La Xina ajorna les dades del PIB i escampa els dubtes sobre la seva economia
El govern es limita a dir que el creixement s'ha "recuperat significativament"
PequínLa majoria dels analistes vaticinen un creixement feble de l'economia xinesa, frenada per les contínues restriccions que provoca la política de covid zero i també per la crisi immobiliària. Fins i tot s'havia avançat que s'esperaven les pitjors dades des del principi de la pandèmia el 2020.
Amb aquest context, que a principis de setmana l'Oficina Nacional d'Estadística decidís posposar la publicació de les dades de creixement del producte interior brut (PIB, l’indicador que mesura l’activitat econòmica) del tercer trimestre no ha fet res més que generar més dubtes sobre els problemes de la segona economia del món. Al setembre tampoc no es van publicar les dades de comerç o els preus de l'habitatge.
La Xina està celebrant el 20è Congrés del Partit Comunista xinès. El president Xi Jinping espera ser reelegit per a un tercer mandat aquest cap de setmana, i amb ell es renova gran part de la cúpula dirigent. Una de les interpretacions és que Pequín no desitjava que les dades econòmiques enfosquissin la reunió.
Per calmar els ànims, Zhao Chenxin, subdirector de la Comissió Nacional de Desenvolupament i Reforma de la Xina, va assegurar taxativament, en una conferència de premsa, que el creixement s'havia “recuperat significativament” el tercer trimestre. Zhao va afegir triomfal que les perspectives xineses eren “excel·lents” comparades amb les de la resta del món.
Però com que no anaven acompanyades de dades, aquestes declaracions van afegir més incertesa a la situació, i dubtes sobre si s'estan intentant cuinar uns resultats per intentar preservar la confiança en el creixement xinès. Bloomberg havia pronosticat un augment del PIB interanual del 3,3% per al tercer trimestre.
Alentiment evident
Independentment de les xifres concretes del PIB, és evident que l'economia del gegant asiàtic s'alenteix. El trimestre anterior va créixer només un 0,4% pel bloqueig de Xangai i les contínues interrupcions a les cadenes de producció i logística que provoca la política de covid zero. Però aquesta setmana Xi Jinping no ha deixat dubtes que continuarà mantenint aquesta política.
La taxa d'atur creix, especialment entre els joves, fins a rondar un 20% a les ciutats. És un nivell desconegut a la Xina des del començament de les reformes. El consum intern també s'estanca davant de la por del futur.
El Fons Monetari Internacional ha rebaixat les previsions de creixement per a aquest any al 3,2% i el Banc Mundial fins al 2,8%. En els dos casos és molt per sota del 5,5% que preveu el govern xinès. Per primera vegada en diverses dècades, la Xina no serà l'economia que creixi més a l'Àsia.
El problema no és que el PIB de la Xina s'incrementi al nivell més baix des del 1979, ja que era inevitable que el creixement es moderés a mesura que el país s'ha anat desenvolupant i deixés enrere pujades del PIB al voltant del 10%. Ara el més preocupant són els problemes endèmics que arrossega el gegant asiàtic, als quals s'afegeixen els efectes del canvi climàtic, la pandèmia i un entorn internacional volàtil per la invasió russa d'Ucraïna.
Crisi immobiliària
El sector immobiliari, que aporta un 20% del PIB, continua en crisi. Les vendes d'habitatges nous van caure un 23% durant els vuit primers mesos de l'any, i els preus en algunes ciutats han baixat un 20%. Les mesures del govern, impulsades el 2020 per controlar l'excés de deute, han impactat en un sector acostumat a l'accés fàcil als diners. Però Pequín té eines per controlar-lo: s'han reduït els tipus d'interès per facilitar la compra de pisos i alguns governs locals han començat a comprar habitatges per donar suport als promotors. També s'han concedit moratòries per a les hipoteques de compres sobre plànol fins que s'entreguin les claus.
Una de les tasques pendents és reduir el creixement basat en el deute que genera la sobreproducció i la construcció d'infraestructures per impulsar una economia basada en el consum. Durant dècades, la Xina ha invertit gairebé un 50% del PIB anual. L'economista Michael Pettis sosté que caldrà reduir la inversió i promoure una transferència d'ingressos a les llars per impulsar-ne el consum. En el futur el creixement del PIB serà més lent.
Un altre problema és que la Xina ja no és tan atractiva per a la inversió estrangera. Tot i les tradicionals promeses d'obertura, Xi Jinping aposta per les empreses estatals i la tutela de les privades. Sigui com sigui, la Xina necessita un creixement del 5% anual per assolir l'objectiu marcat pel president de convertir-se en una societat “moderadament pròspera” el 2035.
