Els milmilionaris baten rècords en un món que redueix la pobresa però amb més desigualtat

Dossier Menys pobresa, però més desigualtat 2 articles

• Tres de cada quatre milionaris ho són per herència a Espanya
• Els milmilionaris baten rècords en un món que redueix la pobresa però amb més desigualtat

BarcelonaLes coses van bé per als més rics. Molt més que per a la resta, encara que la pobresa global es redueix a escala mundial pel creixement econòmic, tot i que la crisi de la covid va frenar aquesta tendència. I, al mateix temps, creix la desigualtat, no tant entre països sinó dintre d'aquests mateixos, amb una franja a les societats que cada cop s'eixampla més entre els que tenen més i els que tenen menys. L'1% més ric ha estabilitzat la seva proporció de la riquesa global entorn del 40%, per sota dels nivells de l'etapa de polítiques neoliberals inaugurades per Ronald Reagan als EUA i Margaret Thatcher al Regne Unit durant el període del 1980 fins a mitjans dels 2000, període en què van arribar a ser els propietaris de més de la meitat de la riquesa global.

Però a partir de finals de la segona dècada dels 2000, després de la crisi financera del 2008, es va estendre una corrent que va desembocar en un acord global de la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) –una organització de països més industrialitzats– i en el G-20 (més de 150 països) per fixar un impost mínim del 15% a les multinacionals. La mesura s'està implantant a la Unió Europea (UE) i altres països, però amb l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, els EUA han aconseguit alliberar les seves multinacionals del gravamen. I això complica establir una càrrega també per als mes rics. Aquesta és una idea d'economistes com el Nobel d'economia Joseph Stiglitz i altres com Gabriel Zucman i Thomas Piketty, que aniria dirigida a les persones amb fortunes de més de 1.000 milions de dòlars, que l'any passat van superar per primer cop el llindar dels 3.000. I s'hi han sumat organitzacions com Tax Justice Network i Oxfam, que reclamen gravar també als "centmilionaris" (més de 100 milions). La iniciativa topa amb moltes reticències, especialment dels EUA, el país amb més grans fortunes.

Ara com ara, per a aquest col·lectiu, que acostuma a poder-se beneficiar més que la resta de les modalitats legals per reduir la factura tributària, les coses van força bé. Una mostra és Jeff Bezos, el fundador d’Amazon i un dels homes amb una de les fortunes més elevades del món, que el juny passat es podria dir que va llogar Venècia, ciutat símbol de poder i la riquesa, en motiu del seu casament. L'empresari, propietari, entre altres articles de luxe, del veler Koru, va destinar entre 10 i 30 milions de dòlars, segons algunes estimacions, a una celebració de tres dies pel seu enllaç amb la periodista Lauren Sánchez, que va comptar amb 250 selectes convidats, entre els quals hi havia estrelles, membres de la reialesa i magnats financers. Xefs de prestigi, roba de disseny, iots, bosses de benvinguda fetes a mà...

1.000 anys per pagar

Va un ser un esdeveniment amb un cost que crida molt l’atenció i que al treballador mitjà espanyol li costaria uns 1.000 anys arribar a pagar (un mil·lenni). Però és una xifra insignificant per al quart personatge més ric del món, al qual se li adjudicava una fortuna de 246.000 milions de dòlars l’1 d’agost passat, segons la darrera classificació que elabora la revista Forbes, que l'actualitza mensualment i varia segons el pes que té la cartera a borsa al patrimoni dels més rics. És una quantitat que equival a unes quatre vegades el pressupost anual de la Generalitat i tot el sector públic. I que contrasta amb els 3.600 milions de persones que equivalen al 44% de la població mundial i que viuen per sota del llindar de la pobresa que ha fixat el Banc Mundial, que va entre els 2,15 i els 6,85 dòlars diaris, en funció del nivell d'ingressos dels països.

