L'arbitratge, un mètode desconegut
BARCELONAConfidencialitat, agilitat i especialització. L'anomenada "justícia privada" és un procediment alternatiu a la resolució judicial de conflictes -especialment mercantils i civils-, menys agressiu per a les parts implicades, ja que tenen la possibilitat de pactar les condicions en què es farà. L'arbitratge, poc conegut, es consolida a poc a poc a Catalunya i a l'Estat, que intenten potenciar també el seu vessant internacional.
Una mostra és la celebració a Barcelona, aquest cap de setmana, de l'International Arbitration Congress, organitzat pel Col·legi d'Advocats de Barcelona (Icab), que ha reunit experts, tribunals i tribunals d'arbitratge d'arreu del món i en què han participat també els principals tribunals de l'Estat per discutir les últimes tendències i els principals problemes que planen sobre aquesta modalitat de resolució de conflictes, com la disparitat de tribunals i normatives de procediments arbitrals en un mateix estat.
Temes civils i mercantilsL'arbitratge és habitual entre les grans empreses
Nascut per gestionar problemes comercials, la majoria de casos que ara es tracten amb aquest procediment són civils i mercantils, a part dels laborals i esportius, que tenen les seves especialitats, diu el degà de l'Icab, Pedro Yúfera, que també és àrbitre.
La majoria de processos arbitrals estan estipulats en clàusules contractuals, però també es pot fer un conveni específic per sotmetre's a l'arbitratge. "L'arbitratge té sentit a partir d'una certa quantitat de diners, però no vol dir que més quantia signifiqui més complexitat", assegura Gonzalo Stampa, membre de la Cort Civil i Mercantil d'Arbitratge a Madrid (Cima). A títol d'exemple, el 2011 el Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB), el més important de Catalunya en nombre de casos, va arbitrar una setantena de conflictes en què es discutien quantitats per un valor total de 55 milions d'euros.
Un vestit a midaLes parts decideixen el procés però han d'acatar la decisió
La casuística és molt àmplia, ja que en un procediment arbitral les parts ho han de pactar tot. "És flexible, no arbitrari. És un vestit a mida però s'ha de fer de manera responsable", diu Stampa. Així, les parts decideixen els terminis per presentar la demanda, la contestació, les proves, etc. "El laude [la resolució] és inapel·lable. Si no es compleix es pot portar a un jutjat perquè n'obligui l'execució", recorda Yúfera. Només en casos limitats -com indefensió o vulneració de l'ordre públic- es pot demanar la nul·litat del laude.
Unificar normativesLa presència de diversos tribunals dificulta la gestió
"Un excés d'oferta perjudica la demanda", assegura el president del TAB, Jesús de Alfonso, que destaca que l'existència d'institucions arbitrals amb poca activitat no està justificada. A l'Estat, com a la resta d'Europa, hi ha diversos tribunals arbitrals constituïts, amb normatives procedimentals pròpies. "És una mica absurd, seria millor unificar-los", diu Yúfera. "L'ideal és que hi hagi pocs tribunals i bons, com en el model suís", diu Stampa. L'essencial, però, és que els tribunals generin la confiança necessària perquè les empreses decideixen sotmetre-s'hi.
Vessant internacionalEls tribunals busquen projectar-se a la resta d'Europa
A l'Estat, l'arbitratge no té la mateixa tradició que en altres països europeus, tot i que en els últims anys s'ha consolidat. Els agents implicats demanen, però, més difusió, especialment a les universitats. Ara els tribunals busquen ser una referència a la resta del món. "Volem potenciar l'arbitratge internacional perquè tenim la capacitat per fer-ho", diu De Alfonso.
