Ellen David Friedman: "Als EUA els professors només tenen protegit el dret de vaga en set estats"

BarcelonaEllen David Friedman (1952, Vermont) porta mig segle vinculada a l'activisme i el sindicalisme als Estats Units, ara com a membre de la plataforma Labor Notes. Aquest moviment topa de nou amb un Donald Trump encara més bel·ligerant i assessorat per un empresari com Elon Musk, conegut per les seves postures contràries als drets dels treballadors. "Ens poden espantar. Ens poden empresonar. Ens poden disparar. Però mentre estiguis viu, sempre hi haurà alguna cosa que podràs fer", diu des de Barcelona, on va desplaçar-se la setmana passada per fer una xerrada amb afiliats de la CGT.

Com era identificar-se com a marxista als anys 70 als EUA i com és ara?

— A les dècades dels 60 i 70 hi havia una esquerra molt més forta. Després va venir un llarg període de neoliberalisme. Les meves idees no van canviar, però em vaig quedar molt sola durant anys, perquè l'esquerra es feia cada cop més petita. La majoria dels sindicats als Estats Units no són ni democràtics ni militants. Per tant, hi havia molta feina a fer. Però després de la crisi financera del 2008, les coses van començar a canviar. I ara el moviment obrer i l'esquerra als EUA s'han despertat de nou. És molt engrescador i emocionant. Encara som menys poderosos que Trump, però som molt més forts del que havíem estat durant dècades.

Quines que són les principals amenaces del nou mandat de Trump en l'àmbit laboral?

— Musk ja està intentant infiltrar-se en el departament de Treball. Només que nomenin persones terribles a la Junta Nacional de Relacions Laborals [l'agència governamental que vetlla pel compliment de la legislació laboral], que siguin de perfil antisindical, els treballadors no tindran on anar. Francament, fa molts anys que els empresaris violen la legislació laboral. Se suposa que no han d'acomiadar els empleats perquè estiguin creant un sindicat, però ho fan. No han de discriminar per raons de gènere, edat o creences polítiques, però ho fan. La llei no ha protegit els treballadors durant molt de temps, però ara directament pot desaparèixer.

Els últims anys s'han organitzat els treballadors d'empreses com Starbucks o Amazon, on això no havia passat encara. Què hi ha de diferent en aquests moviments?

— És un període de molta experimentació. Alguns dels grans sindicats no tenen ni idea de què fer. Es troben amb tots aquests treballadors joves, migrants, trans, queer, negres, que estan molt enfadats. Els nostres sindicats fa temps que són força conservadors i molts d'ells han estat molt blancs. Però alguns han intentat obrir les portes i hi ha casos en què això té èxit. A Teamsters [indústria del transport] o United Auto Workers [automoció], que han estat molt corruptes, ha sorgit una oposició interna i han triat nous líders.

Quina és la relació d'aquests grans sindicats amb el trumpisme?

— Hi ha uns quants sindicats, no pocs, on els màxims dirigents són molt conservadors, també s'oposen a la immigració i s'identifiquen amb Trump. El president de Teamsters, que és el sindicat del sector privat més gran dels Estats Units, va parlar a la convenció republicana. La major part del moviment obrer, però, estava absolutament horroritzada i va votar pels demòcrates. Pel que fa als afiliats, les seves opinions varien. Als estats tradicionalment republicans, on els nivells d'afiliació són molt baixos i el racisme encara és força dominant, la gent treballadora té por. No hi ha sindicats per protegir-los, així que s'emmirallen en un dictador com Trump.

Vostè ha treballat molt amb sindicats de professors. Com viuen el caos amb les retallades a l'administració?

— Estan horroritzats. Ara veiem professors a algunes de les grans ciutats com Chicago, Los Angeles, Nova York o Filadèlfia organitzant-se, reformant els seus sindicats i fent més vagues ara de les que hi ha hagut en els últims 30 anys. El nombre de vagues de professors ha augmentat moltíssim. Algunes són legals, d'altres il·legals. Tot i així surten als carrers, i esperem que això continuï.

Per què són il·legals aquestes vagues?

— La dels EUA és una situació diferent de la d'Europa. Tenim una llei laboral nacional, que es va aprovar l'any 1935, que només cobreix els treballadors del sector privat. Sota aquesta norma, és legal que la majoria facin vaga, amb algunes limitacions. En el sector públic, però, els drets laborals es decideixen estat per estat. I fins i tot dins d'un estat, pots tenir una llei diferent per als professors i per als bombers. Així, per exemple, els professors només tenen protegit el dret a vaga en set dels 50 estats.

Què poden fer els sindicats per protegir els treballadors migrants que Trump amenaça de deportar?

— Com va passar durant el primer mandat de Trump, molts sindicats han estat preparant materials i formació per donar als seus afiliats sobre què fer si el Servei de Control d'Immigració i Duanes (ICE, en les sigles en anglès) arriba a un lloc de treball, com escoles, hospitals, fàbriques o explotacions agrícoles. A Chicago, el sindicat de professors està començant a educar els docents perquè si l'ICE ve a la seva escola, ja sigui buscant un estudiant o un treballador, sàpiguen com resistir. No és només una qüestió de conèixer els teus drets o trucar a un advocat, sinó d'interposar-te entre la persona que busquen i els agents federals i obligar-los a marxar.