Laboral

Sindicats i patronals critiquen que un terç de les polítiques d'ocupació a Catalunya s'executen tard

El CTESC alerta de les partides de despesa pendents de gastar en l'àmbit laboral

2 min
Una oficina del SOC a Barcelona

BarcelonaA les portes de les eleccions generals, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) fa balanç d'alguns dels reptes encara pendents per millorar les condicions de vida dels catalans. L'òrgan consultiu i d'assessorament de la Generalitat ha presentat aquest dimecres la seva memòria anual del 2022, en la qual destaca, entre més anomalies, el baix grau d'execució de determinats fons i partides pressupostàries.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Concretament, l'informe del CTESC mostra preocupació per la despesa pendent d'executar en àmbits clau com el de les polítiques actives d'ocupació. En aquesta partida, el 2022 es va executar el 69,5% del pressupost definitiu de la Generalitat, que era de 1.581,8 milions d'euros. I tan sols es va gastar el 56,2% de la partida destinada al Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), que era de 1.079,5 milions.

Des del Departament d’Empresa del Govern, però, matisen que aquesta baixa execució es deu al fet que una part dels programes són plurianuals o al fet que les conferències sectorials, on es traspassen els diners a les administracions autonòmiques, se celebren més tard, cosa que allarga els períodes de convocatòries.

Arran d'aquest nivell d'execució baix, el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, també present a l'acte, ha recordat el pla de xoc impulsat pel Govern l'any passat per reforçar el foment de l'ocupació a Catalunya. Aquesta reforma del SOC pretén descentralitzar bona part de les mesures ocupacionals, però amb un horitzó temporal que abasta diferents exercicis. En aquest sentit, Torrent ha insistit que algunes de les actuacions tenen un recorregut més ampli i que per això el nivell d'execució del 2022 continua a la baixa. "La valoració més exhaustiva [d'aquestes polítiques] serà a la memòria del 2023 o del 2024", ha destacat.

Com en l'àmbit del treball, el CTESC també ha remarcat que "veu amb preocupació el baix percentatge d’execució" dels fons React-EU destinats a les polítiques de salut i de societat de la informació i coneixement. Per això, insta el Govern a reforçar la despesa en aquests àmbits d'actuació de cara al 2023. D'altra banda, el seu president, Toni Mora, ha demanat una millora dels instruments de transparència per fer el seguiment de l'execució dels fons antipandèmia, sobretot els que es transfereixen a entitats públiques.

Preocupació per la inflació i l'habitatge

Durant la presentació de la memòria, el CTESC ha expressat temors pel context macroeconòmic i els efectes encara evidents de la inflació, sobretot en el preu dels aliments, així com les conseqüències de la pujada dels tipus d'interès en aquells que han contractat préstecs hipotecaris. Mora ha admès que tot i la moderació de l'IPC cap a finals d'any, el 2022 va ser una "muntanya russa" amb impactes visibles en la demanda interna i l'evolució del PIB.

L'altre problema que ha assenyalat directament el president del CTESC és l'accés a l'habitatge. Mora ha lamentat les xifres sobre el temps necessari fins que un treballador pot aconseguir els ingressos suficients per comprar un habitatge a Catalunya. L'òrgan exigeix capgirar la situació i esmenta especialment les dificultats que tenen els joves. "No hi ha possibilitat d'emancipació personal o de generar projectes personals i col·lectius", ha afegit.

stats