Milers de persones urgeixen a reduir la jornada pel Primer de Maig

BarcelonaTreballar menys i cobrar més per viure millor. És el clam que ha unit aquest dimecres milers de persones a Barcelona per celebrar el Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors. Encara que, poca estona abans d'arrencar la protesta, els voltants de la plaça Urquinaona semblaven més buits que en altres anys, els sindicats majoritaris CCOO i UGT han acabat la jornada felicitant-se per la cita de reivindicació laboral més nombrosa des de la pandèmia: més de 10.000 manifestants segons els organitzadors i uns 5.000 en el càlcul de la Guàrdia Urbana.

El temps guanyat a les hores de feina ha estat l'eix vertebrador d'una manifestació on una de les assistents duia una pancarta demanant la reducció de la jornada "per poder cuidar els meus pares", amb un parèntesi en lletra més petita però igual d'important: "Sense pèrdua de salari". Més estones d'oci per escollir a què destinar-les, sigui a descansar, descobrir noves aficions o estimar més. Aquest darrer missatge l'han pres al peu de la lletra –buscant la provocació– un grup de militants de Joves Ecosocialistes que repartien condons amb el lema "treballar menys, follar més". L'embolcall de paper lila reclamava "més temps lliure per poder gaudir" i una setmana laboral de 32 hores.

El Juan Ramón, empleat públic i alliberat sindical de la UGT, baixa la Via Laietana esperançat per aquest horitzó en què el treball ocupi quatre dies en lloc de cinc. "El tema de baixar la jornada laboral ja és damunt la taula i cal reivindicar que això generarà més ocupació, sobretot entre la gent jove", insisteix. El Joan, de 26 anys, és un d'aquests treballadors acabats d'incorporar al mercat de treball que –105 anys més tard de la victòria per les vuit hores amb la vaga de la Canadenca– vol tornar a encetar aquest meló. "Hem de caminar cap a una reducció constant de la jornada laboral i no quedar-nos en les 37,5 hores [el compromís acordat pel govern PSOE-Sumar]. És una qüestió de llibertat per poder dedicar el teu temps a allò que vulguis".

Aquest Primer de Maig s'ha tornat a viure, com l'any passat, en plena campanya electoral, a menys de dues setmanes de les catalanes i amb un altre ull posat en les europees. Això s'ha fet evident en les nombroses aparicions de polítics de primera línia de partits com el PSC, Esquerra Republicana o els comuns. També s'hi ha deixat veure el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha saludat el seu contrincant a les urnes, Salvador Illa. Però l'aparició que més ha sobtat –menys habitual en una jornada capitalitzada per les formacions d'esquerra i centreesquerra– ha estat la d'alguns membres de les llistes de Junts. La número sis per Barcelona, Ennatu Domingo, ha assegurat que l'escenari actual d'atur juvenil només es pot afrontar amb un "bon govern" i el "lideratge fort" que ofereix Carles Puigdemont.

Les obres de la Via Laietana han escurçat el recorregut tradicional de la manifestació, que ha acabat davant la seu de Foment del Treball, que ahir van ocupar durant una estona militants de la CGT. Els parlaments finals dels dirigents a Catalunya de CCOO i la UGT, Javier Pacheco i Camil Ros, han ressonat a la façana de la patronal catalana, com la botzina que reivindicava un minut de silenci pels 120 treballadors morts en accidents laborals el 2023 al Principat. Els líders sindicals també han dedicat unes paraules –i part de la seva indumentària; Pacheco amb una samarreta, i Ros amb un mocador– al genocidi del poble palestí i la lluita contra el feixisme.

Pacheco ha demanat "omplir les urnes de vots d'esquerres" en les pròximes cites electorals i ha tret pit de l'increment de l'afiliació sindical en l'últim any: "No estem aquí per ser, estem aquí per fer. Som més i fem les coses millor". Alhora, Ros ha exigit fer un front comú contra l'extrema dreta, "sigui espanyola o catalana", i ha recordat que el final del camí en la reducció de la jornada laboral és la setmana de 4 dies: "Us diran que és impossible. Doncs no. També ens ho deien quan demanàvem 1.000 euros de salari mínim i aleshores era de 600".

Manifestacions arreu del país

Les manifestacions pel Primer de Maig organitzades per CCOO i la UGT han seguit també a Girona, Tarragona, Tortosa, Igualada i Terrassa. La CGT ha convocat una protesta amb el lema Contra la precarietat i la pobresa, anarcosindicalisme!, als Jardinets de Gràcia que ha acabat amb parlaments a la plaça Joanic. Al seu torn, la Intersindical ha fet una crida a concentrar-se a la cruïlla entre el passeig Sant Joan i l'avinguda Diagonal, i ha acabat la jornada amb un acte al parc de l'estació del Nord. A més, els sindicats minoritaris han organitzat una altra manifestació conjunta a la tarda a l'estació de Renfe de Fabra i Puig amb el crit 1 de maig anticapitalista, internacionalista i de resistència!

La mobilització també ha congregat 100.000 persones a Madrid, segons la delegació del govern espanyol, i 120.000 d'acord amb els sindicats per reivindicar la reducció de la jornada laboral i la plena ocupació. Una marxa multitudinària en la qual també han aparegut les tres vicepresidentes de l'executiu i fins a sis ministres.