Pau Marí: "El GOI integrat és un dels sectors més fotuts de Barcelona"
controlador aeri
Pau Marí és controlador aeri i treballa a Gavà, en un dels cinc centres de control que hi ha a Espanya i on es gestionen els avions que passen per tot l’espai de sobirania espanyola.
Digui’m alguna cosa que no conegui.
— GOI integrat.
Efectivament, no ho conec.
— És un dels nostres sectors. Tenim el cel dividit en sectors –Llevant alt, baix i GOI integrat– i cada dia et toca controlar-ne un.
I el GOI integrat què tal?
— Un dels més fotuts de Barcelona, perquè tens tot el que està a l’aire de les Balears –Mallorca i Eivissa– que va cap al nord d’Europa. Són molts avions.
Controlen les carreteres del cel.
— Es pot dir així. Els avions tenen una ruta i els anem desviant quan toca.
Com s’organitza el trànsit?
— L’espai aeri es defineix per volums, i cadascun d’aquests volums té definida una capacitat: un seguit d’avions i moviments cada hora. I cadascun d’aquests volums els controla un controlador.
I és cert que tot es gestiona des d’un ordinador a Brussel·les?
— Sí, perquè totes les companyies envien el seu pla de vol, la seva ruta, i aquest ordinador el que fa és vigilar que no hi hagi sobrecàrregues.
Quan hi ha retards és culpa d’aquest ordinador?
— Sovint sí, perquè detecta que hi ha massa vols, o perquè hi ha previsió de tempestes i se'n deixen passar menys. I a Europa s’ha decidit que els retards és millor assumir-los amb l’avió a terra.
No és com es fa a tot arreu?
— Als Estats Units, per exemple, és diferent. No tenen cap sistema de control d’afluència. Si hi ha saturació en un aeroport has d’anar fent voltes i esperar per poder aterrar. O anar a un aeroport alternatiu.
Quanta estona pot estar fent voltes un avió?
— Normalment carreguen prou combustible per poder estar 20 minuts esperant sobre l'aeroport de destí i per arribar després a l’aeroport alternatiu si no hi poden aterrar.
Sempre imagino un controlador a la torre de control.
— La majoria no som allà, sinó als centres de control. Hi ha tres tipus de controladors.
Què fa cadascun?
— Els de la torre fan tota la sortida. Els d’aproximació agafen el control a mig enlairament o aterratge, i finalment els controladors de ruta s’encarreguen dels que ja estan volant.
Què és el més complicat?
— L’aproximació és un moment en què els avions estan molt junts, molt a prop de terra, i els has d’anar posant en fila. S’ha de ser fi.
I el pitjor que pot passar quan estan volant?
— Un mayday, però és poc habitual. Tenim problemes sobretot amb tempestes, perquè els avions no poden fer la ruta prevista, i és quan comencen a demanar desviaments. I quan ho demanen 15 o 20 avions a la vegada, és una bogeria.
Deu haver-hi moments realment estressants.
— Recordo una tarda a l’aeroport del Prat en què es va donar una situació meteorològica molt estranya, amb uns vents creuats que no permetien que els avions entressin ni sortissin. Es van començar a acumular a l’aire; demanaven aterrar, anar a un altre aeroport, però no hi havia espai enlloc. Va ser la pitjor tarda com a controlador.
Quanta distància hi ha entre avions?
— 300 metres en vertical i 8 quilòmetres en horitzontal. Si hi ha turbulències severes els separes més.
Si penso en controladors, em ve al cap la vaga.
— Van ser anys molt fotuts. Es va obrir una ferida molt important perquè ens van assenyalar com a culpables. Però, per sort, la justícia va absoldre els controladors.
Es va parlar molt del que cobràveu.
— Sí, està tot al BOE.
No recordo quant era... Potser uns 140 mil anuals de mitjana?
— Aproximadament, però cal no oblidar que tenim una responsabilitat molt gran. I ara mateix hi ha llocs en què es cobra molt menys perquè hi han entrat empreses privades.
Torres que controlen empreses privades?
— Sí, són casos que van començar a passar al voltant del 2010, coincidint amb la polèmica sobre la vaga. També es van canviar les condicions per ser controlador.
Canviar com?
— Avui hi ha una fase en què has de pagar la formació, i costa entre 60 i 70 mil euros.
Què és el més important per ser un bon controlador?
— Tenir una bona gestió de l'estrès.