Cercs (Berguedà)De camí cap a Cercs, un va deixant enrere Terrassa, Manresa, Berga... i va pensant com pot ser una empresa cooperativa de treball en un sector, com a mínim, poc comú en les nostres circumstàncies, i en una ciutat i comarca, per dir-ho d'alguna manera, fora del mercat i dels circuits de la indústria. El Berguedà, però, ha estat una comarca important per a l'economia del país. Les mines de carbó i la producció tèxtil han deixat una marca molt important en aquestes contrades. Fins fa molt poc, en aquesta comarca funcionava una central tèrmica que proveïa d'energia elèctrica bona part del país. Ara, tancada aquesta termoelèctrica, s'espera que les instal·lacions puguin esdevenir la infraestructura bàsica d'una central d'energies alternatives.
Al peu mateix de la gegantina torre de refrigeració de la central tèrmica de Cercs, que, des de la seva posada en funcionament l'any 1971, va distribuir durant quaranta anys electricitat a tot Catalunya, hi ha un polígon industrial gestionat per l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, el CFI Cercs, on es troben el taller i l'oficina de la joveníssima cooperativa de treball Metall Tecnològic. Aquesta, de fet, seria una empresa recuperada, de l'estil de les que a l'Argentina, per exemple, han esdevingut exemples d'empresariat alternatiu, com de forma similar hauria succeït a Catalunya i l'Estat espanyol a finals dels anys setanta i primers vuitanta del segle passat si no fos pel fet que els propietaris van aconseguir fugir amb tota la maquinària.
En aquest context, lluny de ser un cas marginal, l'experiència d'aquests quatre treballadors esdevé en certa manera cas i exemple dels temps que vivim i de les possibilitats i potencialitats que té l'economia social i solidària. Ningú no sabia de cooperativisme fins que l'empresa va tancar portes. "Dels nou treballadors que hi havien", explica la Susana, administrativa i responsable actual de la cooperativa, "només quatre vam decidir continuar amb el negoci; tampoc no ens quedava més alternativa". Les dues úniques opcions eren aquestes, aclareix la Susana: "o intentar continuar treballant amb l'experiència i els clients que teníem, o anar a l'atur sense més".
Els capitalistes abandonen
Al seu moment, els empresaris capitalistes anaven dient que hi havia una davallada de les vendes per justificar el tancament. Era evident que el món és més gran que tot això, i els treballadors de l'empresa sabien que de clients n'hi havien, i també que durant anys no s'havia invertit res. El tancament, de totes maneres, va arribar sense que els treballadors s'ho acabessin de creure i "de la pitjor manera", com diu la Susana, és a dir, sense cap indemnització, només la liquidació corresponent. I les nòmines... encara ara esperen de Fogasa, que "en pagarà una part, però pas no tot: segur", es lamenta la Susana.
"Sabem que, si no hi han beneficis, la cosa no pot funcionar", diu l'actual president de la cooperativa (tot i que cal dir que les responsabilitats són col·legiades i compartides). "Però s'ha de saber administrar: no pots només voler fer-te milionari." La veritat és que l'empresa funcionava, "¡ moltíssim, que funcionava!", recorda la Susana, tant com que van marxar d'aquí per instal·lar-se en un altre lloc. I es van emportar les màquines, totes, a un altre local. "Sabem que estan treballant i que han canviat de nom per no haver de pagar deutes." La Susana prefereix, però, no dir ara el nom i local de l'empresa nova dels seus antics capitalistes: ara tampoc no en poden treure res.
"La llei és fatal", assegura. "Els nostres empresaris d'abans han pogut escapar amb les trampes, i qui acaba perdent és el treballador." Els advocats, abans de l'acomiadament, volien impedir la sortida de la maquinària, però no van actuar amb força i temps i no ho van poder impedir. "Si n'haguéssim sigut mil, com la gent de Panrico o Coca-Cola, seria tota una altra cosa", afirma. "El que sabem és que l'empresari pot fer-ho tot", i es queixa que el sindicalisme a la comarca és molt feble: ni sindicats ni partits que defensin els treballadors.
Per sort, una gran part dels clients d'abans continuen treballant amb la nova cooperativa, ja que hi veuen les mateixes persones amb qui treballaven abans, "perquè reconeixen qui era qui feia les coses i volen mantenir relació amb la gent amb la qual tenien confiança", subratlla la Susana. "La gent abans ja parlava amb nosaltres; la Direcció era lluny; els clients ens coneixen a nosaltres, i som els mateixos." S'ha fet tota una gestió comercial per explicar als clients què ha passat i es troben que la gent respon. "No estem descontents", assegura. "El problema és que tenim prou encàrrecs, però la maquinària que necessitem per a fer-los és molt cara i actualment ens costa competir amb les ofertes que hi han al mercat, tot i haver fet un gran esforç i inversió."
El cooperativisme, l'única solució
La idea de fer una cooperativa va ser quasi per la força de les circumstàncies. Ningú no tenia experiència prèvia ni sabia res del món cooperatiu. Però es van trobar sense "quefes" i amb un capital que era de tots (aportat en quantitats semblants) i suficient perquè el negoci pogués funcionar; i això, en un país on s'han destruït més de tres milions de llocs de treball en poc més de cinc anys. O sigui, que s'han vist "obligats a confiar en els altres companys i pensar les coses com a grup". La cooperativa començà a funcionar l'1 de juliol del 2013, al bell mig de la crisi. "No podia ser un escenari pitjor", afirma la Susana, "però no teníem elecció."
