El boom desinflat del teletreball: només un 10% de les vacants donen l'opció de fer-ne

BarcelonaDesprés d'un pic molt sobtat, la corba es desinfla i es normalitza. Aquest és el comportament a Catalunya del teletreball, una modalitat laboral que s'ha consolidat a casa nostra i ara es manté estable després del fort impuls provocat per la pandèmia de la covid-19. Així ho reflecteix el Baròmetre de Competències i Ocupacions presentat aquest dimarts per la UOC i la patronal catalana Pimec, que se centra en aquesta nova manera d'organitzar el treball. L'informe analitza més de dos milions de vacants publicades entre el 2018 i el 2024 i mostra que, tot i que la presencialitat continua sent majoritària, el treball a distància –especialment en el format híbrid– és un element estructural del mercat laboral català. Així i tot, només el 10% de les ofertes filtrades per aquest estudi donen la possibilitat de fer-ne.

Segons les dades recollides per aquesta investigació, el teletreball va passar d'aparèixer en el 0,9% de les vacants de feina el 2019 al 10,2% del 2024, després de tocar màxims del 12,9% el 2022. Encara que aquesta adopció va ser imposada per la situació d'emergència sanitària, els autors reconeixen que el model també ha prosperat gràcies a altres factors com la millora de l'internet d'alta velocitat, la necessitat de més conciliació entre la feina i la vida personal o la demanda de reduir els desplaçaments per evitar les deficiències en el transport públic. Per als treballadors, que les empreses ofereixin aquesta possibilitat és cada cop més important. "La tendència és anar cap al model híbrid", explica Paula Pedro, investigadora de la Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral de la UOC. La combinació entre la presencialitat i el treball a distància està guanyant terreny al format 100% remot, que ja ha caigut lleugerament per sota del 8%. De totes maneres, el teletreball híbrid encara està per darrere i apareix en prop del 4% de les vacants. Cauen, però encara són més –per sobre del 4%–, les empreses que no permeten treballar des de casa.

Una altra de les conclusions del baròmetre és que l'opció de fer teletreball és un privilegi barceloní. De totes les vacants que mencionen aquesta modalitat, un 92,3% es concentren a la demarcació de Barcelona. En aquest territori, un 12,3% de les ofertes permeten fer treball a distància; mentre que a Lleida només l’1,6% ho faciliten; a Girona, l'1,7%; i a Tarragona, el 2,8%. "És un tema de teixit productiu, però també de dificultats de mobilitat. Els dèficits en el transport col·lectiu afavoreixen una major demanda de dies de teletreball", ha argumentat el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, durant la presentació de l'informe.

Perfil de feines TIC

També cal tenir en compte que a Barcelona és on hi ha més oferta de feines del sector TIC, el capdavanter en teletreball amb un 13% de vacants amb aquesta opció. Hi ha perfils, com els desenvolupadors de programari, on aquest percentatge frega el 28%. Els desenvolupadors web i multimèdia també es troben amb un 26,2% d'ofertes que els permeten treballar des de casa; i els enginyers en telecomunicacions, amb un 25,6%. Com ha explicat la directora de la Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral de la UOC, Carme Pagès, les feines que ofereixen teletreball requereixen més competències d'autogestió i menys competències socials i de comunicació. A més, com més nivell d'educació, més possibilitats de fer teletreball. Pel que fa a l'experiència, però, Pagès ha apuntat que hi ha un patró en forma d'u: les empreses prefereixen la modalitat presencial per als empleats més joves perquè es familiaritzin amb la cultura de la companyia, els perfils intermedis gaudeixen més del teletreball, i els séniors tenen més tendència a ser a l'oficina perquè estan més vinculats a rols de supervisió d'equips o a càrrecs de confiança que requereixen presencialitat.

Per a Ginesta, el teletreball "no ha progressat com es pensava", sobretot en comparació amb les dades d'altres països europeus. En l'opinió del secretari general de Pimec, aquest model no és "ni bo ni dolent", però sí que expressa els dèficits que encara té el mercat de treball català. "Ben gestionat, és una eina extraordinària. S'ha de pensar des de la flexibilitat", ha remarcat.