La crisi de preus

Les mesures del govern dobleguen la inflació

L'abaratiment de la llum, el transport públic i els carburants expliquen la caiguda de l'IPC

4 min
una clienta d'una parada del Mercat de Sant Antoni a Barcelona pagant amb targeta la compra, en una imatge d'arxiu.

BarcelonaLa tendència de moderació de preus que va començar a l'estiu es manté al setembre. La davallada del preu de l'electricitat, juntament amb l'abaratiment dels carburants, el transport públic i els serveis turístics, va provocar una caiguda de l'índex de preus al consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida de les famílies) el mes passat.

Evolució dels preus des de l'esclat de la pandèmia
Evolució mensual de l'IPC a Catalunya. Índex en què 100 = desembre del 2019

Concretament, la inflació s'ha moderat al setembre a Catalunya un 0,8% respecte al mes d'agost. Similarment, en l'àmbit estatal, els preus han caigut un 0,7% respecte al mes anterior, segons les dades confirmades de l'IPC publicades aquest divendres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

En comparació amb un any enrere, la reducció dels preus també es nota, tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya. A Catalunya, els preus del setembre es trobaven un 8,5% per damunt dels nivells del mateix mes del 2021, una xifra inferior a la de l'agost, quan el cistell de la compra valia un 10,2% més que un any abans. A Espanya, la davallada de preus va en una línia semblant, ja que l'IPC va créixer un 8,9% en termes interanuals, finalment una dècima menys que el previst en les dades provisionals avançades el 29 de setembre, i per sota del 10,5% registrat aquest passat agost.

Imatge de la zona de caixes d’un supermercat de Barcelona.

Segons l'INE, aquesta moderació es deu, principalment, a un descens important del rebut de la llum, gràcies a les mesures impulsades per les administracions per apaivagar l'augment de preus. També les polítiques per rebaixar el cost del transport públic han tingut un efecte directe sobre la davallada de la inflació, així com les caigudes del cost de la gasolina i el dièsel. A Catalunya el preu dels béns i serveis relacionats amb l'habitatge –entre els quals hi ha l'electricitat i el gas, a més del lloguer i altres– ha caigut un 4,4% respecte al mes anterior, i al conjunt d'Espanya la moderació ha sigut del 5,4%.

Alfons Fernández, membre de la comissió d'economia financera del Col·legi d'Economistes i professor de l'escola de negocis EAE, coincideix que el primer efecte per explicar la caiguda de preus d'aquest mes són "les mesures encetades pel govern", sobretot tres: la bonificació de vint cèntims per litre al preu dels carburants, la baixada de l'IVA en el rebut de la llum i el topall del gas al mercat majorista d'electricitat a Espanya i Portugal, que ha evitat pujades més fortes del cost de l'electricitat. "Aquestes mesures estan començant a fer-se notar", afegeix.

L'IPC es frena al setembre
Taxa de variació interanual de l'IPC a Catalunya, per mes

Cal tenir en compte, a més, que el setembre –igual que l'octubre i el novembre– és un mes en què la inflació s'acostuma a moderar per una reducció de la demanda provocada pel retorn de les vacances. "Les famílies tornen a estalviar" després de l'estiu i "de cara a Nadal", quan al desembre la despesa es torna a activar i, per tant, els preus tornen a pujar, recorda Fernández.

En l'apartat d'oci, la caiguda de productes i serveis turístics habitual al setembre pel final de la temporada d'estiu també ha contribuït a la frenada de la inflació. D'altra banda, però, el calçat i el vestit s'han encarit un 3,6% respecte a l'agost de mitjana a tot l'Estat per l'inici de la temporada de tardor i hivern, segons l'INE, mentre que els aliments han pujat un 0,5%.

Hi ha un altre element purament matemàtic que explica la reducció fins al 8,5% de la inflació interanual: fa un any els preus –sobretot de l'energia– ja estaven començant a pujar, per la qual cosa, quan es comparen els preus actuals amb els d'un any enrere, l'increment és inferior, un fenomen estadístic que els economistes anomenen efecte base.

Cau la inflació subjacent

La inflació subjacent (la que no té en compte aliments frescos ni productes energètics, que són els més volàtils) també es modera dues dècimes i creix un 6,2% respecte al setembre de l'any passat, i confirma l'indicador avançat. Registra, així, un descens de dues dècimes respecte al mes anterior, quan va tancar amb un 6,4%. És el primer descens que registra la inflació subjacent després de catorze mesos consecutius d'ascensos, que van portar aquest indicador a assolir el mes passat el nivell més alt des del gener del 1993.

Malgrat les bones notícies per a la butxaca de les famílies, Fernández recorda que l'IPC encara registra taxes de creixement "molt elevades". També apunta que molts experts han predit des de fa mesos que a partir de la tardor la inflació es moderaria i que "podria acabar l'any al voltant del 8%" interanual, dos punts percentuals per sota del nivell simbòlic de dues xifres que representa el 10%.

Així i tot, l'economista mostra "reserves" a l'hora de fer pronòstics, ja que els moviments dels preus continuaran depenent directament del que passi als mercats energètics internacionals, afectats per "factors geopolítics que no controlem i que en condicionen molt l'evolució". Parla, sobretot, de la invasió russa d'Ucraïna i els passos que faci el president rus, Vladímir Putin, respecte a l'abastiment de gas a Europa, que pot tornar a fer enfilar els costos energètics per a empreses i famílies a tot el Vell Continent.

stats