La crisi a França obre el debat sobre la prima de risc: encara és un indicador fiable?

BarcelonaEl concepte de la prima de risc ha tornat a ocupar titulars en les darreres setmanes, malgrat que estem lluny de la situació econòmica dels anys més durs de la crisi financera. El motiu: la crisi política a França –derivada del complex context econòmic en què està immers el país– ha deixat la prima de risc francesa a nivells altíssims, i alguns dies fins i tot ha superat la d'Itàlia. Al tancament d'aquest divendres, l'indicador francès se situava als 80 punts, ben a prop de l'italià (84) i lluny de les economies que fins no fa tants anys es considerava que tenien més riscos –els PIGS–, com Espanya (57), Grècia (70) o Portugal (42).

Anem per parts: s'entén per prima de risc el sobrepreu que paga un país per finançar-se en els mercats en comparació amb un altre país, que en el cas de l'eurozona és Alemanya. Així doncs, aquest concepte per a un país europeu és la diferència entre el seu bo a 10 anys i el bo alemany a 10 anys, l'anomenat bund. Com més gran és el risc d'un país, més haurà de remunerar els inversors perquè adquireixin el seu deute. És, per tant, la sobretaxa (o rendibilitat) que ofereix el deute públic d'un país perquè els inversors la comprin. Així es mesura la confiança dels inversors en la solidesa de l'economia del país en qüestió o, per contra, el risc de fallida.

El cas francès, però, ha posat sobre la taula el debat sobre la fiabilitat de la prima de risc com a indicador clau per definir la solvència d'una economia. El cas és que els darrers mesos la prima ha millorat per a pràcticament tots els països, impulsats també pel fet que Alemanya ha empitjorat i, per tant, la diferència amb els altres països de l'eurozona s'ha reduït.

Alemanya, la referència

El motiu que la referència per calcular la prima sigui Alemanya és perquè sempre s'ha considerat com l'economia més forta i segura de la zona i, de fet, en els anys durs de la crisi (2010-2013) els comptes públics alemanys mostraven robustesa i solvència. A més, s'ha de comparar amb una economia "que tingui la mateixa política monetària", apunta Omar Rachedi, professor del departament d'economia d'Esade. "Per tant, no tindria sentit comparar Espanya, per exemple, amb els Estats Units", sosté.

Ara, però, ja no és ben bé així: Alemanya continua sent una economia estable, però pràcticament no creix i des de la invasió russa d'Ucraïna es troba molt afeblida. "Ha estat sempre un país amb un creixement sòlid i feia pensar que el risc d'impagament era pràcticament nul, però és veritat que aquest enfocament té alguns problemes: ha crescut poc l'última dècada, i els forts estímuls pressupostaris anunciats per Angela Merkel van fer augmentar la rendibilitat del bo", explica Rachidi. Així doncs, com que el país de referència ha empitjorat, inevitablement la diferència amb els altres països ha millorat.

Amb tot, Alfons Fernández Pascual, economista i membre de la comissió d'economia financera del Col·legi d'Economistes (CEC), assegura que el mercat encara premia Alemanya: "El que diu el mercat és que continua tenint el cost de finançament més reduït de tota la zona euro –apunta–. No tindria gaire sentit comparar-nos amb altres països: Alemanya és una economia sòlida, no creix gaire, però és estable", conclou.

Una altra època

"Si revisem el 2012, l'euro estava a punt de saltar pels aires, la prima de risc a Espanya i Itàlia estava al voltant dels 500 i els 600 punts... En aquells moments la situació era molt dramàtica", recorda Pablo Larraga, professor de finances de la UPF-BSM. "La prima de risc continua sent significativa, però el context ara és diferent. Alemanya, malgrat que tingui caigudes del PIB, segueix sent el referent; també hem de pensar en els ratings: es tracta d'un país que és AAA, i Espanya va deixar de ser triple A el 2010 i no ho tornarà a ser fins d'aquí molts anys", apunta Larraga.

Hi ha un factor important que no es pot ignorar: la invasió de Rússia a Ucraïna. "La forta dependència d'Alemanya respecte a Rússia ha produït una reducció de les primes de risc perquè la gent es comença a descreure el flight to quality [vol cap a la qualitat], perquè el país germànic va dir que hauria de gastar molts diners en defensa, cosa que vol dir generar dèficit i incrementar el saldo d'Alemanya amb el deute públic; en aquest moment pot ser que la solvència respecte als altres països s'apropés", raona Larraga. El flight to quality és el fenomen que es dona quan, en moments de tensió en un país, els inversors es venen els bons d'aquest país i compren bo alemany, per la seva seguretat.

Alternatives

La prima de risc no és l'única manera de valorar la solvència d'un país i, de fet, segons Rachedi, professor d'Esade, caldria tenir en compte altres variables. "Alemanya ha començat a alentir-se molt, i, per tant, comparant Espanya amb Alemanya ens estem perdent una part de la prima, i es pot sobrevalorar la solvència d'Espanya", apunta.

"En moments d'inestabilitat, solem veure una prima molt més alta que no reflecteix només la situació real sinó també la prima de conveniència, que és el valor extra que els inversors estan disposats a pagar per tenir un valor segur o ric; així, encara que Alemanya i Espanya tinguessin la mateixa probabilitat de pagar el deute, els inversors acceptarien un interès més baix per comprar bunds alemanys", apunta Rachedi. En aquest sentit, el professor d'Esade proposa que, en comptes d'utilitzar el bund, es faci servir com a referència l'OIS (overnight index swap), que és un contracte financer que intercanvia un tipus fix per un de variable basat en un índex a un dia. "Si compares el bund amb l'OIS, de mitjana són tipus molt similars, però en moments de tensions el tipus del bund s'enfonsa molt més que l'OIS", descriu Rachedi.

Una altra manera de mesurar el risc país és mitjançant els credit default swap (CDS), que són contractes en els quals s'asseguren uns certs instruments financers en cas d'impagament per part de l'emissor. Segons Rachedi, una altra opció seria deixar de mirar un altre país i mirar únicament Espanya a través dels CDS, que són "una assegurança respecte al risc d'impagament", explica. Així, la prima del CDS a 10 anys reflecteix directament la probabilitat que un mercat no vagi bé. Amb tot, "Alemanya seguirà sent una economia líder i segueix donant confiança; trigarà molt a canviar, aquest panorama", conclouen els experts.