L'impost de pisos buits s'eliminarà si els bancs fan prou lloguer social
La Generalitat negocia amb les entitats la cessió d'immobles a canvi de bonificacions
Barcelona.Els bancs evitaran pagar el nou impost de pisos buits que prepara la Generalitat si cedeixen habitatges per fer lloguer social. El conseller de Territori, Santi Vila, negocia amb les entitats cessions d'immobles per ampliar el parc d'aquest tipus d'habitatges i fa servir com a contrapartida l'impost dels pisos buits, que encara no té calendari ni està del tot definit.
"Pot ser que si cedeixen pisos no paguin l'impost", va explicar ahir a l'ARA una portaveu del departament de Territori. Vila va anunciar a l'abril el nou gravamen, que finalment no va ser inclòs en els pressupostos del 2014. Inicialment, el gravamen l'havien de pagar tant els promotors com els bancs i "totes les persones jurídiques", cosa que incloïa també el banc dolent (Sareb). Aquesta possibilitat no va agradar gens a Madrid, ja que l'Estat és propietari del 45% de la Sareb, que s'hauria convertit en la principal pagadora del nou impost, tal com va publicar l'ARA. Ahir, però, Vila va dir al Parlament que, finalment, només els bancs pagaran l'impost.
Això, en principi, deixa fora, a més dels promotors, el banc dolent , que no té llicència bancària perquè és només una gestora d'actius que vénen de la banca. Però si la Sareb no es veu afectada per l'impost, la base recaptatòria de l'impost caurà de manera molt notable, perquè la societat va absorbir més de 76.000 pisos i cases a tot l'Estat. És a dir, en essència, la majoria dels pisos buits que tenien Bankia, CatalunyaCaixa, Caixa Penedès i altres entitats amb ajudes a Catalunya ja no són propietat d'un banc, i per tant no estaran subjectes al nou gravamen. Tot i això, les mateixes fonts van aclarir que això "encara està per definir".
Vila va dir que la Generalitat farà una llei específica per crear l'impost, que no té cap vocació recaptatòria sinó "d'estímul". Per això si s'aconsegueix l'objectiu últim, que és que els pisos surtin al mercat, el departament està disposat a renunciar a cobrar el gravamen. Quan va anunciar l'impost, la conselleria va xifrar en 80.000 els pisos nous tancats que hi ha a Catalunya, amb un total de 450.000 si s'hi sumen els de segona mà. En aquest sentit, la Sareb ja ha anunciat un pla per traspassar 2.000 habitatges a les comunitats per a lloguer social.
Un 'banc dolent' optimista
Precisament ahir, la Sareb va anunciar que ha venut, des de la seva creació -ahir va fer un any-, 6.400 habitatges, amb uns ingressos de més de 2.000 milions d'euros en el seu primer any de funcionament. Fa unes setmanes l'entitat va dir que aquest any ha venut 4.500 immobles, lluny dels 7.600 que té d'objectiu anual. Segons Belén Romana, presidenta de la gestora d'actius, l'entitat està "demostrant la seva validesa com a instrument per completar la reforma financera i reactivar el mercat immobiliari", com va dir en un acte a València, segons informa Efe.
El Fons Monetari Internacional havia criticat el pla de negoci de l'entitat per massa optimista pel que fa a la previsió de caiguda del preu de l'habitatge, que segons va publicar ahir el ministeri de Foment va baixar un 4,5% a Espanya en el tercer trimestre de l'any. Aquest descens suposa una suavització, perquè és el trimestre que menys cauen els preus des de finals del 2010. Tot i així, no sembla que les estadístiques apuntin que els preus hagin tocat fons. Romana va assegurar que ells volen "estar a preus de mercat" i va indicar que, a més del capital estranger, ja hi ha espanyols que comencen a invertir en el sector immobiliari. La presidenta del banc dolent va assegurar que aquest any les pèrdues que presentarà l'entitat seran "molt raonables per ser el seu primer any".
La Caixa augura dos anys més de caigudes de preus dels pisos
El director executiu i economista en cap de La Caixa, Jordi Gual, va augurar ahir que els ajustos del mercat immobiliari espanyol duraran encara dos anys més. En una conferència organitzada per CaixaEmpresa, el servei per a empreses de CaixaBank, Gual va assegurar que l'economia espanyola torna a mostrar signes positius de creixement i va considerar que el consum intern es recuperarà de manera ràpida. Gual va dir que la taxa d'atur a Espanya segueix sent massa elevada, però va pronosticar que l'any que ve hi ha expectatives que es creï ocupació. Va considerar que la reforma laboral no és "òptima" però sí positiva.
