La lletra petita del BOE sobre l'ingrés mínim vital: cinc anys sense ajuda per a sancions molt greus

Els beneficiaris hauran de comunicar a l'administració si se'n van més de quinze dies a l'estranger

Divendres passat el govern espanyol va donar llum verda a un "nou dret social". Amb aquestes paraules definia el vicepresident segon de l'executiu, Pablo Iglesias, l'ingrés mínim vital: una nova prestació amb un mínim de 462 euros per persona dissenyada per mitigar els efectes econòmics del coronavirus a curt termini i reduir en un 80% la pobresa extrema a la llarga. Aquest dissabte s'ha publicat el text al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) amb tots els detalls sobre la implementació i se'n poden treure alguns detalls nous.

Màxim de dos titulars per llar

Com va explicar el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, l'ingrés el podran demanar persones d'entre 23 i 65 anys (que s'hagin independitzat des de fa un mínim de tres anys) o majors d'edat amb fills a càrrec. S'estableix una excepció amb les víctimes de violència de gènere o d'explotació sexual, a les quals només s'exigirà tenir més de 18 anys. A la lletra petita del BOE es recull un aspecte nou: només hi podrà haver un màxim de dos titulars que cobrin l'ajuda per cada llar. El decret llei s'hi refereix com a "unitat de convivència" i s'haurà d'haver format durant almenys l'any anterior a demanar l'ajuda.

Crèdit pressupostari a la Seguretat Social

Com es finançarà l'ingrés mínim vital en un moment en què els comptes de l'Estat flaquejaran per l'increment de la despesa pública és una altra de les incògnites que encara s'havien d'aclarir. De moment, el BOE detalla que es concedirà un crèdit pressupostari extraordinari de 500 milions d'euros a la Seguretat Social per poder pagar les prestacions que es concedeixin durant el 2020. De cara al futur, l'Estat hauria de reservar un espai als pròxims comptes anuals per sufragar-lo.

El 80% dels rics i el 90% dels pobres avalen la creació de l'ingrés mínim vital

Obligats a comunicar les sortides a l'estranger

Mentre cobrin l'ingrés mínim vital, els beneficiaris també hauran de complir tot un seguit d'obligacions, ara recollides al BOE. Per exemple, en cas que vulguin viatjar a l'estranger ho hauran de comunicar a les administracions i fer constar la durada de l'estada si és de més de dues setmanes. Aquest requisit es mantindrà així encara que es tracti de només un dels membres de la llar. A més, si deixen el país durant més de noranta dies en un any natural no podran cobrar la prestació.

Sancions per evitar el frau

Les veus crítiques de les ajudes de caràcter social insisteixen habitualment que poden generar situacions de frau si no hi ha un control ferm de les administracions. No obstant això, el decret llei estipula quin serà el règim sancionador en cas que els beneficiaris n'incompleixin els requisits. De fet, no només ells podran ser infractors. Els empresaris que s'aprofitin de la prestació per reduir costos laborals d'alguna manera (pagant menys als treballadors perquè l'Estat ho compensi amb l'IMV) també seran penalitzats.

Les sancions més lleus es limiten a no proporcionar la informació requerida per cobrar l'ajuda i es contestaran amb un toc d'atenció de les entitats que gestionin l'ajuda. Les greus van un pas més enllà i implicarien, per exemple, no participar en els plans d'inclusió del ministeri. Per aquesta infracció es deixaria de rebre l'ingrés durant tres mesos. Finalment, les sancions molt greus castigarien que el beneficiari aporti documents falsos per rebre una ajuda molt superior a la que li pertocaria. Es multarien amb sis mesos sense ingrés, però en el supòsit més dràstic es deixarà de cobrar i es pot suprimir l'accés a l'ajuda durant els pròxims cinc anys.

Pugna al govern espanyol pels 462 euros d’import de la renda mínima

Creació d'una Targeta Social Digital

Les prestacions del ministeri generaran tot un reguitzell de dades econòmiques i socials relatives a cada situació de vulnerabilitat que caldrà emmagatzemar. La proposta de l'Estat és recopilar-les a través d'una "Targeta Social Digital" que les administracions i els beneficiaris podran fer servir per consultar, supervisar i gestionar les prestacions.

Exempció de tarifes universitàries

Un dels objectius de l'ingrés mínim vital, apunta el text, també és evitar que les derivades econòmiques del covid-19 comportin un augment de l'abandonament escolar. Per això les persones que rebin l'ingrés mínim vital es podran acollir a una exempció del pagament de les tarifes per al curs acadèmic 2020-2021, en cas que no se'ls concedeixi una beca per haver superat els llindars de renda i patrimoni. "La situació socioeconòmica del covid-19 justifica l'adopció de mesures per fomentar l'accés a l'ensenyament superior públic", recull el BOE.