Tot i no tenir cap relació amb el món cooperatiu, via Consell Comarcal i el Departament de Suport a les Empreses, com ara aquest que gestiona el polígon on Metall Tecnològic té el taller i les oficines, van aconseguir orientació i suport. I, a través d'en Jordi Escudero, que treballava al Berguedà per la causa cooperativa, van entrar en contacte amb Coop57. Mentre esperen poder rebre al menys una part de la indemnització pel tancament de l'empresa, han capitalitzat l'atur, i amb això han anat comprant la maquinària, la punxadora i d'altres. "Encara que ara les màquines de segona mà, tot i ser molt bones, són més barates, perquè n'hi han de noves que són molt millors", aclareix.
El cas és que hi ha una franja de mercat que fa possible que un petit grup de professionals amb ganes de treballar i amb una clientela ja feta, pugui tenir feina per a anar fent. Encara que, com es queixa Susana, amb això no n'hi ha prou. Fan transformació de xapa metàl·lica i ferro, quasi sempre feines subcontractades, poc producte final, treballen articles en xapa per l'hostaleria, principalment, i també alimentació, automoció, construcció, campanes de cuina, prestatgeries i d'altres. Xapa fins a 8 mil·límetres, d'alumini, coure, acer inoxidable.
¿I ara seran els responsables de tot? "La veritat", comenta tranquil·lament la Susana, "jo ja tenia molta responsabilitat abans: de fet ho fèiem tot." I afegeix: "Ara, com a feina és molt similar; la diferència és que sentim més el risc personal, però estem engegant i tirant endavant bé". És clar que aquest començament en aquestes circumstàncies és molt dur: "Estem treballant, però necessitem més feina." I aquí és on troben algunes de les dificultats més importants: haurien d'oferir més productes, però per a això també necessitarien més inversió, i és aquell tran-tran... Ara van fent molts processos manuals i amb la poca maquinària que han pogut comprar, prou per a estar endeutats fins a l'últim bis. En fi, "és l'única manera de poder resistir i avançar".
Aquest país està mal distribuït
Hi han altres problemes, com comenta la Susana, però aquests ja són d'una volada que s'escapa a les seves possibilitats. Per dir-ho d'alguna manera, "tot és a Barcelona; la perifèria queda fora del mapa". La Susana sap molt bé que les famílies d'aquesta comarca fan tot el que poden per enviar els fills fora, a estudiar i a treballar. "¿I aquí què queda?", es pregunta preocupada. "Una comarca d'avis, amb uns quants serveis sense gaire futur, com ara l'esquí als Rasos de Peguera, que està tancant. I d'indústria, res" des que van anar tancant les empreses de tèxtil, i la mineria del carbó també. "Ha anat tancant tot, la mineria, el tèxtil també; la població envelleix, els joves marxen... No queda res; és nefast", es queixa. "L'empresa més gran del Berguedà és l'Ajuntament de Berga. I després, queden poques empreses, entres les quals, compartint l'espai amb Metall Tecnològic, la Soldeder o Delícies del Berguedà (que fa iogurt; és d'inserció social)."
En aquesta situació, fins i tot les coses més bàsiques costen molt i més car relativament que en altres indrets. El transport de la producció, per exemple, el paguen molt més car que cap altra empresa a Barcelona, perquè han de pujar o baixar per a ben poc producte, i això que fa que es dispari aquesta partida. Si els hi han de portar material o si ells n'han d'enviar, llavors han de contractar un transport només per a això. La Susana creu que caldria que hi hagués una política d'integració territorial més ben orientada, i no aquestes aventures d'Eurovegues, Barcelones World i d'altres. "No em sembla ni bé ni malament que facin inversions d'aquesta mena", aclareix. "El que sí que em sembla malament és que de la mateixa forma que les nostres administracions recullen impostos a cada un dels habitants de Catalunya, no es destini en igual manera les inversions a cada una de les comarques. Vull dir: ¿el percentatge que paguem amb impostos el recuperem en el mateix nivell en inversió? ¡O bé el centralitzem tot! Perdona: centralitzar en el millor dels casos fóra invertir al bell mig de Catalunya, i no pas a Barcelona."
Si més no, més concret i possible, la gerent de Metall Tecnològic recorda que per a poder començar a treballar, els quatre socis creadors de la cooperativa de treball van capitalitzar l'atur, o sigui, per dir-ho molt clar i molt senzill, quasi tot el que tenien. I no va ser suficient. En un segon pas, el del contacte amb Coop57, van aconseguir un crèdit a cinc anys per a comprar maquinària, amb l'aval d'OINARRI. I així, fins avui.
La Susana explica que, tot plegat, ara estan començant a viure això de ser cooperatius. Com hem dit, una experiència totalment nova, tot i que es mouen coses a la comarca. Per exemple, l'any passat es va fer una fira d'empreses cooperatives amb una jornada sobre "Oportunitats econòmiques per a l'economia social i per a l'emprenedoria", amb tota una sèrie de tallers en favor d'aquest model.
Amb la Federació de Cooperatives de Treball hi ha poca relació. "És que encara no acabem de respirar." Al Berguedà, explica, el cooperativisme té encara poca implantació, tot i que algunes iniciatives comencen a prendre forma, com ara les jornades de Coopera Berguedà que es van fer l'any passat arreplegant diverses experiències i propostes.
Realment, com comenta la Susana com si res, la situació que es presenta és molt difícil. ¿Què pot significar tot això de la "globalització"? ¿Fins on arribarà la crisi? Això, només per a començar. Ara, "cal anar endavant i resoldre el dia a dia: en això no tenim dubtes". Enmig d'això, el cooperativisme es presenta com una proposta justa, necessària. Per a la gent, és clar... D'altres tenen altres interessos.
