Macroeconomia
Economia Macroeconomia 24/10/2022

L'economia xinesa repunta, però no convenç els mercats

El PIB creix un 3,9% mentre les borses es desplomen per la poca confiança en la nova era de Xi Jinping

3 min
Una pantalla al centre de Xangai mostra dades dels mercats financers, aquest dilluns.

PequínLa Xina ha presentat aquest dilluns unes dades optimistes sobre l'evolució de la seva economia. El tercer trimestre el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) va repuntar per sobre de les previsions, fins al 3,9% interanual. L'expansió es deu principalment a la política d'estímul del govern.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Les bones dades de l'economia del gegant asiàtic s'han publicat l'endemà que Xi Jinping s'hagi consolidat com l'home més poderós del país des de Mao Zedong, fundador del Partit Comunista Xinès (PCX) i primer president de la República Popular de la Xina els anys 50. Però els superpoders del president no han acontentat els mercats: el seu equip d'experts econòmics genera desconfiança i pot espantar els inversors.

Dilluns, l'índex Hang Seng de la borsa de Hong Kong ha caigut més del 6%, empès per la davallada de les accions de les tecnològiques xineses, sobretot Alibaba i Tencent. És el nivell més baix des de la crisi financera del 2009. Al continent, la caiguda als parquets ha sigut més moderada: Xangai un 2,02% i Shenzhen un 2,05%. La moneda xinesa, el iuan, ha registrat la cotització més feble respecte al dòlar dels últims quinze anys.

L'elecció de Li Qiang com a número 2 i segurament nou primer ministre, en substitució del reformista Li Keqiang, transmet el missatge que en la nova era de Xi es prioritzarà la ideologia sobre l'economia.

Com a secretari del PCX a Xangai -la capital econòmica i la ciutat més poblada del país-, Li Qiang va ser el responsable de gestionar el confinament de més de dos mesos a la metròpoli. El tancament va comportar un gran desproveïment. Els habitants van protestar per la falta de menjar i per la impossibilitat d'accedir a l'assistència mèdica, que va afectar sobretot els malalts crònics i les urgències.

El bloqueig de Xangai va col·lapsar la logística nacional perquè les mercaderies no podien entrar ni sortir de la regió i arribar al port. Xangai és un dels ports amb més trànsit del món i va reduir dràsticament l'activitat. L'economia local va caure un 14% el segon trimestre i va enfonsar el creixement del PIB de tot el país a un raquític 0,4% interanual.

Després del nomenament de Li Qiang, el missatge que es desprèn és que ser fidel al president i aplicar les draconianes polítiques de covid zero, que estrangulen l'economia, té premi. La setmana passada es calculava que més de trenta ciutats aplicaven restriccions, cosa que afectava més de 225 milions de persones. Canton, l'epicentre de la producció manufacturera, ha sigut l'última a sumar-s’hi aquesta setmana.

Manteniment de les restriccions

Malgrat l'impacte negatiu sobre l'activitat, a curt termini la situació no canviarà. Durant el congrés del Partit Comunista, Xi Jinping ha defensat la política de covid zero insistint que la Xina prioritza salvar vides per davant de l'economia. Un informe de Goldman Sachs preveu que fins al segon trimestre del 2023 no es modulin les restriccions.

La decisió d'endarrerir la publicació de les dades del PIB -s'havien de saber durant el congrés del PCX de la setmana passada- havia aixecat sospites sobre la feblesa del creixement econòmic, que acaba repercutint en l'economia mundial. En canvi, les xifres no són negatives, malgrat que la falta de transparència del règim sempre aixeca sospites.

La producció industrial va créixer el 6,3% interanual al setembre, tot i que el consum no va repuntar i les vendes al detall van augmentar només el 2,5% interanual, davant el 5,4% de l'agost. Per la seva banda, les exportacions van superar les expectatives i van augmentar al setembre un 5,7% interanual. Les importacions es van quedar amb un lleuger augment del 0,3%.

Els primers nou mesos de l'any el PIB ha crescut un 3%, encara lluny de l'objectiu del govern del 5,5%.

stats