Què hi ha darrere del tancament d'una planta de cartó a Castellbisbal?

BarcelonaAquest dilluns, el comitè d’empresa dels treballadors de RDM a Castellbisbal torna a estar convocat a una reunió que haurien preferit evitar. Serà la segona trobada amb la direcció de la companyia italiana d'embalatges de cartó per tractar l'acomiadament dels 237 treballadors de la planta, afectats per l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que penja sobre els seus caps des del gener. El tancament d'aquesta fàbrica ha topat amb el rebuig frontal dels sindicats, l'ajuntament del municipi i també el de Sant Andreu de la Barca –d'on són una setantena dels empleats–, que recelen de les intencions de la propietat de fer caixa amb els terrenys.

El 2018 el grup Reno di Medici (RDM) va comprar el 100% del fabricant de cartó per a envasos Barcelona Cartonboard per uns 47 milions d'euros al fons Quantum Capital Partners. Abans aquestes mateixes instal·lacions ja havien estat en mans de l'escandinava Stora Enso i de Tampella Española, que hi va iniciar l'activitat als anys seixanta. Fa uns mesos, però, la corporació italiana va comunicar a la plantilla la seva decisió de tancar la planta de Castellbisbal "com a resultat d'unes condicions de mercat cada cop més desafiants". La companyia ho atribuïa "al canvi en els patrons de consum, les pressions inflacionàries a Europa i un entorn geopolític complex agreujat pel conflicte entre Rússia i Ucraïna". En les seves justificacions, RDM també mencionava "una significativa caiguda de la demanda de cartó a Europa entre el 2021 i el 2023", que va provocar estocs i taxes molt baixes d'utilització de la capacitat de les fàbriques.

Al comitè d'empresa, però, no els serveixen aquestes explicacions. "Creiem que hi ha un negoci especulatiu", diu el seu president i representant de CCOO, Pedro Aguilera. El principal element de sospita és que el màxim accionista de RDM és, precisament, el fons Apollo, una firma amb seu a Nova York que gestiona prop de 785.000 milions de dòlars en actius. El sindicalista destaca que els terrenys són molt grans –uns 125.000 metres quadrats– i que la fàbrica compta amb una planta de cogeneració de fins a 46 megawatts, cosa que pot atraure possibles compradors que hi vulguin instal·lar un magatzem logístic o un centre de dades. També hi ha pous d’aigua, molt útils per a aquest últim tipus de negocis. El seu càlcul és que, tirant pel cap baix, es podrien vendre per uns 65 milions d'euros. En un context en què la Unió Europea prepara un setge al plàstic i a partir de l'1 de gener del 2030 prohibirà, per exemple, tots els embalatges de fruites i verdures fresques, els sindicats no comprenen que RDM asseguri que el negoci del cartó va a la baixa.

"En aquesta lluita, des del principi hem tingut la por que es tracti d'un pelotazo de venda de les naus", alerta Rafael de Arriba, responsable territorial de la USOC al Vallès Occidental. Justament, la planta de RDM era veïna al mateix polígon de la impremta Eurohueco, que també va anunciar el tancament de la fàbrica a principis d'any, amb un ERO per a 150 treballadors. Com va avançar El Periódico, en aquell cas dos mesos abans de comunicar aquesta decisió la companyia havia preacordat vendre els terrenys per 10 milions d'euros a la immobiliària Renta Corporación. Sobre aquestes acusacions, RDM contesta que "lamenta la difusió de rumors infundats i la propagació d’informació enganyosa per part de certs agents, que podrien dissuadir possibles compradors de participar en el procés de reindustrialització, perjudicant així les possibles solucions per a les persones afectades".

El rellotge va començar a córrer amb el registre de l'ERO i, per això, ja s'ha activat en paral·lel una taula de reindustrialització per intentar aconseguir un substitut industrial que ocupi el lloc del grup italià. La primera reunió va ser el 8 de maig, i es tornaran a trobar la primera quinzena de juny. "El departament d’Empresa i Treball està treballant, a través de contactes amb empreses i de les oficines d’Acció, per buscar projectes industrials que puguin instal·lar-se en els terrenys de RDM de Castellbisbal", comenten des del departament del conseller Miquel Sàmper, que lidera aquesta iniciativa. Fonts sindicals i municipals indiquen que ja hi ha almenys tres empreses interessades en agafar el relleu a la factoria de cartó, però encara no s'ha concretat cap oferta.

L'impacte ambiental

"Estem preocupats perquè perdre una indústria d'aquestes característiques suposa, en l'àmbit de pressupost, una pèrdua d'ingressos important, que també acaba repercutint en els ciutadans. Com a equip de govern tenim molt clar quin tipus d'indústria volem, que sigui compatible amb els nostres valors de sostenibilitat, mobilitat i qualitat de l'ocupació", diu l'alcaldessa de Castellbisbal, Dolors Conde. Tant per al seu consistori com per al de Sant Andreu de la Barca és prioritari que aquest buit pugui omplir-se amb un nou projecte industrial. "Nosaltres veiem opcions que permetin salvar aquests 237 llocs de treball. Apostem per empreses manufactureres que aportin valor afegit a la cadena de subministrament, amb llocs de treball ben remunerats i amb bones condicions", referma el batlle de Sant Andreu de la Barca, Marc Giribet, que comparteix les sospites sobre la possible operació immobiliària que amaga el tancament de RDM.

A la pèrdua de llocs de treball i de teixit econòmic, els ajuntaments hi sumen una altra derivada de tipus ambiental. Fins ara també feien servir la planta per enviar-hi els residus de cartó que generaven els seus municipis. "Catalunya perd sobirania en aquesta qüestió. Hi ha una altra planta al Prat de Llobregat, però si ha de gestionar tot el que es feia a Castellbisbal, col·lapsarà", apunta Giribet. Conde confirma que l'any passat RDM ja els va començar a dir que portessin el cartó a una altra destinació i ara hauran de buscar solucions alternatives amb el menor impacte ambiental possible. "Catalunya és puntera en el que fabricava RDM i hem de fer un esforç com a país per no perdre allò en què som referents", conclou.