El Suprem consolida el dret a 10 setmanes extres de permís a les famílies monoparentals

BarcelonaEl Tribunal Suprem ha fet un pas definitiu en la protecció dels menors nascuts en famílies monoparentals. A través de la sentència STS 234/2026, de 23 de gener, la sala social de l'alt tribunal recorre a la doctrina del Tribunal Constitucional i afirma que "l'únic progenitor de la família monoparental té dret a l'addició de 10 setmanes del permís que correspondrien a un altre progenitor. D'aquesta manera s'evita que aquests nens i nenes rebin un temps de cura inferior al d'aquells que neixen en famílies biparentals i disposin, doncs, de 16 setmanes més unes altres 10.

El dictamen prové del recurs de cassació presentat davant d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que va avalar una resolució del jutjat social número 5 de Castelló de la Plana. Aquest tribunal havia rebutjat la petició d'una treballadora que era mare soltera i que reclamava afegir 16 setmanes de permís més com si hi hagués un segon progenitor. L'alt tribunal, encara que no reconeix les 16 setmanes addicionals, n'admet 10, ja que les sis primeres són obligatòries i intransferibles després del part.

La resolució "suposa la consolidació d'un canvi doctrinal de gran abast, alineat amb la jurisprudència recent del Tribunal Constitucional, destaca Unive Advocats. En particular, el Suprem aplica la doctrina fixada a la sentència del Constitucional 140/2024, que va declarar inconstitucional l'omissió legal que impedia estendre aquest permís en els supòsits de família monoparental. El dictamen establia que mantenir aquesta diferenciació generava una discriminació per raó de naixement contrària a l'article 14 de la Constitució.

L'organització d'advocats, que té molta experiència en litigis amb la Seguretat social i prestacions, destaca que des d'una perspectiva jurídica, aquesta sentència resol un conflicte prestacional: "Introdueix una interpretació obligada del sistema de Seguretat Social d'acord amb el principi d'igualtat i l'interès superior del menor". El Constitucional determina que no es pot mantenir una diferència estructural de protecció entre menors segons el model familiar en què hagin nascut.

Segons Unive Advocats aquesta sentència obre "una via clara i jurídicament sòlida per reclamar en aquells casos en què únicament s'hagin reconegut les 16 setmanes ordinàries", quan es tracta de famílies monoparentals. A la pràctica, podran beneficiar-se mares solteres i famílies monoparentals a les quals se'ls ha denegat sistemàticament aquesta ampliació, malgrat el mandat constitucional de garantir una protecció equivalent del menor amb independència del model familiar. "Estem davant d'una resolució d'enorme impacte social, que corregeix una clara desigualtat i situa l'interès superior del menor al centre del sistema", assenyalen des de l'equip jurídic del despatx.

Aquesta reivindicació ha estat durant anys una de les principals demandes del col·lectiu representant de famílies monoparentals. Precisament per aquest contacte directe amb les famílies afectades, el despatx insisteix en la importància que els que es trobin en aquesta situació puguin informar-se i reclamar com més aviat millor per fer efectiu el dret reconegut pel Tribunal Suprem.

Altres sentències prèvies apuntaven també en aquesta direcció. Una professora de Valladolid va fer arribar la controvèrsia sobre el permís addicional a famílies monoparentals fins al Tribunal Suprem, l'únic que pot establir jurisprudència i unificar el criteri. A partir del recurs, que en aquest cas era d'una funcionària, el Suprem va reconèixer per primera vegada el dret de les famílies monoparentals a fer arribar fins a les 26 setmanes el permís de maternitat. L'alt tribunal va destacar que l'infant nascut en una família monoparental havia de poder estar acompanyat i cuidat durant el mateix temps que si hagués nascut en una família biparental. Considerava que cal evitar "qualsevol forma de discriminació per raó de naixement, i per qualsevol altra condició o circumstància personal o social, segons hagi nascut en un tipus de família o un altre", és a dir, per exemple, sigui empleada pública o privada.