Macroeconomia
Economia 23/02/2022

L'Airef avaluarà els avals ICO de la pandèmia i l'ingrés mínim vital

L'organisme reclama més transparència i autonomia per avaluar la despesa pública

3 min
La presidenta de l'Airef, Cristina Herrero, en una imatge d'arxiu.

MADRIDEntre les polítiques públiques i estímuls desplegats pels governs i que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) s'ha proposat avaluar aquests pròxims cinc anys (2022 -2026) hi ha els avals del covid-19 de fins a 140.000 milions d'euros de l'ICO i l'ingrés mínim vital (IMV). L'Airef veu "pertinent" avaluar aquests crèdits amb aval públic -l'instrument estrella del govern espanyol perquè les empreses esquivessin la crisi del covid- i ha recordat que l'avaluació d'aquesta partida respon, precisament, a una recomanació de l'Ecofin. "Ja ho estan fent països com França, Itàlia o Irlanda", ha destacat Herrero.

¿Però com es pot saber que s'està gastant bé, si no se sap què s'està gastant? Aquesta és la pregunta que ha planat sobre la presentació de gairebé dues hores de l'Airef sobre quins són els seus plans aquest 2022 en matèria de supervisió i avaluació de les polítiques públiques de les diferents administracions, en particular, de la despesa que fan. L'organisme que dirigeix Cristina Herrero ha reclamat més autonomia funcional, mecanismes que assegurin l'accés a les dades "sense traves administratives", així com més planificació i diàleg entre les administracions públiques. Sense tot això, Herrero ha apuntat que Espanya continuarà a la cua en matèria d'avaluació de les polítiques públiques, i més quan "s'ha centrat en observar reduccions lineals de la despesa", ha criticat Herrero.

Així, l'Airef ha anunciat la posada en marxa d'una nova Divisió d'Avaluació de la Despesa Pública, un òrgan que de fet està recollit al Pla de Recuperació espanyol per rebre els fons europeus. Ara bé, Herrero ha reconegut que "hi ha limitacions". "És una divisió modesta i pot necessitar revisions posteriors", ha aclarit. La presidenta de l'ens ha apuntat a dificultats a l'hora de contractar investigadors, no només de gestió, és a dir, competències, sinó també pressupostàries i és per això que ha demanat més "autonomia funcional". Al seu torn, Herrero ha criticat que la feina de l'organisme no només es resol amb "col·laboracions" amb altres ens, sinó que ha demanat "convenis operatius amb l'Agència Tributària, l'INE, el Banc d'Espanya i altres organismes per poder accedir a les dades".

Aquestes queixes, però, no són noves. Ja sota el mandat de l'actual ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luís Escrivá, l'Airef denunciava una falta de "rendició de comptes" . “A Espanya, el control de la despesa pública es basa en el control de la fiscalització, però hi ha una escassíssima avaluació de resultats”, assegurava l'aleshores president de l’Airef, José Luis Escrivá, que afegia que “cal més transparència; hi ha un gran marge de millora”.

Herrero també ha detallat la despesa avaluada els últims quatre anys (2018-2021). En una primera fase, l'Airef es va centrar a avaluar diferents subvencions amb un import total de 32.350 milions d'euros, mentre que la segona fase ha estat marcada per la pandèmia i ha aprofundit en la despesa sanitària i d'ocupació, així com les infraestructures ferroviàries i l'eficàcia dels beneficis fiscals, amb un total de 57.900 milions d'euros avaluats.

Amb tot, l'Airef ha tornat a criticar el govern espanyol per no incloure cap full de ruta sobre la política fiscal. "No em preocupa tant si tornen o no les regles fiscals [europees] el 2023. El que em preocupa és fiar-ho tot en funció del que faci Europa i no tenir clars quins són els objectius [del govern espanyol]. No em sembla tan rellevant un sistema de regles com una planificació a mitjà termini com estem reclamant des de fa temps", ha dit Herrero.

stats