Els 1.300 milions que han provocat la intervenció

MadridEls arguments que va exposar divendres el govern espanyol per intervenir les finances de la Generalitat van ser variats. La majoria tenien a veure directament o indirectament amb el procés sobiranista: les declaracions dels governants catalans sobre l’impagament del deute o la rebaixa de la nota creditícia de les agències de ràting com a conseqüència de la situació política. Però el fet que ha permès engegar la maquinària, l’origen real del rescat, han sigut els 1.300 milions de dèficit anterior al 2013 que, segons el departament d’Hisenda, Catalunya va amagar fins a aquest any.

La polèmica va esclatar fa unes setmanes, quan el ministeri va dir que el dèficit del 2015 de Catalunya creixeria en set dècimes perquè la Generalitat havia amagat unes factures, que ara s’havien de comptabilitzar. Amb aquella excusa, l’executiu central va engegar una “investigació” sobre els procediments de rendició de comptes de l’executiu autonòmic -que continua-. I allò també va permetre que Antonio Beteta, secretari d’estat d’Administracions Públiques, enviés una carta al conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, exigint-li mesures correctores per aquest dèficit imprevist.

Primer pas

Aquella carta, inhabitual i inesperada, era un primer pas necessari per activar mesures més contundents contra l’autonomia financera com les que va aprovar divendres la comissió delegada d’assumptes econòmics del govern espanyol, i que ahir es van publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). La Generalitat, però, defensa que l’executiu central coneixia l’existència d’aquests 1.300 milions, perquè des de Catalunya no tenen “ni la voluntat ni la capacitat per amagar aquests tipus d’operacions”. Fonts pròximes al ministeri d’Hisenda, però, afirmen que aquells diners sí que es van amagar i que es va fer per la negativa de la interventora general dels comptes a firmar-los.

Es dóna el cas que la interventora és ara, després de les mesures aprovades per Montoro, l’encarregada d’informar a Hisenda mensualment si hi ha cap irregularitat en el pressupost, o si es dediquen diners a partides no admeses (que són bàsicament la sanitat, l’educació, la seguretat i el pagament del deute, segons el BOE d’ahir). A més, si incompleix les seves obligacions, després de la reforma de la llei aprovada per l’actual executiu, la interventora és responsable penalment de les seves accions. És a dir, que el govern espanyol s’ha preparat per plantar batalla judicial, també en les finances.