La bretxa comença a ser favorable a les dones (més joves)

BarcelonaL'auge de l'antifeminisme entre els joves no és només una reacció cultural a l'avenç dels drets de les dones. També és el resultat d'una "creixent precarietat econòmica", que ha afectat particularment els homes de classe treballadora sense estudis universitaris. Aquesta és la resposta de l'analista de l'European Policy Centre Javier Carbonell a una pregunta que els politòlegs no han deixat de fer-se sobre la penetració d'aquests discursos d'ultradreta entre les noves generacions. "En les últimes dècades els homes joves han viscut un declivi real en termes d'ingressos, riquesa, nivells d'ocupació, poder adquisitiu, educació universitària i salut mental", explica l'informe De proveïdor a precari: com el declivi econòmic dels homes joves alimenta el rebuig antifeminista, elaborat per aquest laboratori d'idees amb seu a Brussel·les.

Segons dades de l'oficina estadística comunitària Eurostat, el 2023 en alguns països de la Unió Europea les dones més joves ja cobraven més que els homes. Per exemple, a Bèlgica les noies de menys de 25 anys guanyen un 8,3% més que els nois de la seva edat; i les que tenen entre 25 i 34 anys, un 5% més. En el segment més jove aquest efecte també es repeteix a França (7,2%), Grècia (4,4%), Malta (2%) i Finlàndia (0,5%). Només a Malta, la bretxa també és favorable per a les dones de 25 a 34 anys, amb un 4,3%. A Espanya, la diferència que beneficia els homes és pràcticament nul·la entre els més joves, només un 0,4%, però augmenta progressivament amb l’edat i arriba fins al 33,3% a partir dels 65 anys.

"Un cop passada la joventut, les dones ho continuen tenint molt pitjor que els homes a mesura que es fan grans, pel gran impacte que suposa la maternitat", matisa Carbonell, que també és sotsdirector del think tank Future Policy Lab. De fet, si ens fixem en el conjunt de la UE, de mitjana les dones continuen guanyant un 12,7% menys per hora que els homes i l'estudi recorda que encara estan infrarepresentades en els governs i els parlaments dels estats membres. A més, remarca que la càrrega de les tasques domèstiques recau de manera “desproporcionada” en les dones i que el 91% de les mares destinen almenys una hora al dia a les cures en comparació amb el 30% dels pares.

Carbonell recorda que malgrat que les últimes crisis —tant d'ingressos com en l'accés a l'habitatge— han perjudicat tots dos gèneres, hi ha alguns factors que han afectat més directament els homes joves de classe treballadora. Mentre que la taxa d'ocupació entre les dones de menys de 24 anys ha augmentat en les últimes dècades, ha caigut per als nois joves. En diversos països occidentals, apunta el seu estudi, aquest indicador està igualat o és favorable a les dones. En canvi, el percentatge d'homes joves que no treballen ni estudien s'ha incrementat arreu del continent europeu. Al Regne Unit, França, Espanya i el Canadà, els nois joves que estan fora del mercat de treball han superat les noies per primera vegada a la història. Aquest "declivi econòmic" dels homes joves, defensa l'investigador, no l'ha causat la millora de la situació de les dones, sinó "canvis econòmics estructurals" com l'augment de la desigualtat i l'automatització, que han afectat proporcionalment més els homes que ocupen feines manuals.

L'impacte de l'educació

Alhora, Carbonell també incideix en la importància de l'educació, un camp en què les dones han fet més progressos. A la UE el 48,8% de les dones d'entre 25 i 34 anys han completat un grau universitari, mentre que entre els homes és el 37,6%. En països com Noruega elles ja representen el 60% dels estudiants en l'educació superior. Al Regne Unit les dones han passat de suposar el 31% dels graduats universitaris el 1970, al 58% el 2022. "Com que l’educació universitària està vinculada a ingressos més alts, capital cultural i mobilitat social, és probable que aquesta bretxa tingui un impacte en un mercat de treball cada cop més competitiu", remarca l'estudi del European Policy Center.

De totes maneres, Carbonell admet que els homes continuen dominant les professions anomenades STEM —engloben els camps vinculats a la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques—, amb salaris més elevats; mentre que les dones estan sobrerepresentades en les feines HEAL —que inclou la salut, l'educació, les arts i la comunicació—, amb sous més baixos, però amb una demanda a l'alça de cara al futur. A Espanya el 70% dels estudiants de medicina ja són dones.

Però quina relació té aquest context amb l'auge de discursos antifeministes entre els joves? L'analista apunta que aquest "declivi econòmic" ha trastocat la idea de la masculinitat tradicional lligada a ser el "proveïdor" de la llar: "Abans un home amb un sou podia mantenir una família sencera i ara no pot ni llogar una habitació compartida". Això explica per què més homes joves afectats per la precarietat poden sentir-se atrets pel discurs nostàlgic de l’extrema dreta. Les dones, en canvi, quan es comparen amb les seves mares o àvies, poden observar més clarament les millores en àmbits com l’educació i el treball, diu Carbonell. "Culpar el feminisme ofereix un objectiu clar i concret, mentre que les causes reals —els canvis econòmics estructurals— són més complexes i difícils d'afrontar", afegeix l'estudi.

Entre les solucions per revertir aquesta deriva, Carbonell planteja respostes econòmiques com ara la inversió massiva en habitatge assequible, la promoció de la formació professional o la creació d'una "herència universal" per als joves a través dels impostos progressius a les grans fortunes. D'altra banda, remarca la importància de treballar en "masculinitats positives" —per exemple, amb grups en els quals puguin obrir-se i parlar de les seves frustracions— i incentivar els homes a treballar en sectors feminitzats com la salut o l'educació.