A Bezos només el superen a escala planetària Elon Musk, el magnat propietari de Tesla i fins fa poc home de confiança del president dels EUA, Donald Trump, per reduir la despesa pública, amb 406.500 de dòlars (vuit vegades els pressupostos de la Generalitat). És l'única persona física al planeta que supera el nivell dels 400.000 milions de dòlars (343.000 milions d'euros al canvi actual). Larry Ellison, cofundador d’Oracle Corporation, amb 262.000 milions de dòlars, i Mark Zuckerberg (Meta, societat que controla Facebook, Whatsapp i Instagram), amb 233.000 milions de dòlars, són el segon i el tercer a la mateixa llista. Ha entrat en aquest selecte club el fundador de Nvidia, líder en la producció de targetes gràfiques per a la intel·ligència artificial, Jensen Huang. Els cofundadors de Google, Larry Page, al número cinc, i Sergey Brin, al número set, es mantenen també al top de la classificació, igual que Steve Ballmer, de Microsoft, i Warren Buffett, uns del principals inversors del món a través de Berkshire Hathaway i que, per tant, entren en la classificació de milmilionaris.

La gran majoria de les persones que ocupen els primers llocs a les classificacions de riquesa a escala mundial amb patrimonis que equivaldrien al producte interior brut (PIB) d’un país mitjà són emprenedors que han començat de zero o de molt avall i acostumen a formar part del sector tecnològic, fet que els beneficia de més potencial i valoració als mercats. Dels deu primers, nou són dels EUA i només un, Bernard Arnault, el francès propietari de l'imperi del luxe Moët Hennessy - Louis Vuitton (LVMH), representa el continent d'Europa. Molts dels membres de la classificació van donar suport a Donald Trump a les darreres eleccions als EUA i alguns, com és el cas de Musk, va ocupar un càrrec, encara que durant poc temps.

La llista dels més rics dels EUA i la mundial són pràcticament iguals, però de milmilionaris n'hi ha a tots els països i continents. A Llatinoamèrica, el més ric és Carlos Slim i família, propietaris d'Amèrica Móvil, el major operador de telecomunicacions de la zona. A l'Àsia, encapçala el rànquing Mukesh Ambani, de l'Índia, president d'un conglomerat que opera a sectors com l'energia, les telecomunicacions i el comerç minorista, que es diu Reliance Industries. A l'Àfrica, on també hi ha fortunes com a la resta de continents, la persona més rica és Aliko Dangote, president d'un conglomerat amb presència al sector del ciment, la petroquímica, l'energia i la refineria de petroli, sota el nom de Damgote Industries. I a Austràlia, la llista l'encapçala una dona, Gina Rinehart, presidenta de Hancock Prospecting, un conglomerat de mineria de ferro, carbó i gas i inversions en energia i terres rares. També destaca la Xina, amb una classificació que està liderada per Zhang Yiming, fundador de ByteDance, la companyia mare de TikTok. Un cas apart és Rússia, dominada per oligarques, on destaca com a més ric Vladímir Potanin, president i fundador d'Oneximbank i propietari del complex miner de la ciutat de Norilsk.

Emprenedoria i herència

Però, en tot cas, els self-made men o self-made women, és a dir, homes o dones fets i fetes a si mateixos amb la seva emprenedoria, no és el cas més habitual en alguns països. Hi ha cognoms que es mantenen a l'elit per generacions. De fet, a Espanya, el 74% dels milionaris ho són per herència, molt per damunt del 27% dels EUA; i només superat per Alemanya, amb el 75%, segons la revista Forbes.

Tot i pesar menys en el total, als EUA hi ha molts exemples d’hereus com els descendents de Sam Walton, fundador de la cadena de grans magatzems dels EUA, Walmart, que sempre es troben molt amunt en aquestes classificacions; o la família Mars, propietària de Snickers i M&M’s, entre altres. A Espanya, un dels exemples més coneguts és el de Sandra Ortega, filla del primer matrimoni del fundador d'Inditex, Amancio Ortega, un dels homes més rics del món. I a França, Françoise Bettencourt Meyers, filla de la principal accionista de L’Oréal.

