Els preus del pisos a Barcelona cauen un 1,7% l'últim trimestre

BarcelonaL’últim del 2017 no va ser un bon trimestre per al mercat immobiliari de Barcelona. Els operadors van veure com els preus queien un 1,7% després del mes d’octubre i s’allargava el període (de 3,4 a 4,3 mesos) necessari per comercialitzar un habitatge a la capital catalana. Des de Tinsa, la principal companyia taxadora, consideren que darrere d’aquesta evolució es troba la situació política post-referèndum. "La situació política ha impactat negativament en els preus de l’habitatge a Barcelona en l’últim trimestre", ha explicat el director del servei d’estudis de la companyia, Jorge Ripoll, qui ha apuntat que el fre posat primer pels inversors s’ha traslladat a la resta de potencials compradors.

Impulsat pel mercat turístic, Barcelona no patia una davallada del mercat immobiliari des del segon trimestre del 2016. De fet, l’evolució de Barcelona queda fora de les marcades durant el mateix període pel mercat espanyol, que va créixer un 0,7%, i el madrileny –similar al barceloní--, que va veure com els habitatges s’encarien un 4,5% intertrimestral. A Catalunya, influenciada per Barcelona, els preus es van estancar.

El refredament del mercat de la capital catalana no va impedir que l’encariment dels pisos durant tot l’any 2017 acabés amb un increment dels pisos del 14,7%, gairebé el doble que un any abans. El metre quadrat d’habitatge a Barcelona cotitza a hores d’ara a 3,129 euros, segons les dades de Tinsa. Només el supera Sant Sebastià (3,231 euros). La ciutat de Madrid és la tercera al rànquing: 2,601 euros.

Tot i que els pisos a Barcelona s'han revaloritzat quasi un 42% respecte als mínims del segon trimestre del 2013, encara estan un 29,5% per sota dels màxims del 2007, una situació que és força similar a Madrid.

A Girona, on els preus durant el 2017 han caigut un 0,9%, es paga el metre a 1.477 euros, mentre que a Lleida (un 2,4% menys) val 933 euros. Tarragona, con els preus van pujar un 3,7%, va tancar l’any amb un preu mig de 1,151 euros.

Ripoll opina que si la situació d’incertesa política a Catalunya es manté en el temps, la caiguda de preus que va patir el mercat català es podria traslladar a la resta de comunitats autònomes.

L'evolució dels preus de l'habitatge està sent desigual segons zones i especialment entre grans ciutats i altres poblacions. Navarra (15,3%) i Madrid (15,1%) van ser les comunitats on més van créixer els preus, mentre que Castella-la Manxa (-6,1%), Extremadura (-2,2%) i el País Basc (-0,1%) van ser les úniques on els habitatges es van abaratir.