La IA desmantella els càrrecs intermedis, que són els més perjudicats des de la crisi

BarcelonaUn creixement excepcional dels salaris dels treballadors rasos durant l'any passat, especialment els que treballen en petites empreses, ha provocat que aquest col·lectiu hagi guanyat poder adquisitiu respecte al 2007: si bé la inflació acumulada dels últims 19 anys és del 43,5%, el salari dels treballadors rasos ha augmentat un 45,89%, fins als 28.577 euros.

Així ho constata la darrera edició de l'estudi Evolució salarial 2007-2025, presentat aquest dimecres en una roda de premsa per l'escola de negocis Eada i la consultora de recursos humans ICSA i basat en una enquesta a 80.000 treballadors. La nota negativa se l'emporten els treballadors que ocupen càrrecs intermedis, que són els que presenten una pèrdua acumulada més elevada del poder adquisitiu, els seus salaris, situats de mitjana en els 42.822 euros el 2025, han crescut un 23,04% des del 2007, molt per sota de la inflació acumulada del 43,5% en el mateix període.

Precisament, aquest "desmantellament", segons ha explicat el president executiu de ICSA Grupo, Ernesto Poveda, s'explica en gran part per la incorporació de la intel·ligència artificial (IA), que estaria provocant un "aplanament organitzatiu", eliminant els llocs de supervisió o control de qualitat, deixant espai només per a les altres dues categories: directius i treballadors.

El repte de la IA

"Ho veiem en moltes feines, com a professor, en la investigació t'ajuda a escriure articles, ho veiem també en la banca i en les feines administratives i de gestió. La IA ha tingut un gran rol, o és el nostre major aliat o un competidor", ha explicat el professor d'estratègia d'Eada, Anton-Giulio Manganelli.

Pel que fa als directius, que cobren de mitjana 90.226 euros, l'increment acumulat és del 31,35%. Històricament, aquest segment sempre ha registrat majors increments, però el 2025 es va produir un canvi perquè, segons l'estudi, els models retributius estan basats en increments lineals i han afavorit els treballadors rasos, ja que càrrecs intermedis i directius estan més indexats als resultats de les companyies.

Manganelli també ha destacat que els augments de salaris de les diferents categories, en comparació amb l'evolució del PIB durant els últims 19 anys, també mostra que no ha augmentat en la mateixa mesura que el PIB per càpita. "Això vol dir que es crea riquesa, però l'equilibri de la riquesa creada no s'està repartint de forma equitativa", ha dit. També ha destacat com a factors preocupants el nivell d'absentisme de l'economia espanyola, situat en un milió d'aturats diaris, cosa que representa "un cost inassumible" per a qualsevol organització.

Repunt en petites empreses

Una de les dades més destacables de l'estudi, segons els seus responsables, és l'increment del 8,72% del salari dels treballadors rasos de les pimes. Ho han atribuït al fet que la petita empresa necessita augmentar sous per donar resposta a la "permanent adquisició" de treballadors per part de les mitjanes i grans empreses i també a les pujades del salari mínim interprofessional (SMI), els convenis parcialment indexats a l'IPC i una tecnificació més gran de llocs operatius.

L'augment dels salaris de treballadors rasos a mitjanes i grans empreses ha estat del 3,1% i el 4,2%, molt per sobre de qualsevol altra categoria –treballador ras, intermedi o directiu– en qualsevol dels tres tipus d'empreses.

Formació i nous models de compensació

Per donar resposta als reptes actuals del mercat laboral, com l'aplicació de la IA, l'estudi conclou que cal apostar per la formació continuada, especialment en càrrecs intermedis, i també redissenyar els models de compensació total vinculant-los a la productivitat. "És necessari avançar cap a esquemes de compensació més flexibles i sostenibles, alineats amb l'aportació real de cada lloc", diu l'estudi. Una altra proposta és potenciar la compensació no econòmica com a avantatge no competitiu, a través del teletreball, la flexibilitat horària, la conciliació o la formació contínua.