Economia 22/01/2015

L'últim trimestre aigualeix la millora al mercat de treball català el 2014

Les 5 claus per entendre què ha passat al mercat de treball el darrer any, amb més ocupació, menys atur però més èxode de treballadors

Elena Freixa
3 min
MENYS TOTTERRENYS  Nissan fabricarà 7.000 unitats menys de totterrenys i reubicarà empleats.

BarcelonaCatalunya tanca el 2014 amb un balanç anual positiu (menys aturats, més persones treballant, com ja va passar el 2013), enterbolit, però, per un quart trimestre que ha estat dolent, sobretot si es compara amb el que ha passat al conjunt d'Espanya. Aquí hi ha les claus, les llums i les ombres, encara nombroses, que sobrevolen el mercat laboral:

- Catalunya recupera els 3 milions d'ocupats i Espanya crea ocupació per primer cop en set anys

Per segon any consecutiu, Catalunya millora el nombre de persones que treballen i el 2014 recupera el llindar dels tres milions d'ocupats que havia perdut durant la crisi. Al llarg de l'any es van crear més de 49.000 nous llocs de feina, lleugerament per sota que el 2013 (+53.700). Espanya va aconseguir trencar la tendència de set anys destruint llocs de treball i va tancar el 2014 amb més de 433.000 ocupats més i un total de 17,5 milions. Aquí, el canvi és notori, ja que l'Estat venia de destruir quasi 200.000 llocs de treball encara el 2013, segons l'INE.

- L'atur baixa, però la pèrdua de població activa s'accelera

El nombre d'aturats tanca l'any amb un descens de 83.000 persones, fins a un total de 756.500, que deixa la taxa per sota del 20% (19,9%), enfront de l'espanyola, que se situa en el 23,70% i més 5,4 milions d'aturats. El descens a tot l'Estat és de prop de 478.000 aturats en un any. L'important descens d'aturats, però, s'ha d'emmarcar en un context de pèrdua accelerada de població activa, especialment a Catalunya, on en un any hi ha 33.700 actius menys (la xifra triplica la pèrdua registrada el 2013). De fet, a tot l'Estat, incloent-hi les dades de Catalunya, el retrocés de població activa ha estat de 44.000 persones, una dada que en part mostra com el mercat laboral encara expulsa treballadors.

- Un quart trimestre dolent a Catalunya i positiu a Espanya

El tram final del 2014 va aigualir la millora anual, que hauria estat més lluïda si no fos perquè entre l'octubre i el desembre Catalunya va patir més que no pas la mitjana de comunitats autònomes i va obtenir uns registres força més negatius. D'una banda, l'atur va créixer en 30.500 persones, un 4,2% respecte al trimestre precedent. L'empitjorament va ser quatre vegades més fort en termes relatius que al conjunt d'Espanya, que globalment va veure créixer l'atur també en 30.000 persones entre l'octubre i el desembre, ja que comunitats com el País Valencià o Andalusia van reduir aturats i van compensar-ho. A més, Catalunya també va punxar en ocupació, ja que va destruir en els últims tres mesos de l'any 26.700 llocs de treball, mentre que el conjunt d'Espanya (de nou gràcies a Madrid, València i Andalusia) en va crear 65.000. A Catalunya, la pèrdua de llocs de feina en el tram final de l'any va afectar molt més els homes de sectors com els serveis i la indústria, mentre que la construcció va repuntar en ocupats (+13.000).

- Els joves s'enduen el pitjor càstig del 2014: segueix l'èxode i no troben feina

Les xifres del 2014 constaten que les oportunitats de feina que va continuar oferint el 2014 (amb un increment d'assalariats i de contractes indefinits) no va arribar als estrats de treballadors més joves. Mentre els ocupats creixien globalment en 49.000 persones a Catalunya, el col·lectiu d'entre 16 i 29 anys destruïa 3.600 llocs de treball. L'explicació de com és possible que els joves perdin 44.000 aturats en un any i no creïn cap lloc de treball es troba en la pèrdua molt important d'actius: més de 47.000. L'èxode a l'exterior a la recerca d'oportunitats o la continuació dels estudis, així com l'abandó del mercat laboral per desànim, expliquen part d'aquesta situació.

- La indústria, la principal font de nova feina

Sis de cada deu nous llocs de treball que es van crear durant l'any passat els va brindar la indústria. A Catalunya aquest va ser el principal motor d'un mercat de treball en què els serveis van crear quasi 15.000 llocs de treball i la construcció 5.200. Els assalariats, globalment, van augmentar en 44.400 persones i els contractes indefinits van créixer en 603.300, en part perquè empleats temporals van passar a la condició de fixos, uns 18.800 segons l'estadística. El sector públic, però, va continuar perdent ocupats durant el 2014 a Catalunya (-23.300), mentre que a tot l'Estat l'ocupació pública va créixer en més de 18.000 llocs de treball.

stats