Tecnologia

L’empresariat albira l'inici d'una nova era econòmica

Pallete i Goirigolzarri aposten per la digitalització en plena caiguda del paradigma de la globalització

4 min
José María Álvarez-Pallete (Telefónica) junt amb José Ignacio Goirigolzarri (CaixaBank).

Barcelona“El món ha canviat i no tornarà a ser com abans”. Són paraules de José María Álvarez-Pallete, president de Telefónica, pronunciades durant la segona jornada de la trobada anual del Cercle d’Economia. El directiu de la multinacional de les telecomunicacions s’ha referit a una realitat que s’ha anat imposant arran de la crisi del covid, que es va aguditzar amb els desabastiments i que la guerra d’Ucraïna ha acabat de forjar. El paradigma que ha caigut o que s’haurà de reformular té un nom: globalització.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Si a l’inici del covid la manca de productes mèdics i farmacèutics a Europa va ser un primer avís i el col·lapse dels microxips de l’any passat va incidir en la dependència de la Unió Europea de les fàbriques asiàtiques, aquest any amb la invasió russa d'Ucraïna s’ha fet palesa la fragilitat de les cadenes de transport i han arribat els problemes amb els carburants i determinats productes alimentaris.

Davant aquest context, Álvarez-Pallete ha sigut rotund: “No podem dependre d’entorns que no comparteixen els nostres valors, estem en un canvi estructural i haurem de veure sobre quins valors volem establir les regles del joc”, ha afirmat. El president de Telefónica ha intervingut acompanyat del president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, que també ha entrat a parlar del canvi de paradigma. “Ens hem educat en un món de creixent multilateralisme; era positiu, la globalització va treure centenars de milions de persones de la pobresa”, ha explicat. “Ara s’estan plantejant debats ideològics de gran importància: d'una banda, la democràcia liberal multilateralista i, de l’altra, corrents que diuen que això és un error, que això va de nacionalismes i proteccionisme”, ha explicat.

Aquestes alternatives al model dels últims anys, segons Goirigolzarri, afecten també les empreses. I la seva conclusió és clara: “Ens hem adonat que hem de ser més autònoms en termes energètics, tecnològics i de seguretat”. “Europa –ha afegit el banquer basc– ha de replantejar-se les formes de govern i governança i també la digitalització i la sostenibilitat”. 

La confiança de Pallete en Espanya

Pallete –flamant fitxatge de la Fundació La Caixa, màxim accionista de CaixaBank– ha afegit a aquest respecte un dels problemes que van de bracet d’aquest procés digital: “Com a societat tenim el repte enorme d’afrontar la desigualtat que suscita la irrupció de la tecnologia”. També ha insistit que el gran repte és ara empènyer les pimes cap a aquest procés. 

El directiu madrileny ho ha fet des de l’optimisme i ha deixat mostres clares de la confiança que té en Espanya: “En els últims 40 anys Espanya ha creat una economia equivalent a Holanda i Dinamarca juntes i ho ha fet en democràcia”. I ha insistit: “El que ha fet Espanya en 40 anys altres països n'han trigat 90 o 180 a aconseguir-ho”. “És el primer cop que una revolució tecnològica agafa el país a l'avantguarda”, ha reblat.

La nova fornada s'estrena

Aquesta Espanya que vol Pallete és la que el Cercle ha convidat a pujar a l'escenari durant la primera sessió de la tarda, on per primer cop l'esdeveniment ha donat veu a tres start-ups que ja no ho són tant. "Disrupció és quan expliques la teva empresa i el 99% creu que estàs boig", ha arrencat Elisenda Bou, la fundadora de Vilynx, una empresa catalana comprada per Apple que fa servir la intel·ligència artificial per indexar vídeos. L'1% restant són els que, davant una proposta que implicava un risc per als inversors, van contestar: "Sí, això funcionarà".

Marc Murtra, que s'ha estrenat en l'esdeveniment com a nou president d'Indra, hi ha sumat la importància de situar-se "un pas per davant de la corba tecnològica" i intentar saber per on aniran els trets abans que ho faci la competència. Però per aconseguir-ho –ha admès– cal un element escàs i que ja és el gran maldecap d'aquest canvi de paradigma econòmic: treballadors qualificats per a les feines que ofereixen les empreses digitals.

"Contractem 100 perfils tecnològics al trimestre i més del 80% són de fora", ha lamentat Òscar Pierre, conseller delegat de Glovo. Les universitats no generen graduats al ritme que exigeix el sector i tampoc ajuda, almenys a curt termini, que multinacionals com Amazon o Meta es fixin en Barcelona i Madrid per crear hubs, on els treballadors poden cobrar el doble que a l'empresa catalana. "A mig termini serà genial perquè haurà alimentat l'ecosistema, però ara ens ocupa el 30% de les reunions de direcció", ha dit Pierre.

El cofundador de Glovo ha deixat per a una de les seves primeres inversores –Beatriz González, del fons Seaya Ventures– la pregunta sobre els obstacles que companyies com la seva troben en la regulació. "El problema és no trobar-nos amb interlocutors de debò. S'estan creant sectors de nou i has de seure a solucionar-ho", ha reclamat la gestora de capital risc.

Qui no ha tingut cap problema amb l'administració, sinó tot el contrari, és Enric Asunción, conseller delegat de la companyia de carregadors per al cotxe elèctric Wallbox. El seu negoci és el retrat precís del que busquen els fons Next Generation, però l'empresari ha tingut un altre paper, reivindicar que els unicorns patris també podran resistir sense ser comprats: "Creiem que nosaltres ho podem fer sols i espero que el nostre sigui un exemple de què és possible".

stats