La crisi dels preus
Economia  /  Macroeconomia 20/01/2023

BCE i FMI eviten el to catastrofista per al 2023

Les dues institucions remarquen que el creixement està superant les previsions aquests últims mesos arreu del món

3 min
Kristalina Georgieva i Christine Lagarde, en la taula rodona d'aquest divendres a Davos juntament el ministre de finances francès, Bruno Le Maire, i el governador del Banc del Japó, Kuroda Harukiko

BarcelonaEl Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu han enviat un missatge de tranquil·litat sobre el futur immediat de l'economia mundial. Les dues institucions han detectat que l'activitat econòmica arreu del món ha superat les expectatives, molt pessimistes, de la majoria d'economistes, de manera que apunten que el 2023 es podria esquivar la recessió.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

En una taula rodona al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, a Suïssa, la directora gerent de l'FMI, Kristalina Georgieva, ha descartat que l'economia global es contragui aquest any, cosa que representa un canvi en comparació amb la majoria de pronòstics per a enguany que es van fer durant bona part del 2022. Segons Georgieva, la situació "és menys dolenta del que es pensava fa dos mesos", tot i que ha afegit que això no representa que l'activitat a la majoria d'economies hagi d'experimentar "una millora dràstica".

Segons Georgieva, hi ha diversos factors que expliquen que els pronòstics negatius no s'estiguin complint, com a mínim de moment. El primer és la millora de les previsions de creixement a la Xina, la segona economia del planeta i que encara no ha superat la crisi sanitària derivada del covid. Georgieva ha dit que l'FMI espera un creixement del 4,4% per a enguany al país asiàtic, xifra molt per sobre del 2,7% de mitjana mundial, però molt inferior a l'habitual abans de la pandèmia, quan el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) xinès creixia fàcilment un 6% anual o més.

L'impuls xinès, però, té un perill en el camp de l'energia, ja que més activitat al país farà que augmenti la demanda de primeres matèries i d'energia, sobretot petroli, la qual cosa pot posar encara més pressió alcista sobre la inflació, que fa mesos que està disparada justament per l'encariment dels productes energètics provocat per la invasió d'Ucraïna.

La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ha destacat que el final de la política de covid zero a la Xina ajudarà a revitalitzar l'economia, però amb un cost molt elevat en vides humanes. "Matarà molta gent, però també farà reviure l'economia", ha indicat Lagarde sobre la situació de la pandèmia a la Xina, fet que, ha indicat, és "una decisió clarament conscient" presa per les autoritats de Pequín.

Mercats de treball forts

Un altre element d'optimisme per a Georgieva és "la força del mercat laboral", que s'ha "traduït" en un increment del consum en moltes economies, ha dit la directora gerent de l'FMI. Destaquen sobretot els Estats Units, on durant bona part del 2022 es van crear aproximadament mig milió de noves feines mensualment. També a la Unió Europea l'atur ha anat a la baixa malgrat l'increment dels preus, fets que no han impulsat els sous a l'alça.

"Els mercats de treball estan aguantant ferms, però els tipus d'interès encara han de fer mal", ha afegit Georgieva. En aquest sentit, l'economista búlgara ha destacat que els increments del preu del diner aprovats per la majoria de bancs centrals amb l'objectiu de contenir la inflació no han afectat de ple famílies i empreses, la qual cosa la porta a analitzar amb cautela cap on evolucionarà l'atur.

Georgieva ha destacat que els governs d'arreu del món estan, en general, molt endeutats, per la qual cosa tenen poc marge per ajudar els ciutadans a fer front a les pujades de preus. És per això que ha demanat als bancs centrals que estudiïn bé els passos que fan en la lluita per la inflació, ja que la teoria econòmica apunta que increments massa grans dels tipus d'interès poden provocar una recessió i destruir llocs de treball. "És diferent tenir una crisi del cost de la vida i una feina, que no pas una crisi del cost de la vida sense feina", ha recordat.

Malgrat les advertències de Georgieva, Lagarde ha optat per un discurs més conservador. "Espero que les polítiques fiscals a Europa no funcionin de manera contracícilica amb la política monetària", ha declarat. És a dir, la presidenta del BCE reclama que els governs no facin programes de suport a ciutadans i empreses que comportin un increment del consum i la inversió massa fort, perquè això faria créixer encara més els preus i forçaria la institució monetària a intensificar les pujades de tipus per frenar la inflació.

Integració global dels mercats

Georgieva també ha destacat el perill que les diferents economies deixin d'estar integrades, és a dir, posin barreres comercials i financeres a l'entrada de productes o capital des de l'estranger. Segons els càlculs de l'FMI, fer marxa enrere en la globalització tindria un cost a escala mundial d'uns set bilions de dòlars en l'escenari més pessimista. "Siguin pragmàtics. Mantinguin l'economia mundial integrada pel benefici de tots", ha dit Georgieva als assistents a la conferència, molts dels quals són alts càrrecs de governs i multinacionals.

stats