Economia 27/11/2012

L'eurozona i l'FMI desbloquegen el rescat grec sense quitances

Accepten rebaixar els tipus d'interès que cobren a Atenes pels rescats i donar-li més temps per retornar el deute. Lagarde cedeix a la pressió dels estats i no exigeix que li perdonin part del deute

Agències
3 min
Les farmàcies gregues fan vaga aquests dies contra un retard del govern en els pagaments / YORGOS KARAHALIS / REUTERS

Brussel·lesL'eurozona i l'FMI han acordat de matinada una sèrie de mesures per garantir la sostenibilitat del deute grec i cobrir les necessitats financeres de Grècia durant els propers anys, amb el desbloqueig de 43.700 milions d'euros.

Després de tretze hores de negociacions, els ministres de Finances de l'eurozona i el Fons Monetari Internacional (FMI) han acordat un ampli paquet de mesures, que ha estat difícil de confeccionar i ha requerit un esforç substancial per part de totes les parts per salvar, una vegada més, Grècia de l'abisme.

"Creiem fermament en la capacitat de Grècia per recuperar-se. Els grecs són gent valenta, estan disposats a tornar a portar el seu país pel camí del creixement", ha afirmat el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, en roda de premsa.

L'Eurogrup ha decidit desbloquejar una ajuda de 43.700 milions d'euros per a Grècia, dels quals 34.400 seran avançats al desembre.

D'aquesta quantitat, 10.600 milions seran destinats a finançar el pressupost grec, i 23.800 milions seran lliurats en bons del fons de rescat temporal per recapitalitzar la banca.

Els 9.300 milions restants seran lliurats a Atenes en tres trams al llarg del primer trimestre del 2013, un pagament condicionat al compliment, per part de Grècia, dels compromisos acordats, que inclouen la implementació de la reforma fiscal fins al gener.

El desbloqueig de l'ajuda serà aprovat formalment pels 17 països de l'Eurogrup el proper 13 de desembre, després de rebre el vistiplau dels respectius parlaments nacionals.

Aquesta decisió està condicionada, a més, a una revisió d'una "possible operació de recompra de deute" per part de Grècia.

Entre les mesures acordades figura el trasllat del 2014 al 2016 de la data en què Grècia ha d'assolir un superàvit primari −abans del pagament d'interessos− del 4,5% del PIB i la flexibilització de la reducció del nivell de deute, que haurà de ser reduït per Atenes fins al 124% el 2020 davant el 120% anteriorment establert.

Això suposa reduir la càrrega del deute grec en uns 40.000 milions d'euros.

Tanmateix, Grècia haurà de tenir un deute "substancialment" inferior al 110% del PIB, segons ha explicat la directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde.

L'eurozona també ha acordat rebaixar, novament, els tipus d'interès dels préstecs bilaterals concedits a Grècia i els ha reduït en 100 punts bàsics, fins a 50 punts.

A més, s'abaixaran en 10 punts bàsics les comissions que Grècia paga al Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF) pels préstecs, una mesura que farà estalviar a Grècia 600 milions d'euros, segons ha explicat el màxim responsable de la institució dirigida per l'alemany Klaus Regling.

L'eurozona també ofereix a Atenes una moratòria de 10 anys en el pagament d'interessos al fons temporal de rescat, que tindrà un impacte de 44.000 milions d'euros, i s'amplia el venciment dels préstecs bilaterals i dels crèdits del FEEF en 15 anys.

D'altra banda, els estats membres de l'eurozona es comprometen a traspassar, a partir del 2013, a un compte especial creat per al rescat de Grècia guanys que han tret els bancs centrals nacionals dels bons grecs que tenen en les seves carteres des del 2010, arran del programa de compra de deute del BCE.

Atenes transferirà, per la seva banda, tots els ingressos que obtingui de les privatitzacions a aquest compte.

L'Eurogrup ha remarcat que les mesures s'aplicaran en fases i que estaran condicionades al compliment per part de Grècia de les reformes acordades, així com a un període de supervisió posterior.

L'eurozona també "considerarà més mesures i més assistència, incloent-hi un cofinançament més baix per part de Grècia en els fons estructurals o una reducció dels interessos dels préstecs bilaterals, si fos necessari", però únicament un cop Grècia assoleixi el superàvit primari acordat.

Pel que respecta a la recompra de deute grec, aquesta opció encara ha de ser "completada", ha explicat Lagarde, mentre que el president del grup de treball de l'Eurogrup, Thomas Wieser, ha explicat que aquest sistema ha de ser "estructurat i finalitzat".

stats