L’excúpula de Caixa Penedès negocia un acord extrajudicial però la fiscalia s’hi nega

MadridEl judici a l’Audiència Nacional contra els quatre exdirectius de Caixa Penedès no ha anat com les defenses s’esperaven. En la seva penúltima jornada, la vista es va suspendre a causa de l’acord a què intenten arribar els seus advocats amb l’acusació particular -la mateixa entitat- i la Fiscalia Anticorrupció. Entre Ricard Pagès, antic director de l’entitat, i els seus excompanys han decidit oferir reconèixer el delicte i assumir el pagament de 27 milions d’euros perquè la petició de condemna no arribi als dos anys i poder evitar així l’ingrés a la presó. No obstant, la fiscalia s’hi ha negat i mantindrà en el seu escrit final les peticions d’entre tres i tres anys i mig de presó, així com el pagament de multes milionàries. És el primer judici contra antics gestors de les caixes que van ser rescatades amb diners públics i el càstig ha de ser exemplar, segons van explicar fonts jurídiques.

Encara queda una via que pot salvar els antics banquers d’ingressar a la presó. Si Caixa Penedès, ara integrada al Banco Mare Nostrum (BMN), accepta els diners en concepte de penediment, la fiscalia haurà de rebaixar en un o dos graus la seva petició de condemna pels delictes d’apropiació indeguda i administració deslleial. D’aquesta manera, els tres anys i mig per a Pagès i els tres per a la resta d’acusats quedarien en menys de dos i els exdirectius evitarien la presó. Amb tot, la Fiscalia Anticorrupció enviaria un missatge de contundència davant els rumors de possibles pactes en el judici que en els pròxims mesos atraurà tota l’atenció mediàtica, el que asseurà a la banqueta dels acusats amb tota seguretat el duc de Palma, Iñaki Urdangarin.

Ricard Pagès, Manuel Troyano, Santiago Abella i Joan Caellas estan acusats d’haver-se adjudicat pensions de 31 milions d’euros a través de pòlisses que van contractar sense passar pel control de qualitat de l’entitat bancària. Les seves defenses podien haver buscat l’acord per evitar el judici, però van optar per una estratègia de defensa basada a defensar la legalitat dels seus contractes, eludir responsabilitats i fins i tot mostrar desconeixement i oblit. Els testimonis i les proves pericials han corroborat, no obstant, les tesis del fiscal Emilio Sánchez-Ulled. Segons la seva versió, Pagès es va ajudar del seu cercle més proper de directius i del seu poder “omnímode” a la caixa per elaborar una jugada que, en el seu escrit d’acusació, qualifica de “rodona”.

Durant les declaracions al judici, els quatre acusats es van presentar com a abnegats empleats de l’entitat a qui la resta de treballadors acomiadaven afligits quan van marxar. Amb el rescat bancari i la fusió, els quatre acusats havien de ser anomenats membres del consell d’administració de BMN. Així, no podrien cobrar ni ocupar els seus antics llocs de feina. Així que van decidir modificar els contractes i blindar les pòlisses que tenien les asseguradores Axa i Zurich. Tan bon punt com pleguessin, rebrien les quantitats que ells mateixos s’havien assignat, sempre segons el relat del fiscal.

Així va ser en el cas de Pagès i Abella, però no en el de Troyano i Caellas, que van ser acomiadats abans de la indemnització. El fiscal reclama a Pagès 10,73 milions i a Abella 1,89. A més, els hereus de l’antic director de recursos humans, Jaume Jorba, mort recentment, haurien de tornar 2,53 milions.

La segona jornada de la vista oral ja va indicar que les coses podrien anar mal dades per als exdirectius. Entre els testimonis hi havia Josep Parera, que va ser president de l’entitat durant 25 anys. Parera va declarar que Pagès tenia un “control absolut” de l’entitat i que Abella n’era el seu “cervell tècnic”. Aquell mateix dia qui havia estat vicepresident primer, Albert Vancells, va declarar que mai podria haver-se imaginat que els acusats s’havien adjudicat aquelles indemnitzacions. En total han estat 38 els testimonis des que el judici va arrencar el 19 de maig.

Hi ha la possibilitat que en la sessió d’avui el tribunal dicti una sentència in voce, sempre que hi hagi acord amb l’acusació particular. La ràpida instrucció del jutge Santiago Pedraz ha possibilitat que els gestors de Caixa Penedès siguin els primers a seure a la banqueta del centenar d’exbanquers investigats actualment en sis jutjats d’instrucció de l’Audiència Nacional. La seva gestió al capdavant d’una desena de caixes d’estalvi satura els jutjats i és objecte de l’obertura de nombroses peces separades. Només a Caixa Penedès, el FROB va haver d’injectar-hi 910 milions d’euros.

La CNMV recapta un 83% menys en multes

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va imposar 71 multes durant l’any 2013, un augment del 24% respecte al 2012. Malgrat això, la recaptació es va reduir en un 83%, amb uns ingressos de 4,15 milions per aquest concepte, segons va informar ahir la institució que presideix Elvira Rodríguez. La CNMV va tancar 20 processos sancionadors que incloïen 40 infraccions.

Durant l’any 2013, el comitè executiu de la CNMV va acordar la incoació de 37 nous expedients, en què es van imputar 57 infraccions. Les causes més habituals per aquests nous expedients van ser l’incompliment de les normes en relació amb els clients (17), l’incompliment de la normativa sobre vendes en el curt termini (7) o la “incorrecta” comunicació de participacions en societats cotitzades (que es va donar en 6 casos).

Elvira Rodríguez va aprofitar la seva compareixença d’ahir per defensar la sanció a l’expresident de Bankinter, Jaime Botín, per no comunicar que posseïa una participació significativa de l’entitat. Botín no va comunicar que tenia un 9% de l’entitat i per aquesta raó va ser multat amb 500.000 euros.