pere Mir, creador de les dues entitats, i que a la seva mort el 2017 va deixar en el seu testament tres responsables de gestionar el seu llegat en benefici de les fundacions. Es tracta de l'oncòleg Josep Tabernero, el que era president dels patronats les dues fundacions, Jordi Segarra, i l'advocat Juan Francisco Capellas.

La instructora els investiga per presumptes irregularitats en l'administració del patrimoni de Mir, amb un perjudici que superaria els 6 milions d'euros, i per això va apartar-los de les fundacions, que des de l'abril ha administrat la Generalitat. Ara, però, l'Audiència de Barcelona conclou que aquest moviment es va fer sense que els investigats tinguessin marge per defensar-se, i aclareix que si es torna a plantejar la intervenció judicial els seus advocats hauran de tenir almenys 10 dies per poder estudiar el procediment i preparar la vista.

En una interlocutòria que ha avançat La Vanguardia i a què ha tingut accés l'ARA, la secció novena de l'Audiència de Barcelona dona la raó a la defensa dels tres investigats i anul·la la resolució del jutjat d'instrucció 12 de Barcelona que a l'abril ordenava, com a mesura cautelar, intervenir les fundacions. Els magistrats consideren que els advocats no van tenir prou temps per preparar les declaracions dels investigats ni la vista on es van debatre les mesures cautelars, fet que hauria vulnerat el seu dret de defensa. De fet, la causa va estar sota secret fins al mateix dia que la jutgessa va prendre declaració als investigats, i menys de 24 hores després es va celebrar la vista de mesures cautelars. En aquell moment la causa constava de 1.942 folis i diversos suports digitals.

El termini que ha de passar des que els advocats tenen accés a les actuacions fins que se celebra la vista en què han de respondre a les peticions de mesures cautelars no està regulat més enllà de requerir un “termini raonable” que permeti als lletrats “examinar les actuacions amb la deguda antelació per salvaguardar el dret de defensa”. En aquest cas concret, l'Audiència de Barcelona considera que haurien calgut almenys 10 dies.

La interlocutòria que ara anul·la l'Audiència no només ordenava que la Generalitat actués com a administrador judicial de Cellex i Mir Puig. També va prohibir als investigats disposar d'alguns béns immobles i va ordenar intervenir-los joies que tenien en caixes de seguretat fins que s'aclarís el seu origen i propietat. A més, el tribunal també ha anul·lat les compareixences dels investigats que es van fer el 10 d'abril, el mateix dia que es va aixecar el secret de les actuacions i just abans que els seus advocats hi tinguessin accés. D'aquesta manera, el procediment torna enrere en el temps i se situa al punt on era abans d'aquests moviments.

Quan va ordenar aquestes mesures cautelars, la jutgessa ja havia recollit indicis per atribuir als tres investigats els presumptes delictes d'administració deslleial i apropiació indeguda, tot relacionat amb la gestió del patrimoni de Pere Mir vinculat a les fundacions Cellex i Mir Puig. Entre les irregularitats que ha detectat la instructora consten autoconcessions de préstecs en condicions avantatjoses, donacions d'immobles i diners a favor dels investigats o de terceres persones i pagaments de sancions personals amb fons socials. La investigació també ha deixat al descobert transferències a priori injustificades i que en l'inventari hereditari s'havien omès béns d'alt valor.

Cellex, dedicada a l'àmbit sanitari, i Mir Puig, de suport assistencial a persones que necessiten ajuda per pal·liar malalties, són dues fundacions creades per l'empresari químic i mecenes científic Pere Mir, que va morir l'any 2017. L'any 2023, la Generalitat va obrir una investigació sobre Cellex per determinar si el patrimoni acumulat en vida pel químic i empresari català havia anat a parar íntegrament a la fundació o no. En aquest sentit, alguns càlculs estipulaven en 400 milions d'euros el llegat de Mir, mentre que d'altres rebaixaven l'herència a 40.

Els tres principals executors del testament de Mir, l'oncòleg i cap del servei d'oncologia mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, Josep Tabernero, així com els altres dos marmessors del testament, Jordi Segarra –que fins ara consta com a president dels patronats de les fundacions Cellex i Mir Puig– i l'advocat Juan Francisco Capellas, van ser els investigats per aquestes presumptes irregularitats en l'administració.

Vulneració del dret de defensa

En la interlocutòria de l'Audiència de Barcelona, a la qual ha tingut accés l'ARA, la secció novena del tribunal no només ha ordenat anul·lar aquella resolució, sinó també la compareixença dels investigats el 10 d'abril, per vulneració del dret de defensa de la part acusada perquè no havien tingut marge per preparar la seva declaració. Així, tal com ha avançat La Vanguardia, hauran de tornar-se a celebrar amb una antelació raonable entre la posada a disposició de la totalitat de la causa i la nova celebració de la compareixença de mesures cautelars.

Els magistrats consideren, com havien argumentat els advocats dels investigats, que no van tenir prou temps per preparar la declaració i la compareixença en què es van valorar les mesures cautelars, perquè la causa havia estat sota secret fins al mateix dia que es va prendre declaració als investigats i la vista de cautelars es va fer l'endemà. "En realitat, va existir un accés formal de l'expedient en un termini realment exigu, que suposa en el fons la inexistència d'un temps real per analitzar la documentació adjunta a la causa i els arxius electrònics, cosa que va suposar un buidament del dret de defensa fins al punt que el seu exercici i la possibilitat de contradicció en la compareixença de mesures va ser merament formal, no real i efectiu", recull la interlocutòria.