Segons un recent informe d’Oxfam Internacional, la riquesa de l'1% de més rics s'ha incrementat més de 33,9 bilions de dòlars en termes reals des del 2015. La mateixa anàlisi calcula que amb aquesta quantitat es podria posar fi a la pobresa anual 22 vegades, considerant el llindar de pobresa més alt establert pel Banc Mundial de 8,3 dòlars al dia. Amb l’augment experimentat pel PIB a escala mundial, la desigualtat entre països ha disminuït, en molta part impulsada per la globalització, però dins dels països s’ha incrementat la diferència entre les persones que tenen més i les que tenen menys, en molts casos.

Hi ha estudiosos que, com Michael Sandel, de Harvard, ha publicat un llibre de converses amb l’economista Thomas Piketty, ambdós dels principals especialistes en la matèria, que atribueixen l’augment de les desigualtats “a la globalització neoliberal”. Aquesta corrent, afirma, ha creat una divisió entre guanyadors i perdedors que genera un odi i un ressentiment de molta gent de la classe treballadora que alimenta l’auge de l’extrema dreta i de figures populistes com la de Donald Trump, explicava en una entrevista al diari ARA. Sandel no culpa només a les dretes d’aquesta tendència, sinó també a la centresquerra, que no ha fet gairebé res per modificar el pes que li dona al mercat i que va desembocar amb el rescat de Wall Street després de la crisi del 2008, a càrrec dels contribuents.

En total al món hi ha 58 milions de persones que tenen un patrimoni net superior al milió de dòlars, que suposen l'1,5% de la població adulta mundial, segons un informe que elabora l'imperi financer suís UBS, Al voltant d'un terç es troben als EUA, amb un total de 22 milions i, a molta distància el segueix la Xina, amb sis milions. A la darrera dècada s'ha quadruplicat el nombre de milionaris amb patrimonis nets d'entre un i cinc milions de dòlars a escala global. El 2024, es va registrar un augment global amb la incorporació de 680.000 de nous milionaris, dels quals els EUA en van aportar 379.000, fet que significa més de 1.000 al dia.

A dalt de tot de la piràmide hi ha 3.028 milmilionaris, és a dir, persones amb patrimonis nets superiors als 1.000 milions de dòlars, un veritable rècord. La riquesa conjunta d'aquesta elit s'ha disparat en 6,5 bilions de dòlars en termes reals des del 2015 i arriba a 16,1 bilions, i ja equival al 14,6% de tota la riquesa que es genera anualment al món, és a dir, el PIB mundial, segons la llista anual publicada per Forbes (basada en dades tancades a 7 de març del 2025). Entre els rics dels EUA i els de Xina van sumar el 56% de la riquesa total.

La riquesa global va augmentar un 4,6% el 2024, quatre dècimes més que el 2023, impulsada especialment pel creixement de patrimonis a Amèrica (de l'11%), segons un informe d'UBS sobre el patrimoni a les principals economies. Suïssa va tornar a ocupar el primer lloc i els EUA van pujar al segon. La riquesa mitjana per ciutadà adult va pujar a 687.166 dòlars a Suïssa, mentre que als Estats Units, dos llocs per sobre del 2023, va ser de 620.654 dòlars, d'acord amb una classificació en què Hong Kong va tornar a ocupar la tercera posició i Luxemburg va caure dos llocs per ser el quart.

El Regne Unit es va mantenir en tretzena posició, amb una riquesa mitjana de 339.700 dòlars, França va baixar a la setzena (301.503), Alemanya a la dinovena (256.715), i Espanya i Itàlia van ocupar els llocs 22 i 37, amb un patrimoni de 233.739 dòlars i 214.663 dòlars, respectivament. La setzena edició de l'informe, que tradicionalment publicava Credit Suisse fins a la seva absorció per UBS el 2023, va assenyalar que malgrat l'ascens general, la meitat dels 56 mercats estudiats van experimentar un descens en la riquesa mitjana per adult.

