Cobrar l'ingrés mínim vital redueix la probabilitat de treballar, segons l'Airef

BarcelonaEl govern espanyol va impulsar l'ingrés mínim vital (IMV) durant el pic de la pandèmia de covid-19 per intentar "erradicar la pobresa i afavorir la participació en el mercat laboral i la inclusió social de les persones en situació de vulnerabilitat". Cinc anys més tard, l'Autoritat Independent de Responsabilitat (Airef) considera que aquesta mesura estrella de l'executiu de Pedro Sánchez no ha complert com a mínim un dels seus propòsits. L'organisme ha detectat que la prestació redueix la probabilitat de treballar en tres punts percentuals (un 12% menys) i disminueix el nombre de dies treballats a 0,6 mensuals (un 11% menys). Són les conclusions principals de l'anàlisi anual d'aquesta ajuda que publica l'Airef i que, per primera vegada, se centra en el seu impacte en l'ocupació.

El diagnòstic és clar: "Aquests efectes es mantenen entre els perceptors de l'IMV després de l'entrada en vigor de l'incentiu al treball del gener del 2023, cosa que evidencia la persistència de l'impacte desincentivador i l'eficàcia reduïda del mecanisme". Concretament, l'Airef avisa que l'impacte és més pronunciat entre els menors de 30 anys, les llars monoparentals i amb imports de la prestació superiors a la mitjana, "arribant a desincentivar la participació laboral en xifres superiors al 20%". De totes maneres, l'organisme que presideix Cristina Herrero també admet que, entre els beneficiaris que mantenen la vinculació laboral, sí que s'aprecia una millora en la qualitat de les feines i incrementa en un 3% la probabilitat de tenir un contracte indefinit.

Davant aquest escenari, l'Airef ha proposat una "reformulació completa" d'aquest incentiu al treball, amb el qual el ministeri de la Seguretat Social que dirigeix Elma Saiz pretenia precisament evitar la participació més baixa al mercat de treball dels beneficiaris. A més, recomana continuar promovent les fórmules per a la concessió automàtica de l'IMV, que l'organisme esmenta des de la seva primera opinió sobre la mesura. També considera que caldria avançar en el disseny de mecanismes perquè el CAPI (el complement d'ajuda per a la infància, amb prestacions de 57,5 euros a 115 al mes per a les famílies amb menors) arribi a totes les llars que el podrien cobrar. El juliol de l'any passat, l'Estat va traspassar la gestió de l'IMV a la Generalitat.

El 60% cobra l'IMV més de tres anys

L'informe de l'Airef estudia el temps que aquestes persones vulnerables cobren l'ajuda i conclou que el 90% hi romanen durant més de dotze mesos, el 75% superen els vint-i-quatre mesos i aproximadament el 60% s'hi mantenen durant més de tres anys. "Aquesta permanència, juntament amb els efectes en l'ocupació identificats, planteja interrogants sobre l'eficàcia dels mecanismes de transició cap a l'ocupació, que actualment inclou la prestació". D'altra banda, alerta que el 55% de les llars que podrien cobrar l'IMV encara no l'han demanat, mentre que aquest percentatge puja al 72% en el cas d'aquelles llars que podrien percebre el CAPI.

Tanmateix, l'Airef constata que hi ha hagut avenços en el desplegament i l'abast d'aquesta prestació, amb un increment del 14% en el nombre de beneficiaris de l'IMV i del 34% en el CAPI. També s'ha reduït en quaranta-cinc dies el temps mitjà de tramitació de l'ajuda. Així i tot, la institució recorda que aquests progressos conviuen amb resultats que evidencien que la mesura "no ha experimentat modificacions estructurals destacables, conservant un disseny que presenta limitacions des dels inicis per assolir els seus objectius". Per això, recomana concretar aquests propòsits a través d'indicadors i nivells "clarament definits" i reforçar les campanyes d'informació i l'acompanyament individualitzat als perceptors.