Al capítol dedicat als milionaris al món (uns 58 milions amb actius combinats de 226 bilions de dòlars, d'acord amb UBS), es va indicar que el nombre de persones en aquesta situació va augmentar en un 1,2% l'any passat, o 684.000 persones més amb una riquesa superior al milió de dòlars. Gairebé un 40% (23 milions, 379.000 més que el 2023) es troben als Estats Units, mentre que la Xina ocupa la segona posició en aquesta classificació, amb 6,3 milions, seguida de França (2,8 milions), el Japó (2,7 milions) i Alemanya (2,6 milions). Regne Unit, també amb 2,6 milions, es troba a la sisena posició, mentre que Itàlia és novena (1,3 milions), Espanya dotzena (1,2 milions) i a Llatinoamèrica, es troben a la llista dels 25 països amb més milionaris tant Brasil (433.000) com Mèxic (399.000).

El segment de població més nombrós del planeta segons l'estudi és el d'adults amb un patrimoni entre els 10.000 i els 100.000 dòlars (1.570 milions de persones, un 41% del total), que aquesta dècada ha superat per primer cop el nombre de persones que no superen els 10.000 dòlars (1.550 milions). A dalt de tot de la piràmide, 2.860 persones al món posseeixen una riquesa entre els 1.000 i els 50.000 milions de dòlars, 16 entre 50.000 i 100.000 milions, i 15 més superen aquests 100.000 milions de dòlars.

Segons l’estudi que publica anualment Capgemini, Espanya, va perdre l'any passat milionaris, en passar de 250.600 a 246.600, però la riquesa dels que formen part d'aquest club tan selecte va continuar creixent. Són algunes de les conclusions de l'informe La riquesa mundial 2025. A diferència del que ha passat en altres països, el nombre d'individus amb un elevat patrimoni net invertible (HNWI) –que engloba els que tenen un patrimoni d'un milió o més de dòlars sense incloure-hi l'habitatge habitual ni articles de col·lecció– es va reduir un 1,6%. De totes maneres, el país es manté en el lloc número 15 dels 25 països amb més població milionària a escala mundial.

Aquest col·lectiu acostuma a operar a través de societats i altres instruments que permeten alleugerir la tributació. De fet, segons l'estadística sobre l'impost de la renda (IRPF) del 2022, la darrera existent, a Espanya hi va haver només uns 15.000 declarants de més de 601.000 euros.

Malgrat l'evolució pel que fa al nombre total de milionaris, el valor de la riquesa dels que es van situar en aquest llindar va continuar creixent, amb un augment l'any passat pròxim a un 1%, cosa que equival a 7.100 milions de dòlars, fins a un total de 733.550 milions el 2024. És un ritme inferior a la tendència general, amb un creixement d'un 4,2%, segons Capgemini.

L'estudi constata també que en termes generals es van anar imposant les inversions alternatives per part dels més rics. Segons l'anàlisi, aquest grup tan selecte va destinar el 15% de les seves carteres a inversions alternatives, entre les quals destaquen el capital risc i les criptomonedes, com és el cas del bitcoin.

El fet és que estan disposats a assumir més risc per obtenir més rendiments. I això es produeix especialment entre els més rics dins de la categoria de mil·lennials –nascuts entre el 1982 i el 1994– i de la generació Z –nascuts entre el 1997 i el 2012–. En termes generals, l'estudi revela que el segment dels més rics a escala global va augmentar un 6,2%, impulsat per les pujades a la borsa i l'aposta per la intel·ligència artificial (IA). Els Estats Units van liderar el nombre de milionaris, amb un augment d'un 7,6%, fins als 7,9 milions.

Dossier Menys pobresa, però més desigualtat 2 articles

• Tres de cada quatre milionaris ho són per herència a Espanya
• Els milmilionaris baten rècords en un món que redueix la pobresa però amb més desigualtat